Són vuit minuts, amb amenaça de pluja, on puc explicaralguns dels projectes en què estic treballant ara mateix.
Ho podeu veure en l'enllaç següent:
Blog personal de Víctor Pàmies i Riudor. En aquest diari pretenc fer la meva aportació a partir dels següents temes principals: l'actualitat de la llengua catalana; l'actualitat a Vallromanes, el meu poble; les meves lectures; llocs webs d'interès, i la paremiologia. Encara que finalment, acabaré parlant d'aquelles coses que em preocupen o que se m'acuden a cada moment.
![]() |
| Programa 'Anem d'estiu', dirigit per Goyo Prados, a Ràdio 4 (RNE) |
Bona tarda.
Abans que res voldria agrair que des de l’Assemblea Nacional Catalana em demanessin de poder presidir aquesta Taula pel Dret a Decidir de Vallromanes. Som en un moment que tots els gestos són importants i que ens hem de significar especialment per poder exercir els nostres drets.
Cap llei ni cap legislació poden anar en contra dels drets dels pobles i de les persones. I nosaltres, com a catalans, i Catalunya, com a Nació, tenim dret a decidir el nostre futur, d’una manera democràtica i consensuada.
La nostra força és la nostra determinació i encara que la història ens empara, com deia Agustí Bartra, La veritable pàtria no és pas la terra del passat, sinó la del futur. I encara que Sèneca deia que el seu naixement no el vinculava a cap racó i que el món sencer era la seva pàtria, també deia que ningú no estima la seva pàtria perquè sigui gran, sinó perquè és la seva.
Sentiment de pàtria. Sentiment inclusiu on preval el futur. Hem pogut eixamplar aquest sentiment i fer que tothom se senti hereu d’aquesta terra. Ara toca vetllar perquè el procés arribi a bon port i que no passi allò que Quan els pares de la pàtria han partit el gall a trossos, ells es queden amb els talls i el país rossega els ossos.
Perquè a mi m’agrada pensar, més que com deia Sèneca que On et trobis bé hi ha la teva pàtria, que em vull trobar bé en la meva pàtria, que no és qualsevol racó de món, sinó on he nascut, on han nascut els meus pares i els pares dels meus pares. I ara els meus fills. I on quan dius “Bon dia” et contesten “Bon dia”, com deia Josep Pla. Sempre amb la mirada endavant, sense perdre la noció d’allò viscut.
I és un repte apassionant pensar el moment que ens ha tocat viure, on podem decidir quin país volem i com volem que sigui. No deixarem que ningú ens abarateixi el somni.
Visca la terra i visca Catalunya lliure!