dissabte, 22 d’abril de 2006

Sant Jordi 2006











Sant Jordi Gloriós

Sant Jordi té una rosa mig desclosa,
pintada de vermell i de neguit;
Catalunya és el nom d'aquesta rosa,
i Sant Jordi la porta sobre el pit.


La rosa li ha contat gràcies i penes
i ell se l'estima fins qui sap a on,
i amb ella té més sang a dins les venes
per plantar cara a tots els dracs del món.

Josep Maria de Segarra (1894-1961)












Que tingueu una feliç Diada i que el vent sigui suficient per fer onejar la senyera al balcó o fer córrer els estels pel cel de Sitges.

2 comentaris:

I.s.a ha dit...

"EL TEMPS"
Els poemes de Joan Brossa

Aquest vers és el present.

El vers que heu llegit ja és el passat
-ja ha quedat enrera després de la lectura.
La resta del poema és el futur,
que existeix fora de la vostra
percepció.

Els mots
són aquí, tant si els llegiu
com no. I cap poder terrestre
no ho pot modificar.

vpamies ha dit...

Curiós i real. Em sembla que el pas del temps sempre ha estat un tema que ha emocionat els poetes.

Gràcies per compartir-lo amb mi i els meus lectors.