dissabte, 17 de gener de 2009

2009: Any Amades

Sembla que darrerament els blogaires anem d'efemèride en efemèride.

Encara amb la ressaca de l'Ablogcedari Brossa per commemorar els 10 anys de la mort de Joan Brossa, des del blog Hespèria es fan ressò de la iniciativa endegada a través de Poe bicentennial per commemorar també els 200 anys del naixement d'Edgar Allan Poe.

I és clar, no podem passar per alt tampoc que aquest any fa 50 anys que va morir Joan Amades, folklorista català, i des de la Fundació que porta el seu nom han endegat un nou Any Amades: Ja a l'any 1990 es va commemorar el centenari del seu naixement amb diversos actes i treballs.

Cal estar atents, doncs, durant tot aquest any 2009 als diversos actes i publicacions que serviran per glossar la vida i l'obra del més gran folklorista català.

D'entrada, per anar fent boca, ahir es va donar el tret de sortida amb la presentació de l'Any Amades 2009, a la Sala d'actes del Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació del Palau Marc.

I el mateix dia dels 50 anys de la seva mort, a Sant Quintí de Mediona, municipi on té la seu la Fundació Joan Amades, faran el primer acte de l'Any Amades, amb la presència de la professora Ramona Violant, dels historiadors M. Teresa Sadurní i Joan Serra, els quals glossaran uns apunts biogràfics de l'eminent folklorista, i l'acte es clourà amb la presentació del curt filmat per Raül Contel, a Sant Quintí i amb actors del propi municipi, sobre una rondalla d'Amades, L'amic de la mort (de 20 minuts de durada) i Estimat Amades (de 35 minuts de durada), sobre la vida i l'obra de Joan Amades.

No es pot parlar de paremiologia catalana sense fer esment d'Amades i la seva monumental obra. Si ell no hagués recopilat, recollit, endreçat, polit i reordenat tots els materials que va arribar a arreplegar (com s'ho va fer???), hi hauria un gran buit en els estudis sobre tradicions i cultura catalana.

Proveu de fer una cerca a Google amb el seu nom i veureu que la seva obra segueix tenint vigència i es citada i utilitzada en la majoria d'estudis ben documentats sobre paremiologia, cultura popular i etnologia catalana.

Però a més a més, és un autor plenament vigent. Les seves obres eren unes joies en les primeres edicions de bibliòfil, molt acurades i cuidades, i són imprescindibles les reedicions de totes aquelles obres avui ja exhaurides que passen de mà en mà des dels estants dels llibreters de vell, paradoxalment, el gremi on ell es va desenvolupar i que li va permetre recollir i recopilar tants llibres i materials paremiològics.

Prova d'aquesta vigència és anar ara al cercador de blogs de Google, i veure que hi ha més de 2.000 apunts de blogaires sobre ell o amb referències a citacions de la seva obra. No cal dir que hi col·laboro amb un bon grapat d'apunts i articles. Perquè avui dia, no es pot emprendre cap investigació paremiològica sense tenir en compte l'obra d'Amades.

Crítiques? És clar que Qui no fa, no s'equivoca. No he trobat millor manera de defensar l'obra d'Amades que amb un refrany ben vigent.

Jo sempre he pensat que cal acostar-se a qualsevol autor i a la seva obra amb ulls lúcids, per saber què hi pots trobar i què no hi pots trobar allà. Voler trobar rigor lingüístic i metodologia científica en un autor autodidacta, enamorat de la tradició i preocupat en fer edicions curoses i esplèndides no és el camí.

Encara que hi ha paràgrafs, pròlegs i introduccions d'Amades que desprenen un estil i una metodologia inèdita en aquells moments i valuosa sempre que ens hi vulguem acostar.

I són valuoses les seves obres, aquest petit trencaclosques que va anar completant amb monografies dedicades a tot i amés, culminades amb uns petits tresors incalculables: el Costumari, la Biblioteca de Tradicions Populars (42 volums reeditats en aquests darrers anys) i el Folklore de Catalunya.




PD.: L'ocasió hagués merescut uns apunts simultanis sobre Amades, però no hem volgut cremar la iniciativa havent convocat fa pocs dies l'homenatge a Brossa. Tot i així, en Xavier Caballé ens ha enredat al Joan Puigmalet i a mi perquè coordinéssim un escrit sobre Amades conjunt.

