dimecres, 6 d’agost de 2008

Aquest és el camí

La millor campanya, el millor reforç, la millor imatge: una empresa que aposta pel català d'una manera senzilla, activa i sense pal·liatius:

Parla'm en català

8 comentaris:

Jesús M. Tibau ha dit...

és així de fàcil: no renunciem a parlar en català

sergi m. ha dit...

Mentre no es quedi només en una iniciativa... el problema ESCLATARÀ si els clients d'aquests establiments no entenen ni el que hi diu a la xapa, que també pot passar, que ALGUNS diran: Adéu, Bon Preu!

De tota manera: Bravo!

David Gálvez Casellas ha dit...

Doncs a mi em sembla de conya i tinc ganes de mostrar-me optimista davant d'iniciatives com aquesta: directa, senzilla, clara, necessària. Endavant, Bon Preu!

vpamies ha dit...

Sergi, jo penso que a casa nostra, com a mínim, hem d'exigir que les coses estiguin en la nostra llengua i que ens atenguin en la llengua que parlem.

Em poso malalt quan veig productes alimentaris etiquetats en portuguès, grec, xinès i japonès.

No ho hauríem de comprar, perquè senzillament no sabem què estem comprant.

I els electrodomèstics? Llibres d'instruccions en 20 idiomes (o més), però mai en català. Això no pot ser! És que ens ho empassem tot i som nosaltres qui hem de comprar el producte i ells qui ens l'han de vendre!

El que té de bo aquesta campanya és que trenques la inèrcia aquella que quan et dirigeixes a algú que no coneixes, ho fas en castellà, per si de cas i si veus una persona estrangera, te li adreces també en castellà, per educació. I un rave!

T'entén igual un rus que només parla rus si te l'hi adreces en català que si te l'hi adreces en castellà.

A més, no parlant-los mai en català els estem dificultant que mai aprenguin la nostra llengua i que mai sàpiguen, ni tan sols que existeix.

Ja veus, prefereixo ser optimista, com en Jesús M. o en David.

sergi m. ha dit...

Ja vaig advertir que jo era pessimista...
Repeteixo Bravo!

Només posava un exemple del que pot passar amb ALGUNS, si Bon preu no els troba a faltar a AQUESTS clients, olé! (perdó: collonut!)

En quant a les instruccions, en sóc un devorador, com et pot confirmar la meva família sencera, i sempre les llegeixo en anglès, així el practico, no hi havia pensat en això, em sap greu, però només se m'acut In varietate concordia i pau per a tots...

Salut!

zel ha dit...

Sí, és així de fàcil, suposant que ho vulguin fer, noi, aquí a la costa és una lluita constant, no hi ha manera!!!

Petonets!

vpamies ha dit...

Sóc home pacífic, i m'agrada la concòrdia. Però quan, perquè hi hagi concòrdia, sempre ens toca renunciar als catalanoparlants... doncs, no. Per aquí ja no hi torno a passar.

Zel, als estrangers que vénen a la costa, no els deu ser gaire diferent que els parlis en català o castellà, que els menús siguin en català o en castellà. O que siguin en les dues llengües, també m'està bé.

No és tan difícil. Només cal que els catalanoparlants ens ho proposem. Només demanem respecte per la nostra llengua.

marc ha dit...

A veure si no passa el mateix que amb el Caprabo dels collons.