Antiparèmies o refranys contradictoris

Diuen que el refranyer mai ment. Refranys i geners són verdaders; no hi ha cap refrany que menteixi; sempre ho hem sentit a dir: es refranys no poden mentir.

Amb aquesta premisa inicial no podríem, doncs, parlar d'antiparèmies, que són precisament això: refranys contradictoris. I en la contradicció hi ha la mentida. Perquè si un és cert, l'altre, que diu el contrari, ha de ser mentida. I a l'inrevés.

Trobem un grapat d'exemples d'antiparèmies en el refranyer. I no només en refranys d'una mateixa tradició, sinó que els exemples sovintegen quan fem paremiologia comparada o ens capbussem en tradicions diferents, amb una cultura i història ben diversa i, sovint, contradictòria.

Us presento un llistat d'antiparèmies obert i incomplet. Vaig anotant les que trobo i he anat confegint una llista inicial que vull fer créixer amb lectures posteriors i amb l'aportació que pugueu fer vosaltres, els lectors d'aquest blog.

1. A bon servici, paga de rei [CA] - A bon servei, mala paga [CA].
2. A ca es ferrer mengen amb cueres de llenya [CA] - A casa del cerer, ningú se'n va al llit a les fosques [CA].
   
3. A Consei, el dimoni hi va trobar remei [CA] - A Consei, es dimoni no hi va trobar remei [CA].
4. A l'abril totes les aigües caben en un barril [CA] - A l'abril, aigües (o gotes) mil [CA].
5. Aigua d'agost, mel i most [CA] - Aigua d'agost, ni vi ni most [CA].
   
6. Al novembre, cava i sembra [CA] - Quien cava en noviembre, el tiempo pierde [ES].
   
7. Al setembre tot el món sembra [CA] - En setembre cull i no sembres [CA].
   
8. Any beixest, any de bessons [CA] - Anys bixests, parts malament [CA].
9. Any d'aranyons, any de pocs garberons [CA] - Any d'aranyons, blat pels racons [CA].
10. Any pucer, any blader [CA] - Any de puces, any dolent [CA].
11. Arc de sant Martí a ponent, amarra la barca i vine [CA] - Arc de sant Martí a ponent, assenyala bon temps [CA].
12. Arc de sant Martí es dematí, passa envant en ton camí [CA] - Arc de sant Martí es dematí, no passis envant en ton camí [CA].
    
13. Bon dia fa el que no plou [CA] - Bon dia fa el que plou [CA].
14. Carta a terra no mou guerra [CA] - Carta a terra sempre mou guerra [CA].
15. Cel rogent, pluja o vent [CA] - Cel rogent al vespre, l'endemà el sol a la finestra [CA]. 
16. Costums fan lleis [CA] - Costums trenquen lleis [CA].
17. Coraller, molta feina i poc diner [CA] - Coraller, poca feina i molt diner [CA].
    
18. Crevillent, bona terra i millor gent [CA] - Crevillent, bona terra i mala gent [CA] o Crevillent, mala terra i pitjor gent [CA].
19. D'Olot, ni dona ni porc [CA] - D'Olot, porc i dona tot l'any n'és bona [CA].
20. D'ovelles ni abelles, no te'n meravelles [CA] - Ovelles i abelles són les mil meravelles i, si pots, no estiguis sense elles [CA].
    
21. De llebeig, aigua no en veig [CA] - Del llebeig, aigua veig [CA].
22. El diner fa bona olor, vingui d'on vingui [CA] - El diner no té olor [CA]
23. El mes de setembre és el pitjor de l'any; els malats es moren i els bons prenen dany [CA] - Setembre, tant de bo ho fos sempre [CA].
    
24. El pa de casa és el millor [CA] - El pa de casa no satisfà [CA].
25. El que puguis fer avui, no ho deixis per a demà [CA] - Si vols estar bé i sa, no facis avui el que puguis fer demà [CA].
26. El robat no fa profit [CA] - Sols el robat aprofita [CA].
    
27. Els primers són els darrers [CA] - El que primer hi va, primer hi tria [CA].
    
28. Encara que es vesteixi de seda, la mona mona es queda [CA] o Vestiu un bastó i semblarà un senyor [CA] | Aunque la mona se vista de seda, mona se queda - La capa tot ho tapa [CA] (en castellà hi ha l'antiparèmia Lo que te cubre te descubre [ES] | El hábito hace al monje [ES]) . Versions contradictòries: on en un lloc sembla apuntar que les aparences són enganyoses, després diu que els bons vestits poden mostrar més impressionant un home del que és en realitat.
29. És malcasar casar-se tard [CA] - És malcasar, casar-se aviat [CA].
    
30. Fes bé i no miris a qui [CA] - De fer bé, mal en pervé [CA].
31. Fill de vell nascut, serà molt sabut [CA] - Fill de pare vell, poc cervell [CA].
    
