dimecres, 6 d’agost del 2008

Noms predestinats i connexions casuals

Avui, casualment (o no), m'he retrobat amb el programa Connexions que presentava la Mari Pau Huguet a TV3 cap als anys 2001 i 2002. Bona cosa que, passats els anys, segueixi accessible la informació d'un programa concret.

Per als qui no hàgiu vist mai aquest programa era el típic programa d'algú que pregunta i algú que sap la resposta i li respon. El feien durant els matins feiners i contactaven (connexions) telefònicament amb aquells experts que els resolien els dubtes que plantejaven els oients.

Jo vaig parlar alguns cops amb el Crisol Tuà, un dels redactors del programa, que em consultava quan tenien algun dubte sobre l'origen de frases fetes o refranys.

Sempre em vaig resistir a fer les participacions en directe, perquè era en horari laboral i no ho trobava escaient. Llavors li enviava un correu amb la investigació i les conclusions finals i ho llegien al programa.

De fet, els vaig ajudar en un parell d'ocasions, quan preguntaven l'origen de la frase feta anar xino-xano i no arribar la sang al riu.

Sempre li deia que trobar les etimologies de les expressions paremiològiques era molt complex, perquè sovint s'ha perdut el context que va generar l'expressió: només ha pervingut l'expressió amb un sentit no sempre fidel a l'origen proverbial.

Bé, també mirarem de posar-hi remei a aquesta llacuna de materials paremiològics disponibles en xarxa, però tot arribarà.

L'altra cosa que m'ha sorprès gratament ha estat que hi conserven també les aportacions que Màrius Serra feia en el programa, a partir de l'enigmística i els jocs ludolingüístics a què ens té acostumats: les col·leccions del mes.

Així, la col·lecció d'octubre de 2002, era els Noms predestinats: persones el nom de les quals té a veure amb la seva activitat.

Així, apareixen Josep Campreciós, exencarregat de la gespa del Camp Nou; Jordi Follia, director General de Carreteres; Jordi Peix, exdirector general de Medi Natural; Inés Sastre, model; Joan Caball, coordinador nacional d'Unió de Pagesos; Àngel Sala, director del Festival de Cinema de Sitges; Pere Mata, nom del Centre Psiquiàtric de Reus; Salvador Pi, mestre jardiner, o Joaquim Fort, casteller dels castellers de Barcelona, entre d'altres.

I això m'ha permès connectar amb un article que vaig escriure fa poc, sobre el predeterminisme del meu cognom (Pàmies) amb el fet que m'hagi especialitzat en paremiologia, la ciència que estudia les pamies.

Com deia, estic acomplint el meu destí.

7 comentaris:

Puigmalet ha dit...

Onomància, Parèmies, onomància.

Quina calor al Prat!

Víctor Pàmies i Riudor ha dit...

Al Prat, ja? Pocs dies a Berlin, no?

Molta calor, sí... aquests dies algú ha tocat el termòstat i la fotut una mica massa alt!

Onomància... no sé, no sé... Mal trobat no ho és, verament. :-)

Els del PiT ha dit...

Si se'm permet el comentari, el meu cognom és Maestro i, encara que amb les meves limitacions, tinc la falera de corregir errades ortogràfiques allà on les veig.

Bonica paraula "termòstat" Víctor, però "la fotut" vols dir?

Noms predestinats i noms frustrats com potser el meu...
Ah! Deixo un exemple força proper:
Jaume Fort: excel·lent porter d'handbol, de fet conec els tres germans i aquest és el més "escanyolit".

Víctor Pàmies i Riudor ha dit...

No si quan dic que el termòstat és massa alt... S'ha menjat fins i tot els apòstrofs!!! I de les hacs ja no en diguem res!!!!

Això no pot ser... :-)

Els del PiT ha dit...

Ai la calor i les vacances que necessitem com l'aire...
;-)

Anònim ha dit...

I Marc Cortès què, eh?

La meva activitat és ben clara: persona que posseeix bones maneres, que conviu en grup respectant la personalitat d'altri i que observa les normes de convivència i de tracte social.

Víctor Pàmies i Riudor ha dit...

Et quadra més el "Marc"... ;-)