Avui la Carme Rosanas, aquesta companya bloguera vallesana que col·lecciona moments ha aconseguit emocionar-me com feia temps que no em passava.No sé si sabré ser prou fidel a la seqüència dels fets i a la magnitud de la seva gesta.
Sabeu que sóc un acèrrim defensor de la participació bloguera i de la col·laboració entre iguals a la catosfera (primus inter pares). Per això comparteixo blogs, participo en iniciatives endegades per altres bloguers i de tant en tant també col·laboro en muntar-ne alguna.
Es tracta de ser una baula d'una cadena finita però tan llarga com calgui.
Bé doncs aquesta xicota de la Nova col·lecció de moments ens ha obsequiat a una seixantena de bloguers amb un dibuix i un poema personalitzat. Ella diu que són micro-regals. Fals. Són uns regals grandiosos i generosos.
No puc imaginar-me el temps que ha dedicat a fer cada un d'aquests micro-regals. Incalculable. Per a mi té un valor inestimable i encara em sento atordit de tanta generositat i gratitud.
Podeu anar a veure el que ha fet la Carme al seu blog de bons desitjos i reprodueixo aquí el meu regal:
Raons que rimen
tot col·leccionant tirallongues de mots,
espigolant amb paciència
tota mena de refranys,
i endreçant-los a poc a poc,
cadascun al seu lloc.
tot col·leccionant tirallongues de mots,
espigolant amb paciència
tota mena de refranys,
i endreçant-los a poc a poc,
cadascun al seu lloc.
Una capseta de tresors m'ha regalat la Carme. L'acullo al meu blog i li dedico un espai ben destacat.
Moltíssimes gràcies, Carme! Què gran, això que has fet avui!
10 comentaris:
Ara sóc jo la que m'emociono, Víctor! Que hi ha millor que un intercanvi d'emocions?
En aquestes col·laboracions, intercanvis i propostes que ens agraden, a tu, i també a mi, sempre allò que busquem (crec) és la comunicació. I mira, la comunicació ja ho té això, a vegades emociona.
Gràcies per aquest post tan afalagador i tan afectuós.
Una abraçada.
Vinc del blog de la Carme i allí, al seu "actualitzador de blogs" de la barra lateral he vist la capseta amb el llaç que m'és familiar :-) i et vull felicitar per aquesta manera tan preciosa de donar-li les gràcies.
Penso igual que tu, el que ha fet la Carme és una passada, una dedicació d'hores impressionant i un resultat presentat amb una il·lusió que dóna gust de veure... que somrius tota l'estona... totes les capsetes amb el seu contingut... (jo, avui m'he connectat més d'hora per anar-hi jaja tal si fos el matí del dia de Reis jejeje)
He copiat el meu regal a la barra lateral del meu blog, però el que has fet tu és també molt, maco :-)
Bé doncs, et volia dir això... i m'alegro d'haver passat per aquí :-)
Carme, em sembla que tot just comencem a compartir i ens queda tota una vida catosfèrica per davant. :-)
Assumpta, ja veus que darrerament estic mandrós i em dedico a reproduir allò que han dit altres abans. M'agafarà complex d'altaveu o d'eco.
Tot el mèrit, avui, és de la Carme que ens ha sorprès tan gratament.
Mira avui ha estat un dia maco! I entre moltes d'altres alegries, destaca amb llum pròpia el regal de la Carme.
és un regal esplèndid
Em sembla una idea excel·lent. Això del dia de reis que diu l'Assumpta és genial, potser és que a la catosfera es celebra un Nadal Virtual... com per mi serà el primer ;-)
Si, Sergi, he tingut la gran sort, que pensén en mi, i m'he emocionat com una babaua....
És que cada dia crec més, que, en aquest món virtual hi ha una colla de persones magnífiques, sense res a guanyar regalen amistat, somriures, felicitats petites i grans...
Bones diades, amic!
Impressionant. No tinc paraules. Això sío que és un regal!!!
La Carme ha escrit una pàgina ben especial de la història bloguera.
Jo també m'adhereixo a l'admiració pels regals que ha fet la Carme, no només ara sinó amb tots els seus comentaris i escrits amb els quals ens regala tot l'any!
Tens raó, Cèlia, la Carme ja fa temps que apuntava maneres. :-)
Publica un comentari a l'entrada