Local vs. global

No sempre és fàcil saber triar l'univers de cada cosa ni de cada moment. Però tampoc aquest univers pot ser sempre el mateix: inamovible, immutable, intocable.

Ara, que al poble es comença a bellugar la cosa política per les eleccions del maig, els partits ens demanen propostes i suggeriments de les coses importants que voldríem que continguessin els seus projectes per al poble.

Si penso massa en local, puc caure en demanar:

• Que els veïns insolidaris, egoistes i insostenibles, no abandonin llurs camionetes o tot terrenys al darrera de casa, i que els donin de baixa i els facin arribar a la ferrovelleria.
• Que ara que arriba el gas al poble, ens poguem desfer del dipòsit de darrera les cases, que és un niu de porqueria i un perill per la proximitat del bosc.
• Que les motos no em despertin quan passen esgaripant per la riera.
• Que els gossos del veí no bordin a tothora i menys encara quan jo surto al meu jardí.
• Que la màquina de recollir brossa que castiga les meves oïdes durant tot l'any també reculli les fulles que cauen al carrer de davant de casa meva (que no pas el meu carrer).
• Que els veïns que tenen cotxe aprenguin a aparcar d'una manera considerada en les zones habilitades per fer-ho i que no ocupin més places que les que necessita un cotxe.
• Que els veïns que tenen moto aparquin al lloc que tenen reservat per a motos, on no hi poden aparcar els cotxes, per cert, i deixin lliures els aparcaments de cotxes, únic lloc on poden aparcar els cotxes.
• Que vull contenidors per reciclar, prou prop de casa com per no cansar-me, però prou lluny perquè no sigui el primer que veig (o ensumo) quan obro la porta de casa.
• Que si vull fer una col•lecció del diari dominical no me n'hagi d'anar al poble del costat, ni per tantes altres coses que trobo a faltar al poble.

Ja veieu que així no anem enlloc, oi? ─Això no és competència nostra! ─em diran, amb raó.
I és que de vegades hauríem d'aprendre una mica de civisme i seny. Allò que abans s'ensenyava a les bones escoles, bones cases, bones famílies i sembla que ara no hi hagi ningú que se n'ocupa.

Però si el meu univers va una mica més enllà del meu carrer i del meu melic, podria suggerir algunes altres coses, de vegades relacionades ambles anteriors, però amb una altra lectura:

• Un arquitecte competent que tant sapigués projectar un pas intermig en una barana de més de 100 metres de llarg (perquè els veïns del mig no hagin de fer cabrioles o una volta innecessària), com una ordenació sensata de les escales i accessos al Casal o el disseny d'un carril bici que no hagués de vorejar un arbre (i no s'hi val pensar en tallar-lo).
• Un ús equilibrat de les màquines de neteja del carrer per evitar la innecessària contaminació acústica (no al bufador de fulles!!!) i que passin per tots els carrers del poble.
• Que determinats actes del poble no tinguessin cap color polític i es fessin hi hagi qui hi hagi a l'alcaldia. Perquè la cultura som tots i tots hem de viure la festa sense xantatges ni imposicions.
• Que determinats serveis del poble, com la ràdio, la carpa, la piscina, el butlletí, el Casal, siguin veritablement de tots i no es vehiculin com a eines de propaganda i autobombo, ni ningú se'ls faci seus en exclusiva.
• Vull reciclar i vull col•laborar a fer sostenible el medi i el creixement no només del meu poble, sinó de tot el món. Però cal emprendre actuacions que no facin de la sostenibilitat una qüestió de combativitat.
• Que el carril bici no sigui només un passeig simbòlic i pugui, efectivament, moure'm sense perill amb bicicleta per la comarca.
  

Així, doncs: local o global? La gràcia rau en trobar en cada moment el referent adequat i que la balança no perdi l'equilibri.

Bona campanya a tots i a totes!!!