dilluns, 27 d’agost de 2007

Antiparèmies o refranys contradictoris

Diuen que el refranyer mai ment. Refranys i geners són verdaders; no hi ha cap refrany que menteixi; sempre ho hem sentit a dir: es refranys no poden mentir.

Amb aquesta premisa inicial no podríem, doncs, parlar d'antiparèmies, que són precisament això: refranys contradictoris. I en la contradicció hi ha la mentida. Perquè si un és cert, l'altre, que diu el contrari, ha de ser mentida. I a l'inrevés.

Trobem un grapat d'exemples d'antiparèmies en el refranyer. I no només en refranys d'una mateixa tradició, sinó que els exemples sovintegen quan fem paremiologia comparada o ens capbussem en tradicions diferents, amb una cultura i història ben diversa i, sovint, contradictòria.

Us presento un llistat d'antiparèmies obert i incomplet. Vaig anotant les que trobo i he anat confegint una llista inicial que vull fer créixer amb lectures posteriors i amb l'aportació que pugueu fer vosaltres, els lectors d'aquest blog.
  1. A bon servici, paga de rei [CA] - A bon servei, mala paga [CA].
  2. A ca es ferrer mengen amb cueres de llenya [CA] - A casa del cerer, ningú se'n va al llit a les fosques [CA].
  3. A Consei, el dimoni hi va trobar remei [CA] - A Consei, es dimoni no hi va trobar remei [CA].
  4. A l'abril totes les aigües caben en un barril [CA] - A l'abril, aigües (o gotes) mil [CA].
  5. Aigua d'agost, mel i most [CA] - Aigua d'agost, ni vi ni most [CA].
  6. Al novembre, cava i sembra [CA] - Quien cava en noviembre, el tiempo pierde [ES].
  7. Al setembre tot el món sembra [CA] - En setembre cull i no sembres [CA].
  8. Any beixest, any de bessons [CA] - Anys bixests, parts malament [CA].
  9. Arc de sant Martí a ponent, amarra la barca i vine [CA] - Arc de sant Martí a ponent, assenyala bon temps [CA].
  10. Arc de sant Martí es dematí, passa envant en ton camí [CA] - Arc de sant Martí es dematí, no passis envant en ton camí [CA].
  11. Bon dia fa el que no plou [CA] - Bon dia fa el que plou [CA].
  12. Carta a terra no mou guerra [CA] - Carta a terra sempre mou guerra [CA].
  13. Cel rogent, pluja o vent [CA] - Cel rogent al vespre, l'endemà el sol a la finestra [CA]. 
  14. Costums fan lleis [CA] - Costums trenquen lleis [CA].
  15. Coraller, molta feina i poc diner [CA] - Coraller, poca feina i molt diner [CA].
  16. Crevillent, bona terra i millor gent [CA] - Crevillent, bona terra i mala gent [CA] o Crevillent, mala terra i pitjor gent [CA].
  17. D'Olot, ni dona ni porc [CA] - D'Olot, porc i dona tot l'any n'és bona [CA].
  18. D'ovelles ni abelles, no te'n meravelles [CA] - Ovelles i abelles són les mil meravelles i, si pots, no estiguis sense elles [CA].
  19. De llebeig, aigua no en veig [CA] - Del llebeig, aigua veig [CA].
  20. El diner fa bona olor, vingui d'on vingui [CA] - El diner no té olor [CA]
  21. El mes de setembre és el pitjor de l'any; els malats es moren i els bons prenen dany [CA] - Setembre, tant de bo ho fos sempre [CA].
  22. El pa de casa és el millor [CA] - El pa de casa no satisfà [CA].
  23. El que puguis fer avui, no ho deixis per a demà [CA] - Si vols estar bé i sa, no facis avui el que puguis fer demà [CA].
  24. El robat no fa profit [CA] - Sols el robat aprofita [CA].
  25. Els primers són els darrers [CA] - El que primer hi va, primer hi tria [CA].
  26. Encara que es vesteixi de seda, la mona mona es queda [CA] o Vestiu un bastó i semblarà un senyor [CA] | Aunque la mona se vista de seda, mona se queda - La capa tot ho tapa [CA] (en castellà hi ha l'antiparèmia Lo que te cubre te descubre [ES] | El hábito hace al monje [ES]) . Versions contradictòries: on en un lloc sembla apuntar que les aparences són enganyoses, després diu que els bons vestits poden mostrar més impressionant un home del que és en realitat.
  27. És malcasar casar-se tard [CA] - És malcasar, casar-se aviat [CA].
  28. Fes bé i no miris a qui [CA] - De fer bé, mal en pervé [CA].