PD2.: Arran d'un correu de Raül Contel, he rectificat i ampliat les informacions que tenia sobre l'acte inicial de l'Any Amades a Sant Quintí de Mediona.

11 comentaris:

Sergi ha dit...

Doncs des d'aquí el reconeixement a aquesta figura. El que més em crida l'atenció, per una qüestió purament de simpatia, és el fet que era autodidacta. Se'm fa més proper...
Un post molt interessant, ara prepararé el de Poe per dilluns
Salut!
;-)

Cèlia ha dit...

Jo en sé una, de pífia, però la trobo molt i molt graciosa i, Víctor Català, la va utilitzar al seu Solitud. Em refereixo a l'anècdota del "tocom"!

vpamies ha dit...

Però és una pífia que s'arrossega de molt molt enrere, Cèlia.

Mira que en diu un estudiós de la llengua al respecte.

Sergi, jo també m'estic empapant de Poe a veure si tinc temps de fer alguna coseta per dilluns...

Puigmalet ha dit...

Que bonica la història del tocom. El DIEC2 encara manté el mot.

I dilluns en fa 80 del naixement de Brossa :) Pots barrejar-lo amb Poe i acabar parlant de Poe-sia.

vpamies ha dit...

Així sia. :-)

zel ha dit...

Nosaltres diem "Qui té boca, s'equiboca" Ai, Amades, encara el faig servir ben sovint a l'escola...

Júlia ha dit...

Jo crec que el món acadèmic sempre ha menystingut els autodidactes o s'ha entestat a dir que cometien errors quan els erudits universitaris -parlo d'un temps en el qual la universitat era minoritària i elitista, avui les coses són molt diferents- també en fan i en feien de l'alçada d'un campanar i se les tapen mútuament i ens fan passar bou per bèstia grossa.

Els mestres, que érem 'una micona més' que no pas els autodidactes també hem patit d'aquest menyspreu. Recordo que en un curset de ciències naturals, fa anys, es mencionava el llibre d'en Masclans sobre arbres i arbusts, ens donava el curset el senyor Folch, que després ha estat ecologista televisiu i tot i recordo que va comentar, de bon rotllo, 'és un llibre fet per un mestre que consulten a la universitat', no ho va dir de mala fe però sí com volen dir 'quines coses!' i, evidentment, reconeixent el gran valor d'aquells manuals. Ara bé, després, el món acadèmic no ha tingut escrúpols en aprofitar tant d'autodidactisme i cultura de segona categoria per a fer les seves tesis i etcètera.

N'he vist de tots colors, ja.

Sobre Amades, sempre s'hi afegia la postil·la 'sí... però no'. El Costumari és una meravella, me'l vaig comprar de seguida que el van tornar a editar, a terminis, recordo, que aleshores tot era molt car, i, ni que fos tot inventat continuaria sent una meravella.

Lo Consueta de Reus ha dit...

Si, jo també vaig dedicar-hi un parell de post a l'estimat Amades en el dia d'ahir. Si no ho fem naltros, no? Salut i bon diumenge.

vpamies ha dit...

Jo ho comparo sovint amb la Viquipèdia: t'hi has d'acostar amb ull crític. Però és una eina formidable!

Amades té moltes coses bones i omple un buit immens de les darreres dècades del primer mig segle XX, agreujat per la prohibició de publicar textos en català durant la dictadura franquista.

Les seves obres principals haurien de ser a totes les biblioteques escolars.

Gamoia (una bibliotecària bloguera), a la Tafanera, apuntava la necessitat que aquestes obres poguessin tenir un accés digitalitzat.

Per aquestes coses, és clar que l'interlocutor principal ha de ser la Fundació Joan Amades, però hi ha fórmules o possibles vies (amb l'ajut de les institucions, és clar) que es podrien explorar per actualitzar i acostar el llegat Amades a la xarxa.

Jordi Gomara (itaca2000) ha dit...

Ja vam parlar d'Amades amb comentaris creuats en un altre post teu de fa temps. No cal ni repetir gairebé que jo també guardo, quasi com un tresor, algunes obres d'Amades que em van regalar amb molt bona intuïció femenina. Doncs apa!, res més. Salutacions i endavant.

vpamies ha dit...

Hi ha obres d'Amades que són petits tresors, Jordi, sens dubte.