Aquesta afirmació és de Cristina Morató, delegada del Centre d'Acolliment Lingüístic de Barcelona (CNL).
I lliga amb l'article anterior, on parlava de la iniciativa de Bon Preu de repartir xapes entre els seus treballadors amb el lema de la campanya endegada per la Plataforma per la Llengua: "Si us plau, parla'm en català!".
Comptat i debatut, com ja han apuntat tants estudiosos de la llengua, si algun dia desapareix el català serà perquè els catalanoparlants hem deixat de parlar-lo. Ni pamflets, ni campanyes, ni persecucions, ni una història adversa. Res de tot això. Ras i curt: si els catalanoparlants la parlem, els nouvinguts s'hi afegiran, per necessitat i per adaptar-se millor al nou lloc d'acollida.
Si no la parlem i canviem automàticament a altres llengües, "perquè ens entenguin millor", estem demostrant als nouvinguts que el català no és una llengua necessària. I encara pitjor, els estem privant del dret a aprendre-la. Penseu-hi cada vegada que us canvieu a una altra llengua quan a algú li costa expressar-se en català (però potser ho entén!!) o quan us adreceu a algú que us sembla foraster i doneu per fet que no entendrà el català.
I tingueu present que pensar que els forasters no entenen el català, cada vegada serà més estrany. Ajudem-los!
Blog personal de Víctor Pàmies i Riudor. En aquest diari pretenc fer la meva aportació a partir dels següents temes principals: l'actualitat de la llengua catalana; l'actualitat a Vallromanes, el meu poble; les meves lectures; llocs webs d'interès, i la paremiologia. Encara que finalment, acabaré parlant d'aquelles coses que em preocupen o que se m'acuden a cada moment.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
6 comentaris:
Hem de continuar insistint en això, encara que a molta gent li resulti impossible fer servir el català amb normalitat, pels motius que siguin.
És important i el moment és crucial per al desenvolupament normal i el futur del català: cal ser més combatius i ferms que mai.
Amb segons qui és molt fàcil, però si saben una mica el castellà i amb això se'n surten, estem perduts...és el que pasa amb molts que han vingut de l'est, no sé perquè... A casa tenim treballant una noia de Lituània i ens costa un piló que digui res en català, es fa la tonta!!! Però, sí, és qüestió de no baixar del burro.
Petons.
De Lituània i li costa? Però si som gairebé veïns!!! No ens diuen polacos? ;-)
Bromes a part, cal fer-los veure els beneficis d'aprendre el català i que en tinguin necessitat: que vegin que sense el català perden oportunitats o no arriben on podrien arribar amb una mica de voluntat per aprendre la llengua del país.
Sí, sí depèn molt de l'actitud d'ells. I algune s actituds d'ells ens fan torçar la nostra. Jo m'esforço molt en no canviar de llengua, però a vegades és difícil, eh!
Hi fa molt l'hàbit i el costum. Ens van inculcar que era mala educació no canviar de llengua quan algú et parlava en castellà i tu li seguies parlant en català que ho tenim fins al moll de l'os.
Una altra d'aquestes mentides cíniques. I per què no ha de ser maleducat el qui només parla en castellà i pretén que, fora de casa seva, li segueixin parlant en castellà? Per comoditat i mandra.
És més fàcil dir "no t'entenc" que fer un mínim esforç per intentar comprendre el que t'estan dient.
Publica un comentari a l'entrada