Res feia pensar, quan iniciava el Refranyer català-castellà en línia que, en poc més de mig any, arribaria al miler de refranys comentats i documentats. Però així ha estat, en part, gràcies a la bona acollida que ha tingut, que m'ha esperonat a millorar-lo dia a dia; i en part també, perquè finalment m'he pogut retrobar amb la il·lusió amb què vaig iniciar la recollida de refranys i dites ara fa més d'una dècada.
De seguida, des de diferents llocs web i altres blogs us vau anar fent ressò del refranyer. I en vau fer unes ressenyes, tant curioses com elaborades. Així, en parlen a l'Aula d'acollida del CEIP Mare de Déu del Remei, La Caseta Virtual, La Tafanera, Lectura i decoració, Nura Duna - Menorca, On anar, Reporteducació.cat o Xarxanet, entre d'altres. Perdoneu si me'n deixava algun.
També, de seguida, el refranyer comença a aparèixer com a lloc recomanat en els enllaços de molts altres llocs web. I sabeu? Aquest és el veritable valor per a una feina feta a consciència: que et recomanin, que et citin, que t'utilitzin. Així, m'enllacen Álvaro Martínez, Cultura i tradicions, Festes.org, les Fitxes del CDLPV, Francesc Roig, Gabriel Bibiloni, Josep M. Tibau, La segona perifèria, Lexicografia, M. Roman, Malerudeveuret , Monjo.cat, el Multicercador d'Eines de Llengua, Núria Masdéu, Parlacatala.org, Penàguila, Proz.com o Tal com raja, entre molts d'altres que encara no hauré trobat.I també se'n fan ressò els meus veïns al poble: Josep Maria García Pérez, Espai Vallromanes o Jordi Gomara. Al Raons que rimen, el meu blog més personal, el presento al maig, aviso a l'agost que he arribat als 500 refranys i ara us dic, dos mesos després que he doblat aquesta xifra i arribo als 1.000.
Però la pedra de toc, un moment clau per a la difusió d'aquesta obra va ser al setembre, quan el dia 21, des de l'Agència Catalana de Notícies publiquen l'article sobre l'entrevista que em va fer la Núria Peláez al juliol. De seguida, surt reproduïda a l'Avui, a l'Empordà Digital, a Directe.cat, a Normalització.cat, a El Punt, a Sitges News, al Telenoticies.cat, al Fes-Ho-Cat i en paper, en alguns mitjans de la comarca, com el Línia Vallès o la Revista del Vallès.
Arran d'aquesta notícia, que va acompanyada d'un vídeo de dos minuts i mig, que encara no he pogut veure sencer en condicions, per l'efecte dòmino de les notícies, el refan a primers d'octubre a La Malla, el citen a Catalunya Ràdio, al programa de "En xarxa de Marc Serena", també a La Malla Digital, de COM Ràdio i em fan una entrevista a Ràdio Tiana, que us reprodueixo en aquest article. També ha sortit un article a La Pinya, la revista de l'Ajuntament de Vallromanes.Sé que això tot just acaba de començar. Em queda feina i hores per polir-lo, ampliar-lo i consolidar-lo. I l'han d'acompanyar altres obres paral·leles, com el Refranero castellano-catalán, un Refranyer temàtic, un recull de dites i frases fetes o el recull d'etimologies dels refranys.
Doneu-me temps i confiança i segur que ho anirem veient tot, un darrere l'altre.
Gràcies a tots per seguir-me visitant.
15 comentaris:
"Pel novembre, cava i sembra."
¡¡ENHORABONA MESTRE!!
Petonets de caramel ;-)
A més d'enllaçar-te, has de saber que el teu bloc ha estat utilitzat ja aquest any com a font d'informació per alumnes del meu institut. I segur que no és un cas aïllat. La feina ben feta té aquestes coses. Moltes felicitats!
Felicitats, Vpamies, el teu blog és en veritat una eina interessantíssima àdhuc que molt útil. No vaig dubtar ni un moment a enllarçar-te.
Enhorabona!
Gràcies, Margarida, Subal i Puigmalet.
La veritat és que estic fruint molt del món dels blogs. A banda de la facilitat per poder oferir materials, la possibilitat de connectar amb els lectors i amb altres persones que escriuen és una eina fantàstica.
Tenia clara la prioritat de començar amb el refranyer català-castellà, perquè sovint es feien consultes al respecte i era difícil trobar fonts de consulta.
Celebro que sigui una eina útil i espero seguir-la engreixant fins als 2.000 refranys!!
Enhorabona i endavant!!!
MOLTES, moltes felicitats!!!!!!
Per la feina feta i per la que faràs.
Enhorabona!!
Cada dia miro els teus blocs i cada setmana el refranys.
Soc un busca raons?
Felicitats.
Gràcies, Núria, Cristina i Josep!
Josep, tens raó, però no seré pas jo qui te la doni a aquestes alçades. Però com segueixis enraonant tant, no dubtis que perdràs la raó i fins i tot l'oremus. Amb raó o sense, i sense ànim d'entendre de raons, deixa'm dir-te: no deixen de ser raons del pont de Lleida, o sigui, inconsistents.
I ja diuen que La raó no vol força i que Qui no coneix la raó, és perquè no vol. Però jo penso que, encabat, Qui té raó, que s'afaiti. I per això llueixes aquest posat tan raonat. ;-)
No t'empatxis!
Víctor ja saps que t'he n'he felicitat moltes vegades, ser redundant en aquest aspecte semblaria que t'estic fent la rosca. Per això avui només et diré que gràcies per penjar per primera vegada una de les entrevistes que t'han fet i que ha estat un plaer escoltar-te. I segona que, malgrat totes les enhorabones que t'he fet arribar i totes les vegades que t'he comentat la utilitat del teu refranyer el que mai no t'havia dit és que jo també t'encoratjo a que no defalleixis i continuïs endavant amb aquestes eines i projectes, això sí, no tant perquè és una feina que et serà cada vegada més reconeguda -amb tot allò que, a conseqüència, et comportarà de bo per tu- sinó perquè sóc una mica egoista i la teva obra m'és molt útil. Bé, també perquè és útil pels altres, va diguem-ho :-)
En tot cas, m'hi reitero en totes les anteriors felicitacions i t'envio una forta abraçada i unes molt cordials salutacions.
Gràcies, Jordi.
Com tu també deus saber prou bé, això dels blogs enganxa prou com per garantir que continuaré fent-hi feina. :)
De fet ja estic activant un altre blog complementari de refranys. I encara en faltaran alguns altres per conformar tot l'univers paremiològic que tinc en ment.
Enhorabona per la feina feta! Volia fer una petita aportació, però em sembla que no serà de molta ajuda. T'envio un refrany que diu la meva mare, en català i en castellà.
Tira més un pèl de cony que una mula / Tiran más dos tetas que dos carretas.
Laura, i per què no ha de servir d'ajuda? I tant que sí! Passet a passet he anat fent aquesta feina, i cada refrany nou és un granet de sorra insubstituïble.
Gràcies!
Per cert, Laura, ara que m'hi fixo, aquesta dita que m'has ofert, ja existia al refranyer, però en una de les moltes variants que té.
Ànims per continuar amb la feina i moltes gràcies per la feina feta!
Gràcies, Álvaro. Ja veus, anem pas a pas, sense pressa, però sense pausa. :-)
Publica un comentari a l'entrada