dijous, 14 d’abril de 2011

Commemoració dels 80 anys de la II República

Avui, 14 d'abril de 2011, es commemora els 80 anys de la proclamació de la II República.

En Galderich i en Leblansky han fet una crida perquè un cop més la catosfera faci una commemoració coordinada des del blog obert per a aquest esdeveniment: Visca la República!

Sóc republicà per oposició, perquè sóc antimonàrquic.

Ara bé, el meu referent i la meva il·lusió és una república catalana: un estat català republicà, perquè Espanya esdevé cada cop una entelèquia menys mengívola.

Recordo, de petit (amb poc més de deu anys), suposo que quan va morir el dictador, que a casa, amb antecedents familiars en el món del tèxtil, hi havia una bandera espanyola de bona seda.

Amb unes tissorades i uns repunts, va desaparèixer una franja roja i va ser substituïda per una altra de lila. Des d'aquell any, per Sant Jordi i la resta de diades que commemoràvem amb la senyera al balcó, hi havia una bandera catalana i una bandera republicana al balcó de casa els pares.

Commemoració dels 80 anys de la II República

11 comentaris:

montse ha dit...

Endavant, Salut i República.

McAbeu ha dit...

Una aspiració que compartim, aquesta d'arribar a viure dins d'una República Catalana.

Galderich ha dit...

Ostres, és curiosa aquesta acumulació d'anècdotes familiars variades sobre la república que es publiquen.

Quadern de mots ha dit...

Dons aquí es pot veure que hi ha tisorades i, bones tisorades.
Fins aviat.

Lluís Bosch ha dit...

Superat ja aquell punt on ens vam entrebancar parlant del Joan Amades (la veritat és que la polèmica vista en perspectiva em sembla molt divertida), avui de nou feliçment discrepo.
Jo encara crec que hi ha esperances de viure dins d'aquella federació ibèrica, perquè crec en la possibilitat de la cooperació entre els qui vivim aquí, igual com prefereixo entendre'm amb els veïns de l'escala i col·laborar en mantenir i millorar els espais comuns.
En aquesta escala som quatre veïns: al primer, una família marroquina, jo al segon, al tercer uns del poble "de tota la vida" i al quart un família andalusa. Ens portem bé. Podria pensar que la meva escala és una entelèquia, però resulta que és la realitat.

LEBLANSKY ha dit...

M'apassiona la idea d'una petita república amb la constitució més progressista que s'hagi fet mai, sense exercit i amb una gran autonomia comarcal. Però de moment, anem per la república :)

vpamies ha dit...

Salut i república per a tots!

Una gran diada, Galderich i Leblansky! Felicitats!

Puigmalet ha dit...

I brindarem tot maleint la memòria de felip quint!

Elfreelang ha dit...

salut i república sobretot salut!

Xavier Caballé ha dit...

Gazo, a Catalunya encara no hi ha hagut un Felip V com a monarca. L'últim va ser Felip IV d'Aragó i V de Castella.

zel ha dit...

Salut, república, igualtat, solidaritat, cultura i pau...

i petons!