  29. Fill de vell nascut, serà molt sabut [CA] - Fill de pare vell, poc cervell [CA].
  30. Flor de febrer no omple el paner [CA] - Flor de febrer omple el paner [CA].
  31. Gener eixut, graner abundant [CA] - Gener eixut, graner perdut [CA].
  32. Home de banys, home de pocs anys [CA] - Home de banys, home de molts anys [CA].
  33. L'amistat més ferma és la que hi ha entre iguals [CA] - Del semblant, no te'n fiïs pas [CA]. Ambdues de font clàssica. La primera, de Curci (Firmissima est inter pares amicitia [LL]); la segona, de Juvenal (Frontis nulla fides [LL]).
  34. L'erisipela mata i pela [CA] - L'erisipela o mata o pela [CA] - L'erisipela ni mata ni pela [CA].
  35. L'hàbit no fa el monjo [CA] - L'hàbit fa el monjo [CA] - La roba fa l'home [CA].
  36. L'arc de sant Martí, la pluja ja és aquí  [CA] - L'arc de sant Martí, la pluja lluny d'aquí  [CA].
  37. La cara es el espejo del alma [ES] - Las apariencias engañan [ES].
  38. La cua fa l'ocell [CA] - La cua no fa l'ocell [CA].
  39. La més mala osca és la del mateix fust [CA] - No hi ha pitjor clavilla que la del mateix fust [CA] - No hi ha millor osca que la de la mateixa fusta [CA]
  40. La mitja al garró no fa senyor [CA] - Mitja al garró fa senyor [CA].
  41. La primavera la sangre altera [ES] - La primavera, la sang gela [CA].
  42. La raó s'imposa [CA] - La raó no vol força [CA]
  43. La vestidura no fa la figura [CA] - La vestidura fa la figura [CA].
  44. La vida del carreter és una vida molt pesada; el diumenge no va a missa ni pot anar a dormir a casa [CA] - La vida del carreter n'és vida molt regalada; cada dia bon menjar i eldiumenge jugar a cartes [CA].
  45. Les nits d'agost són les més fosques de l'any [CA] - Les nits d'agost, les més clares de l'any [CA].
  46. Les figues demanen vi [CA] - Les figues volen aigua, que no vi [CA].
  47. Les renyines per Sant Joan duren tot un any [CA] - Renyines per Sant Joan, pau per a tot l'any [CA].
  48. Lluna ajaguda, mariner dret [CA] - Lluna dreta, mariner ajagut [CA]. La primera indica mal temps, i la segona, bon temps.
  49. Lluny dels ulls, lluny del cor [CA]. Aquest refrany, que dóna a entendre que la llunyania o la distància refreda els sentiments vers una persona, té la peculiaritat d'haver arribat també amb un sentit totalment oposat en reculls més moderns: MILLÀ (1988), Lluny dels ulls, a prop del cor [CA] (La distància accentua els sentiments d'enyor). També el recull GRIERA (1935) a Pineda.
  50. Mal any mai ho és per tothom [CA] - Un mal any ho és per tothoms [CA].
  51. Mans fredes, cor calent [CA] - Manos frías, corazón caliente [ES]. A Conca (1992) trobem Les mans calentes i el cor fred, com a antiparèmia (o com a error de transmissió).
  52. Más vale pájaro en mano que ciento volando [ES] - El que no arriesga no gana [ES].
  53. Moltes pluges al gener, mala anyada solen fer [CA] - Moltes pluges pel gener, mala anyada solen fer [CA]. Sembla que el refranyer no es posa d'acord si les pluges del gener indiquen bona o mala anyada.
  54. Música l'hi fas, no t'hi casaràs [CA] - Música l'hi fas, tu t'hi casaràs [CA].
  55. Neu al gener, porta gemecs [CA] - Neu de gener omple el graner [CA]. També indica la contradicció sobre quins efectes té la neu del gener.
  56. No dejes para mañana lo que puedas hacer hoy [ES] - Más vale tarde que nunca [ES].
  57. No hi ha temps que no torni [CA] - El temps se'n va per no tornar [CA].
  58. No per molt matinejar, amaneix més prest el dia [CA] - No por mucho madrugar amanece más temprano [ES] - El que puguis fer avui no ho esperis fer demà [CA] | El món és dels que matinegen [CA] | Qui matina fa farina [CA] | Qui matineja, més temps feineja [CA] | Qui s'aixeca de matí, pixa allà on vol [CA] | Si del dia vols profit, que no et trobi el sol al llit [CA] - A quien madruga, Dios le ayuda [ES] | No dejes para mañana lo que puedas hacer hoy [ES].
  59. Pare gastador, fill estalviador [CA] - Pare guanyador, fill gastador [CA].