32. Flor de febrer no omple el paner [CA] - Flor de febrer omple el paner [CA].
33. Gener eixut, graner abundant [CA] - Gener eixut, graner perdut [CA].
34. Home de banys, home de pocs anys [CA] - Home de banys, home de molts anys [CA].
    
35. L'amistat més ferma és la que hi ha entre iguals [CA] - Del semblant, no te'n fiïs pas [CA]. Ambdues de font clàssica. La primera, de Curci (Firmissima est inter pares amicitia [LL]); la segona, de Juvenal (Frontis nulla fides [LL]).
36. L'erisipela mata i pela [CA] - L'erisipela o mata o pela [CA] - L'erisipela ni mata ni pela [CA].
37. L'hàbit no fa el monjo [CA] - L'hàbit fa el monjo [CA] - La roba fa l'home [CA].
    
38. L'arc de sant Martí, la pluja ja és aquí  [CA] - L'arc de sant Martí, la pluja lluny d'aquí  [CA].
39. La cara es el espejo del alma [ES] - Las apariencias engañan [ES].
40. La cua fa l'ocell [CA] - Per la cua es coneix l'ocell [CA] - La cua no fa l'ocell [CA].
41. La més mala osca és la del mateix fust [CA] - No hi ha pitjor clavilla que la del mateix fust [CA] - No hi ha millor osca que la de la mateixa fusta [CA]
    
42. La mitja al garró no fa senyor [CA] - Mitja al garró fa senyor [CA].
43. La primavera la sangre altera [ES] - La primavera, la sang gela [CA].
44. La raó s'imposa [CA] - La raó no vol força [CA]
    
45. La vestidura no fa la figura [CA] - La vestidura fa la figura [CA].
46. La vida del carreter és una vida molt pesada; el diumenge no va a missa ni pot anar a dormir a casa [CA] - La vida del carreter n'és vida molt regalada; cada dia bon menjar i eldiumenge jugar a cartes [CA].
    
47. Les nits d'agost són les més fosques de l'any [CA] - Les nits d'agost, les més clares de l'any [CA].
48. Les figues demanen vi [CA] - Les figues volen aigua, que no vi [CA].
49. Les renyines per Sant Joan duren tot un any [CA] - Renyines per Sant Joan, pau per a tot l'any [CA].
    
50. Lluna ajaguda, mariner dret [CA] - Lluna dreta, mariner ajagut [CA]. La primera indica mal temps, i la segona, bon temps.
51. Lluny dels ulls, lluny del cor [CA]. Aquest refrany, que dóna a entendre que la llunyania o la distància refreda els sentiments vers una persona, té la peculiaritat d'haver arribat també amb un sentit totalment oposat en reculls més moderns: MILLÀ (1988), Lluny dels ulls, a prop del cor [CA] (La distància accentua els sentiments d'enyor). També el recull GRIERA (1935) a Pineda.
52. Mal any mai ho és per tothom [CA] - Un mal any ho és per tothoms [CA].
53. Mans fredes, cor calent [CA] - Manos frías, corazón caliente [ES]. A Conca (1992) trobem Les mans calentes i el cor fred, com a antiparèmia (o com a error de transmissió).
54. Más vale pájaro en mano que ciento volando [ES] - El que no arriesga no gana [ES].
    
55. Moltes pluges al gener, mala anyada solen fer [CA] - Moltes pluges pel gener, mala anyada solen fer [CA]. Sembla que el refranyer no es posa d'acord si les pluges del gener indiquen bona o mala anyada.
56. Música l'hi fas, no t'hi casaràs [CA] - Música l'hi fas, tu t'hi casaràs [CA].
    
57. Neu al gener, porta gemecs [CA] - Neu de gener omple el graner [CA]. També indica la contradicció sobre quins efectes té la neu del gener.
58. No dejes para mañana lo que puedas hacer hoy [ES] - Más vale tarde que nunca [ES].
59. No hi ha temps que no torni [CA] - El temps se'n va per no tornar [CA].
    
60. No per molt matinejar, amaneix més prest el dia [CA] - No por mucho madrugar amanece más temprano [ES] - El que puguis fer avui no ho esperis fer demà [CA] | El món és dels que matinegen [CA] | Qui matina fa farina [CA] | Qui matineja, més temps feineja [CA] | Qui s'aixeca de matí, pixa allà on vol [CA] | Si del dia vols profit, que no et trobi el sol al llit [CA] - A quien madruga, Dios le ayuda [ES] | No dejes para mañana lo que puedas hacer hoy [ES].
61. Pare gastador, fill estalviador [CA] - Pare guanyador, fill gastador [CA].
    
