dilluns, 21 d’abril de 2008

Ponts lingüístics

Llegeixo aquest matí un article de Pep Riera a Vilaweb-El Punt, En què pensen? En què pensem?, on diu:
L'altra cosa és un detall d'un discurs del diputat de CiU Ramon Espadaler al Parlament: «...com deia la meva àvia, quan fou mort el combregaren, que en castellà vol dir a buenas horas mangas verdes». Espadaler, conscientment o inconscientment, que encara seria pitjor, sabia que si no traduïa un refrany català de tota la vida potser no se l'entendria. I no només aquells ciutadans que hi parlen en castellà. Els asseguro que utilitzant un català de pedra picada no t'entenen en tot Barcelona i àrea metropolitana i més enllà (i no parlo dels nous immigrants). Sí, en canvi, en castellà d'on sigui. Per això ja incorporem al nostre mecanisme de pensament no fer servir determinades expressions i, si ho fem, les traduïm amablement. No només ens sotmetem pels trens o per l'aigua.
I és ben cert que els modismes són la part de la llengua més complexa i difícil d'adquirir, precisament perquè són «expressions particulars d'una llengua, que no s'adapten a les seves normes gramaticals o al sentit literal i usual de les seves paraules, sinó que posseeixen un sentit figurat adoptat de manera convencional.»

Però això no tan sols passa en català. I sociolingüísticament, la realitat del català és prou complexa per haver-hi de fer, encara, mans i mànigues, per arribar a una plenitud i normalitat encara llunyana.

I per això cal tota la pedagogia del món per aconseguir que els nous parlants adquireixin la fraseologia més específica del català i per aconseguir que aquells parlants de tota la vida que no van poder aprendre la seva llengua amb els mitjans i en les condicions desitjables, tinguin ara mateix les eines per refer el camí i avançar fins on el seu interès els porti.

Sense anar més lluny, aquest ideal em va moure a compartir el refranyer català-castellà a Internet: posar a disposició dels parlants i dels professionals de la llengua una eina de recuperació del cabal paremiològic català, sovint substituït, per desconeixement, per la fraseologia d'altres idiomes de contacte. I allà, sense anar més lluny hi trobareu un seguit d'expressions equivalents al a buenas horas, mangas verdes de l'article que ha motivat aquest comentari.

6 comentaris:

Maria ha dit...

He estat incapaç de trobar un correu electrònic de contacte, així que et deixo un comentari. Sóc una estudiant menorquina de 4rt de Traducció i 2n de Lingüística (a la UPF) i el meu treball acadèmic serà una anàlisi comparativa de les frases fetes en català i en menorquí. M'agradaria posar-me en contacte amb tu ja que, com he observat a través de blocs i webs, veig que ets un gran entès sobre el tema i jo vaig un poquet perduda.

Moltes gràcies,

http://mariacardona.wordpress.com

vpamies ha dit...

Hola, Maria.

T'he contestat a casa teva. :)

En el meu perfil de blogger hi ha un enllaç al meu correu electrònic.

Però bé,l'important és que ja ens hem trobat aquí.

Puigmalet ha dit...

Potser l'Espadaler feia la mateixa pedagogia que tu fas aquí... Tot i que la teva és infinitament més encertada i ben feta.

vpamies ha dit...

Ui, l'Espadaler, deu estar de mal humor ara que el Barça no rutlla.

El vaig tenir de Literatura medieval i en les seves classes no t'adormies pas. :)

reflexions en català ha dit...

Això que expliques és un símptoma molt clar de substitució lingüística. Si una llengua és una visió del món en ghran part és perquè ens passem bona part del dia fent servir modismes, frases fetes... parlant en sentit figurat. I si tendim a utilitzar traduccions del castellà, què en quedarà de la visió del món en català?

Aquí a la feina he aconseguit que tothom digui "aleshores, mangas verdes".

vpamies ha dit...

Doncs això és el que fa falta, Marc. Pedagogia i eines.