
Tinc tantes coses per fer, que no tinc temps per estar en crisi. Però és una iniciativa divertida de Leblansky i Salvador Macip i m'hi solidaritzo fins al pròxim escrit.
Blog personal de Víctor Pàmies i Riudor. En aquest diari pretenc fer la meva aportació a partir dels següents temes principals: l'actualitat de la llengua catalana; l'actualitat a Vallromanes, el meu poble; les meves lectures; llocs webs d'interès, i la paremiologia. Encara que finalment, acabaré parlant d'aquelles coses que em preocupen o que se m'acuden a cada moment.
El 3 de març d’enguany, el lexicògraf Víctor Pàmies va fer una crida a la col·laboració per a intentar determinar, a través d’enquestes transmeses per correu electrònic, quins són actualment els 10 refranys en la nostra llengua més populars en les diferents zones de l’àrea idiomàtica catalana.
A hores d’ara li han respost més de 750 persones, que és una quantitat significativa.
Per a participar en l’estudi demanava:
1. Feu una llista (de memòria, sense consultar llibres ni parlar amb ningú) dels 10 primers refranys catalans que us vinguen al cap.
2. Envieu-me la llista al meu correu personal: vpamies@gmail.com (no ho deixeu escrit enlloc per no condicionar les respostes d'altres persones que vulguen participar).
3. Indiqueu-me d'on sou o on heu viscut majoritàriament (municipi i comarca) perquè jo puga després extrapolar dades i oferir resultats per zones dialectals.
La convocatòria de l’estudi podeu llegir-la en el blog Raons que rimen: http://vpamies.blogspot.com/
2010/03/top-ten-dels-refranys- catalans.html A mitjan mes d’abril Víctor Pàmies em va informar que, de les enquestes que havia rebut fins a aquell moment, únicament poc més del set per cent procedien d’informants valencians. Ho vaig trobar francament molt preocupant. Per una simple proporció demogràfica, haurien d’haver-li contestat, com a mínim, un 25 o un 30 per cent de valencians. ¿Per quins motius la quantitat d’informants valencians ha sigut tan baixa? ¿Potser molt poquets valencians ens hem assabentat de la sol·licitud d’ajuda de Víctor Pàmies? ¿És possible que siga veritat això que es diu que els valencians som uns menfots, que ens inhibim de tot, que no fem cas de res, que tot ens ho tirem a l’esquena? ¿O tal volta la cosa és molt més greu des del punt de vista lingüístic i el que passa és que els valencians ja no som capaços de recordar deu refranys en la nostra llengua, deu refranys valencians? Vull pensar que el motiu és el primer, que no s’ha assabentat quasi ningú. Per això mateix m’atrevisc a demanar des d’ací a tots els que em llegiu que penseu una miqueta, que recopileu deu refranys valencians d’eixos que s’han dit tota la vida i que encara continuen dient-se i que li’ls envieu a Víctor Pàmies, un lexicògraf que es dedica a estudiar la fraseologia lèxica de la llengua catalana i que fa una tasca lingüística molt important, sense ànim de lucre, només per inquietud intel·lectual. Víctor es mereix que l’ajudem. ¡Ajudem-lo!
Quines podrien ser les diferències més destacades en fer l’estudi a través d’Internet o fer-lo, per exemple, a peu de carrer?
Jo crec que no té color. Caminant arribes on et porten les cames. Internet és una finestra oberta al món. Si hagués hagut d’entrevistar-me personalment amb les prop d’un miler de persones que ja m’han fet arribar el qüestionari a través del correu electrònic i que viuen escampats per tot el territori de parla catalana (Perpinyà, Mallorca, Elx, Fraga, Olot, l’Alguer, Andorra la Vella…)… no vull pensar en la despesa que m’hagués suposat pel que fa a viatges i temps. Potser hagués necessitat anys per fer una feina que estic enllestint en poc més d’un trimestre.
Consideres que els refranys estan en perill d’extinció o tenen molt de futur?
Els refranys van néixer en l’oralitat, en una societat poc alfabetitzada. Per això són peces amb rima, ritme i musicalitat. Posteriorment, de la mà de l’escriptura van passar al paper en reculls temàtics, en diccionaris o en monografies locals. Ara som en el moment de fer un nou salt i fer arribar els refranys a la xarxa, posar-los a disposició dels internautes a través de les eines informàtiques i les noves tecnologies. En això treballo amb el meu portal de paremiologia catalana (http://refranys.com) i tots els blogs especialitzats que comparteixo a la xarxa.
La llengua és rica en matissos i té la capacitat d’adaptar-se perfectament a les noves realitats i a les necessitats dels parlants. És evident que els referents socials i culturals canvien, però la llengua té una capacitat increïble per adaptar-s’hi. Així, de la mateixa manera que hi ha refranys que han caigut en desús, n’apareixen cada dia de nous per afrontar, d’una manera lúdica i enginyosa, la nova realitat.
Com a lingüista, com valores la salut de la nostra llengua?
No sóc de tarannà alarmista i penso que s’ha d’aconseguir facilitar que els nouvinguts que arriben al país es puguin incorporar al més ràpidament i de la manera més senzilla possible a parlar el català.
S’ha d’eixamplar el percentatge de parlants incorporant els nouvinguts per tal que el català no esdevingui minoritari a casa seva, fet que ja s’està donant en massa racons del territori.
La situació és complexa per la pressió d’altres llengües com l’anglès, el francès o el castellà, per la uniformització que generen els mitjans de comunicació generalistes (amb un percentatge ínfim de català) i per la tasca de constant actualització terminològica de la llengua a les necessitats del moment. S’ha de fer molta feina, s’està fent molta feina i no hem de defallir en aquesta lluita perquè ens hi juguem molt.