62. Pel sabater, l'hivern malament i l'estiu bé [CA] - De sabaters, pocs a l'estiu i molts a l'hivern [CA].
    
63. Pel novembre qui no hagi sembrat, que no sembri [CA] | Qui pel novembre no ha sembrat, que no sembri que ja és tard [CA] - En novembre, qui no hagi sembrat, que sembri [CA].
64. Pel novembre i pel gener, bon temps hi sol haver [CA] - Pel novembre i pel gener, gran temperi hi sol haver [CA].
65. Per Any Nou, el dia s'estira un sou [CA] - Per Ninou s'allarga el dia, però no s'allarga el sou [CA].
66. Per Santa Marina, boga i sardina [CA] - Per Santa Marina, ni boga ni sardina [CA].
67. Per un clau se perd una ferradura [CA] - Per un frare no es perd un convent, ni per un soldat, un regiment [CA] | Per un poll no es perd la lloca [CA].
68. Pescaire que agafa un peix, bon pescaire és [CA] - No tothom que pesca és pescaire [CA]. 
69. Petit cabal, grossa ventura [CA] - Petit cabal, poca ventura [CA].
70. Pluja d'agost, ni pa ni most [CA] - Pluja d'agost, vi i most [CA].
    
71. Poca medecina, molta salut [CA] - Poca medecina, poca salut [CA].
72. Poca terra no val res [CA] - Poca terra val diners [CA].
    
73. Por pedir que no quede [ES] - Ofrecer no empobrece [ES]. Només demanar, o només oferir no fa pobre.
74. Posta roja, pluja boja [CA] - Posta sagnada, la pluja se n'és anada [CA].
    
75. Quan canta el gripau, la pluja adéu-siau [CA] - Quan canta el gripau, senyal de pluja [CA]
    
76. Qui fa els plats es queda el plat pitjor [CA] - Quien parte y reparte se queda con la mejor parte [ES]. La versió castellana contradiu la catalana. No tenim els catalans fama de garrepes? Aquest refrany sembla demostrar el contrari.
77. Qui menja cargols per Sant Joan, té diners tot l'any [CA] - Qui menja cargols per Sant Joan no arriba a Sant Pere [CA].
    
78. Qui menja un ou sense sal, es menjarà a sa mare [CA] - Qui menja un ou sense sal, no es menjarà a sa mare [CA].
79. Qui molt parla, alguna cosa encerta [CA] - Quien mucho habla, en algo acierta [ES] - Qui molt parla, molt erra (o molt ment) [CA] - Quien mucho habla, mucho yerra [ES]
80. Qui poda per Sant Albí sempre tindrà vinyar i beurà bon vi [CA] - Qui poda per sant Albí, sempre té vinya i mai té vi [CA].
81. S'assemblen com un ou a una castanya [CA] - S'assemblen com un ou a un altre ou [CA].
    
82. Si no plou el mes d'agost, no gastis diners en most [CA] - Si no plou per l'agost, gasta tos diners en most [CA].
83. Si no vols menjar sopes tot l'estiu, sembra pèsols per l'abril [CA] - Si vols menjar sopes a l'estiu, sembra pèsols per l'abril [CA].
    
84. Si plou passada la Mare de Déu del llit, el ramader es fa ric [CA] - Si plou passada la Mare de Déu del llit, el ramader és ferit [CA].
    
85. Si trona pel juliol, fam per tot el món [CA] - Si en julio no truena, hambre en la aldea [ES].
86. Si vols casar-te mal, casat amb ton igual [CA] - Para bien casar, casa con tu igual [ES].
87. Tanto val el cántaro a la fuente que al final se rompe [ES] - Persevera y triunfarás [ES].
88. Taula de català, molt tall i poc pa [CA] - Taula de català, poc tall i molt pa [CA].
89. Tots els calors no són febre [CA] - Tots els calors són febres [CA].
90. Tramuntana passada per divendres, dura vuit dies més [CA] - Tramuntana que comença en divendres, no arriba a dilluns [CA]. Per reconciliar-los, hi ha el refrany que diu Vent de tramuntana, si no es mor en tres dies, dura una setmana [CA].
    
91. Tronades de juliol, també porten dol [CA] - Trons de juliol treuen el dol [CA].
92. Val més ser cap de lluç que cua d'estruç [CA] - Val més ser cua de lluç que cap d'estruç [CA].
93. Valen més llibres que lliures [CA] - Valen més lliures que llibres [CA].
94. Veu del poble, veu de Déu [CA] - Veu del poble, veu del diable [CA].
95. Vida de dos, vida de Déu [CA] - Vida de dos, vida de gos [CA].
    

Molts són els camins que poden haver portat a coexistir parèmies contradictòries: canvis de mentalitat o de cultura en proverbis o dites sentencioses, diferents situacions geogràfiques per a refranys sobre usos del camp o meteorologia, amistat o malfiança en refranys personals...

I així, de la mateixa manera que existeixen les antiparèmies, quan trobem refranys equivalents, els anomenem equiparèmies, que són refranys d'un mateix sentit o anàlegs. Com per exemple:

- Gent de Ribera, gent entera; gent del Raval, tant se val [CA] - La Ribera és el rovell de l'ou de Barcelona, el Raval és la closca [CA]
- Tal faràs, tal trobaràs [CA] - Qui mal fa, mal troba [CA].

M'ajudeu a ampliar la llista?