  60. Pel sabater, l'hivern malament i l'estiu bé [CA] - De sabaters, pocs a l'estiu i molts a l'hivern [CA].
  61. Pel novembre qui no hagi sembrat, que no sembri [CA] | Qui pel novembre no ha sembrat, que no sembri que ja és tard [CA] - En novembre, qui no hagi sembrat, que sembri [CA].
  62. Pel novembre i pel gener, bon temps hi sol haver [CA] - Pel novembre i pel gener, gran temperi hi sol haver [CA].
  63. Per Any Nou, el dia s'estira un sou [CA] - Per Ninou s'allarga el dia, però no s'allarga el sou [CA].
  64. Per Santa Marina, boga i sardina [CA] - Per Santa Marina, ni boga ni sardina [CA].
  65. Per un clau se perd una ferradura [CA] - Per un frare no es perd un convent, ni per un soldat, un regiment [CA] | Per un poll no es perd la lloca [CA].
  66. Petit cabal, grossa ventura [CA] - Petit cabal, poca ventura [CA].
  67. Pluja d'agost, ni pa ni most [CA] - Pluja d'agost, vi i most [CA].
  68. Poca medecina, molta salut [CA] - Poca medecina, poca salut [CA].
  69. Poca terra no val res [CA] - Poca terra val diners [CA].
  70. Por pedir que no quede [ES] - Ofrecer no empobrece [ES]. Només demanar, o només oferir no fa pobre.
  71. Posta roja, pluja boja [CA] - Posta sagnada, la pluja se n'és anada [CA].
  72. Quan canta el gripau, la pluja adéu-siau [CA] - Quan canta el gripau, senyal de pluja [CA]
  73. Qui fa els plats es queda el plat pitjor [CA] - Quien parte y reparte se queda con la mejor parte [ES]. La versió castellana contradiu la catalana. No tenim els catalans fama de garrepes? Aquest refrany sembla demostrar el contrari.
  74. Qui menja cargols per Sant Joan, té diners tot l'any [CA] - Qui menja cargols per Sant Joan no arriba a Sant Pere [CA].
  75. Qui molt parla, alguna cosa encerta [CA] - Quien mucho habla, en algo acierta [ES] - Qui molt parla, molt erra (o molt ment) [CA] - Quien mucho habla, mucho yerra [ES]
  76. Qui poda per Sant Albí sempre tindrà vinyar i beurà bon vi [CA] - Qui poda per sant Albí, sempre té vinya i mai té vi [CA].
  77. S'assemblen com un ou a una castanya [CA] - S'assemblen com un ou a un altre ou [CA].
  78. Si no plou el mes d'agost, no gastis diners en most [CA] - Si no plou per l'agost, gasta tos diners en most [CA].
  79. Si no vols menjar sopes tot l'estiu, sembra pèsols per l'abril [CA] - Si vols menjar sopes a l'estiu, sembra pèsols per l'abril [CA].
  80. Si plou passada la Mare de Déu del llit, el ramader es fa ric [CA] - Si plou passada la Mare de Déu del llit, el ramader és ferit [CA].
  81. Si trona pel juliol, fam per tot el món [CA] - Si en julio no truena, hambre en la aldea [ES].
  82. Si vols casar-te mal, casat amb ton igual [CA] - Para bien casar, casa con tu igual [ES].
  83. Tanto val el cántaro a la fuente que al final se rompe [ES] - Persevera y triunfarás [ES].
  84. Taula de català, molt tall i poc pa [CA] - Taula de català, poc tall i molt pa [CA].
  85. Tots els calors no són febre [CA] - Tots els calors són febres [CA].
  86. Tramuntana passada per divendres, dura vuit dies més [CA] - Tramuntana que comença en divendres, no arriba a dilluns [CA]. Per reconciliar-los, hi ha el refrany que diu Vent de tramuntana, si no es mor en tres dies, dura una setmana [CA].
  87. Tronades de juliol, també porten dol [CA] - Trons de juliol treuen el dol [CA].
  88. Val més ser cap de lluç que cua d'estruç [CA] - Val més ser cua de lluç que cap d'estruç [CA].
  89. Valen més llibres que lliures [CA] - Valen més lliures que llibres [CA].
  90. Veu del poble, veu de Déu [CA] - Veu del poble, veu del diable [CA].
  91. Vida de dos, vida de Déu [CA] - Vida de dos, vida de gos [CA].
Molts són els camins que poden haver portat a coexistir parèmies contradictòries: canvis de mentalitat o de cultura en proverbis o dites sentencioses, diferents situacions geogràfiques per a refranys sobre usos del camp o meteorologia, amistat o malfiança en refranys personals...

