Per Santa Llúcia, un pas de puça,
Per Nadal un pas de pardal,
Per Sant Esteve, un pas de llebre
Per Any Nou, un pas de bou,
Per Reis, ase és qui no ho coneix
Per Sant Anton, una passa de porc
Us sona? Sencer, una part, amb altres imatges comparatives... segur que gairebé tots n'heu sentit algun fragment.
I què és això? Una cançó? Uns rodolins? Són refranys?
Són refranys, són refranys. No en tingueu cap dubte! Els refranys, aquestes peces populars, sense autor conegut, que contenen coneixements, ensenyaments, sentències o lliçons morals, amb rima, per facilitar-ne la memorització, formaven part, tot sovint, d'uns versos encadenats que el "mestre" deixava anar per alliçonar un "deixeble" (poso 'mestre' i 'deixeble' entre cometes perquè no us quedeu amb la idea estricta d'aquests termes: podien ser un pare i un fill, l'amo i un mosso, etc.). Aquesta tirallonga de versos s'havia d'enllaçar i això fa que sovint els refranys fossin introduïts per algun altre vers que en facilités la rima amb ell mateix o amb el conjunt poètic on era contingut.
Per això és molt usual trobar refranys amb més d'una clàusula, com hem pogut comprovar en diversos refranys que han sortit escollits en el Top ten de refranys més populars de la llengua catalana:
A la taula i al llit, al primer crit;
quan diguin a treballar, ja va!
A l'estiu tota cuca viu;
a l'hivern, tota perd son govern
Per Nadal, cada ovella al seu corral;
per Sant Esteve, cadascú a casa seva
I un altre sistema mnemotècnic era fer-ne tot un cicle, amb refranys referits a una mateix tema, com és el cas que ens ocupa.
Els solsticis parteixen l’any en dos períodes de sis mesos i meteorològicament ho veiem amb les hores de sol. Així fins al solstici d’estiu (21 de juny), el dia es va allargant i les hores de sol van guanyant terreny a les hores de nit, just fins a la nit del solstici d’estiu, que llavors el procés s’inverteix i els dies es van escurçant enfront les nits que s’allarguen, fins arribar al solstici d'hivern (21 de desembre), la nit més llarga de l'any.
Prop dels solsticis (21 de juny i 21 de desembre) tenim dues festes ben assenyalades: Nadal i Sant Joan. Per això el refranyer, per simplificar, diu que Sant Joan és la nit més llarga de l’any i diu que la nit de Nadal és la més curta. Com deia, no és ben bé cert, però ja ens serveix per explicar les tendències del dia, perquè ja sabeu que «El refranyer és la filosofia popular, que apunta a grans trets, però no cerca veritats absolutes».
I al voltant d'aquest fet perceptible hi ha un seguit de refranys referits a diferents festivitats que configuren aquest cicle.
La data central del cicle és Santa Llúcia (13 de desembre): Per santa Llúcia, un pas de puça. Es refereix al fet, gairebé imperceptiblement, que a partir d'aquesta data es comença a allargar el dia amb uns minutets més de sol. Per això un salt de puça.
Com bé han estudiat i recollit José Enrique Gargallo i Antoni Gimeno, són molts els refranys referits a aquest cicle, repartits al llarg de tot l'any. Els sis que encapçalen aquest article només en són una petita mostra, que trobareu ampliada al refranyer temàtic.
I la pregunta inevitable: Per què si Santa Llúcia és el 13 de desembre, vuit dies abans del solstici d'hivern, que teòricament el dia encara s'escurça, diu el refranyer que ja comença a allargar-se un pas de puça?
La resposta, a les Etimologies paremiològiques o a la Devocioteca de Joan Arimany Juventeny.
12 comentaris:
Sí, sí que em sonen, sobre tot els tres primers... el de cap d'any i Reis no tant!
I sabeu perquè diuen que Per Santa Llúcia un pas de puça, si Santa Llúcia és el dia 13 i el solstici... o sigui el dia més curt de l'any és el 21?
Doncs crec que és perquè continua escurçant pel matí i en canvi allarga un "pas de puça" a la tarda, el resultat total d'hores de sol és que va disminuint fins al solstici, però, en canvi, a la tarda sembla que creixi una mica.
Al menys així m'ho explicaven a mi, no he comprovat mai si és cert.
Aquesta és una de les explicacions que donen, Carme, tens raó. L'altra és aquesta del canvi de dates per l'aprovació del calendari gregorià.
Qui l'encerta? Totes dues són plausibles? Sovint, l'origen d'una frase feta s'ha de cercar a posteriori. Hem de refer el camí. I no sempre tenim prou elements per reconstruir el trencaclosques. Llavors la imaginació i l'enginy hi juguen un paper cabdal. :-)
Vinc del Calendari d'Advent i ja he comentat que alguna d'aquestes clàusules afegides no les havia sentit mai.
Per exemple dels primers que escrius els dos primers me'ls sé de memòria, fins la de l'any nou els havia sentit dir a casa i els dos últims no em sonen de res. A partir d'ara ja no ho podré dir!
Moltíssimes gràcies, VÍCTOR!! :-))
De fet, a mi ja m'agradaria, ja que el dia es comencés a allargar... M'agrada molt més el fred que la calor, però com "mai no estem contents", si els dies fossin una mica més llargs encara seria millor :-) (jo canviaria l'hora al contrari del que fan hehehe) :-))
Aquí -serà perquè la nostra illa és petitona jeje- el feim molt més curt: "Per nadal, una passa de pardal. Per sant Antoni, una passa de dimoni."
Molt interessant tot el que expliques després.
Salutacions!
M'ha agradat aquesta explicació de la Carme.
Moltes gràcies Víctor per la teva col·laboració
McAbeu, mira si és important aquest tema que ha donat per fer molts articles i té grup temàtic propi.
Assumpta, el cicle ens ajuda a anar resseguint aquest allargament del dia: veiem que cada cop és més a prop el solstici d'estiu. :-)
Joana, segons les aportacions menorquines al Top ten de refranys, em sembla que també n'hi ha algun altre de conegut per aquells indrets. :-)
Mireia, ha estat un plaer poder col·laborar en el Calendari d'Advent.
M'ha agradat la segona part de "a la taula i al llit, al primer crit", no la coneixia. :)
Que Santa Llúcia ens conservi la vista!
M'encanta, sempre he tingut curiositat per aquestes dates tan misterioses relacionades amb els solticis. Continuo pensant que és massa casualitat que darrere d'aquestes nits peculiars celebrem dates tan importants.
I fas bé en indicar aquest "des--mite", jo el vaig descobrir a una obre de teatre anomenada "Ladama del alba", de Casona.
Petons
Josep Lluís, no t'explico els refranys que aprenc cada dia... Sembla impossible que n'hi hagi tants! :-)
Xavier... o que ens recomani un bon oculista!
Dissets, benvinguda al blog. Els solsticis amaguen tradicions ben antigues. Ritus profans que han perviscut adaptats a canvis seculars.
Per cert, quian explicació donaven en aquella obra de teatre, el canvi de calendari o que per la tarda ja comença a créixer el dia?
Publica un comentari a l'entrada