Refranys sobre els bolets

Catalunya sempre ha estat terra de bolets i boletaires. Per això tenim una tradició plena d'històries i llegendes que en parlen i una gastronomia rica i variada que sap treure profit de les molt variades espècies autòctones del país.

Aquest arrelament de la tradició micològica a casa nostra té també el seu reflex en el refranyer, amb una presència escadussera, però tangible, dels refranys i fraseologia sobre els bolets.

Abans d'entrar-hi, però, us faré cinc cèntims sobre la terminologia bàsica dels bolets i les espècies més conegudes.


D’una banda, cal parlar de les diferents parts d’un bolet: el capell, les làmines (làmina, lamineta i himeni), l’anell o vel, el peu, la volva i el miceli.

I vull també destacar les principals espècies conegudes al país: amanita, cama de perdiu, camagroc, cama-sec, carrereta, cep, cogomella borda, cualbre (russula), escarlet de primavera, escarlet vermell, esclata-sang, fredolic, gírgola, llenega, llengua de bou, lleterola blanca i vermella, llora, modeguí, moixernó, moixí, múrgola, pet de llop, peu de rata, pinatell, reig bord (amanita muscaria), rossinyol, rovelló, siureny, tòfona i xampinyó. Varietat de mides, colors, qualitat i digeribilitat. No m'endinso en aquests aspectes, perquè les referències que trobareu al final de l'article en tracten a bastament i amb un rigor exquisit.

Passem als refranys. El nostre refranyer, malgrat que és molt ric i divers, no conté gaire referències al món dels bolets. Però hi ha material per parlar-ne i comentar-ho. Poc, però precís i d'interès.

Així, a partir dels refranys i frases fetes trobats podem classificar-los en quatre temàtiques principals:


1. Refranys sobre consells de salut

En general, desaconsellen la menja de bolets.

Per exemple:

- Bolet amb beina i corbata, és segur que és dels que mata,
- Bolets amb llet i que piquen, si no maten mortifiquen,
- De bolets que no coneguis, no en masteguis,
- De peus de rata o manetes, no en mengis, que fan caguetes,
- El bolet que hi ha cucs, no mata.
- Els bolets, menja’ls ben nets,
- Pel mal de ronyons, suc de moixernons,
- Qui no vulgui menjar cucs, que no mengi bolets.


2. Refranys sobre el calendari, meteorologia i el pas del temps

Parlen de les millors èpoques per trobar bolets, de quines condicions climàtiques s’han d’haver donat perquè se’n trobin i en quina època podem trobar determinades espècies.

Per exemple:

- Any de bolets, any de castanyes,
- Any de bolets, any de freds (o any de pobrets), perquè si plou massa, tot es farà malbé,
- Any de rovellons, neu fins als collons. Ja em perdonareu la llicència, però m'ha semblat una imatge molt clara.
- El bolet i el moixernó, de l’octubre és el millor,
- El bolet neix a l'octubre però és fill de l'agost,
- Gent de Poblet, gent de bolet,
- L'octubre mullat, assolellat i fred fa sortir el bolet,
- Lladres, bolets i conills, per la vora dels camins,
- Per l’Ascensió, cerca el llop i el moixernó,
- Per Sant Josep, la múrgola treu el bec,
- Pluges fortes per l'agost, bolets per l'octubre,
- Pluja a darrers de setembre, per l'octubre bolets sembra,
- Si a l’octubre plou, el rovelló es mou,
- Xàfecs d'agost, bolets en abundor.


3. Refranys sobre espècies concretes

Lloen les seves virtuts o en critiquen els defectes.

Per exemple:

- A la trompeta de la mort, no li facis mai el sord,
- Al rovelló, cerca-li companyó,
- Bolet o rovelló, al sarró,
- El bolet terrerol, mai no va tot sol,
- De la carn, el moltó, i del bolet el rovelló,
- Els bolets que porten beina, al fossar donen feina,
- Moixernó amb platillo, és tan bo com el llomillo,
- Pinatells i rovellons s’amaguen pels racons.


4. Frases fetes

No pensava trobar tanta fraseologia sobre els bolets, però alguna cosa s'hi troba.

Per exemple:

- Clavar un bolet o donar una mà de bolets, vol dir pegar a algú.
- Conservar-se com un rovelló, vol dir que algú es manté bé, sense envellir.
- De pet i bolet, de cop i volta. Aquest l'he trobat especialment expressiu.
- Fer-s’hi bolets (a un lloc), vol dir que és molt brut,
- Les desgràcies surten com els bolets,
- Néixer com els bolets,
- Tocat del bolet, vol dir que té incompletes les facultats mentals, que algú és una mica beneit o ximple.

Finalment, i per acabar, voldria comentar un refrany, potser dels més coneguts sobre bolets, que a més, té equivalent en castellà, encara que en un altre àmbit temàtic: A tot arreu se’n fan de bolets, quan plou, que seria equivalent al En todas partes cuecen habas castellà i que té el sentit que certs inconvenients o defectes no són exclusius d’un lloc o d’una persona. Seria equivalent a un altre refrany català també força arrelat: Joans, joseps i ases n’hi ha a totes les cases. Encara que aquests noms cada cop són menys usuals i penso que ben aviat deixarà de tenir vigència si no ho canviem per Marcs, Jenifers o Laures.

No cal dir que no hi són tots els que són i que us agrairé moltíssim que em feu arribar aquells que m'hagi pogut deixar i que algú de vosaltres pogueu conèixer. Al correu o a través dels comentaris. Gràcies.


Enllaços

- Apartat sobre bolets de l'ODP
- Article de la Viquipèdia
- Associació Micològica Joaquim Codina
- Associació Micològica Pius Font i Quer
- Banc de Fongs Comestibles i Medicinals (BEMF)
- Bolets.info
- Els bolets al cistell... si són bons
- Noms populars de bolets
- Societat Catalana de Micologia