I així, de la mateixa manera que existeixen les antiparèmies, quan trobem refranys equivalents, els anomenem equiparèmies, que són refranys d'un mateix sentit o anàlegs. Com per exemple:

- Gent de Ribera, gent entera; gent del Raval, tant se val [CA] - La Ribera és el rovell de l'ou de Barcelona, el Raval és la closca [CA]
- Tal faràs, tal trobaràs [CA] - Qui mal fa, mal troba [CA].

M'ajudeu a ampliar la llista?

3 comentaris:

Sani Girona Roig ha dit...

Hola Víctor,

En aquesta llista de refranys contradictoris que trobo aquí (quina sorpresa tan agradable!) veig que potser s'hi podria afegir la contradictio que pretén que:
"Al pot petit hi ha la bona confitura"
vs
Tant per tant sabatesa grosses /

També sempre m'ha fet gràcia escoltar (ho deien els de casa)
que
"Més val que faci mal que no pas que en quedi" (al plat)
vs
De grans fartaneres l'infern n'és ple

i qualsevol altre que afirmi que més val ben gros (ni que sigui de menys qualitat) que petit.
O la quantitat com a valor superior a la qualitat! Mares de déus!

T'ho passo com a material en brut perquè tu ho afinis com millor et sembli.

Salut!

vpamies ha dit...

Eixamplaré la llista, Sani, i tant!

Merci!

Assumpta ha dit...

Mira, VÍCTOR, en aquest post d'en MAC ens ha sortit una anti-parèmia ;-))

http://xarel-10.blogspot.com/2013/06/refranyer-jeroglific-044.html