Per què no els treuen?

─Papa, si els de Renfe ho fan tan malament... Per què no els treuen?

Ai!, la innocència dels infants!

Fem un post? No! Fem un apunt

Fa uns mesos ens va arribar a WICCAC, l'Associació de Webmestres Independents en Català de Cultura i d'Àmbits Cívics, una petició de col·laboració del Termcat, demanant-nos com se n'havia de dir dels escrits dels blogs. Allò que tots coneixem per post, per interferència i influència de l'anglès.

L'escrit era molt clar i correcte, amb diferents alternatives per denominar en català allò que en anglès en diuen post en els blogs. I ens demanaven si les trobàvem adequades, si les fèiem servir o si en proposaríem alguna altra. Ho vam parlar i vam retornar l'escrit amb les aportacions d'aquells wics que hi van voler participar.

L'altre dia, la Dolors Montes, la interlocutora del Termcat en aquest assumpte, a qui jo vaig tenir el plaer de conèixer en el Combat entre bloc/blog de la Catosfera de Granollers, ens va fer arribar la resolució del tema.

Fins aquí els antecedents.

Deixeu-m'hi dir la meva: penso que tot el procediment ha estat modèlic per arribar a una resolució duradora, consensuada, motivada i ben documentada.

Tot seguit us reprodueixo l'extracte de l'acta del Consell Supervisor núm. 475, de 4 de setembre de 2008, en què es va fixar en català el terme de l’àmbit d’Internet apunt (com a alternativa a l’anglès post):

apunt m

es artículo
es contribución
es mensaje
es post
fr article
fr contribution
fr entrée
it post
en post
en posting

Text que un internauta publica en un fòrum o en un bloc.

Nota: 1. Els apunts també poden ser, de vegades, imatges o altres arxius associats. 2. Segons el context, també poden ser adequades com a denominacions d’aquest concepte, entre d’altres, les formes aportació, comentari, intervenció, nota, missatge o, quan el text té una certa especialització i extensió, article.

Terme relacionat:

fer un apunt v intr

es postear
fr poster
it postare
en post, to

Publicar un apunt en un fòrum o en un bloc.

Nota: Segons el context, també poden ser adequades com a denominacions d’aquest concepte, entre d’altres, les formes penjar un apunt o publicar un apunt.

Criteris aplicats:

S’aprova el terme apunt i el verb relacionat fer un apunt com a denominacions catalanes equivalents a les formes angleses post i to post, respectivament, pels motius següents:

• són alternatives catalanes als manlleus anglesos, els quals comencen a tenir una certa difusió en català (en el cas del verb, amb la forma calcada *postejar, probablement a través del castellà postear);
• ja tenen un cert ús entre els internautes, al costat d’altres formes catalanes;
• poden considerar-se denominacions lingüísticament adequades, a partir del significat del verb apuntar (“Insinuar, tocar lleugerament, (un assumpte, una matèria) en una conversa, un discurs, etc.”, segons el diccionari normatiu), del qual deriva apunt;
• el substantiu apunt, com l’anglès post, és una designació semànticament àmplia, que pot adequar-se a diversos contextos d’ús i fer referència a textos de diferents nivells d’especialització, de diferent extensió i de diferent format.
  

Es descarta l’aprovació del manlleu post perquè es considera innecessari i es creu que pot ser substituïble fàcilment per la denominació aprovada o bé, segons el context, per les alternatives catalanes suggerides a la nota. Cal tenir present, d’altra banda, l’excessiva homonímia de post en català.

Es desestimen les formes aportació, article, comentari, intervenció, missatge i nota, que també s’han tingut en compte, perquè es creu que, a diferència de la forma aprovada, no s’adeqüen indistintament a tots els contextos en què s’utilitza post. Malgrat tot, el Consell Supervisor creu convenient d’especificar en nota que aquestes denominacions també poden funcionar, segons el context, com a alternatives catalanes al manlleu. Igualment, en el cas de fer un apunt, també poden considerar-se vàlides, segons el context d’ús, les formes penjar un apunt o publicar un apunt, entre d’altres.

Mai m'havia agradat el terme post o postejar (o postar) per als escrits que feia als blogs. Intuïtivament m'havia decantat per escrit o article. Però apunt ho trobo també prou adequat.

Aquest terme ja es pot consultar al web del Termcat, a través del Cercaterm i la Neoloteca.


Mira també

També en parla l'Emigdi Subirats.

La perdurabilitat dels blogs

Tot sovint sentim a parlar sobre la vitalitat de la blogosfera. Que si s'obren tants blogs cada dia... Que si en tanquen tants més...

Un estudi de Technorati (animalet de Déu, qui t'ha vist i qui et veu!) ens posava sobre la pista d'una més que possible desacceleració del fenomen blog i els més catastrofistes i apocalíptics ja parlaven de la mort dels blogs.

Siguem empírics i aportem proves fefaents. L'estiu de l'any 2005 (fa gairebé 4 anys, doncs), Vilaweb va publicar un especial sobre blogs de la catosfera: Blocs per prendre'n nota. Una selecció dels millors blogs del moment a la catosfera, presentats un cada dia.

A dia d'avui, gairebé quatre anys després, en quina situació es troben aquells blogs? Dades per a l'estadística:

• Donen error: 6 blogs (19%)
• Darrer apunt del 2005: 1 blog (3%)
• Darrer apunt del 2006: 3 blogs (10%)
• Darrer apunt del 2007: 1 blog (3%)
• Darrer apunt del 2008: 3 blogs (10%)
• S'han actualitzat encara aquest any: 17 blogs (55%)

Penso que, a quatre anys vista, més del 50% dels blogs encara funcionin, és una mostra de vitalitat sorprenent. Només un 19% ja no és accessible (poden haver canviat d'adreça) i un 26% no s'actualitza, però segueix en línia i consultable.

Em proposo (no ara, més endavant), fer una tria personal de blogs per analitzar què passarà amb ells amb el pas del temps. Serà com renovar l'experiment de Vilaweb del 2005 amb blogs del 2009.

10 anys de RodaMots en paper

En la tramesa de la paraula del dia d'avui dilluns hi anava, ben embolicada, una grata sorpresa: per celebrar els 10 anys de RodaMots, el pròxim 2 de març, es vesteixen de paper i treuen un volum amb totes les paraules publicades.

El llibre, signat per Jordi Palou i Pau Vidal, impulsors del projecte, el publica Ed. Empúries a la seva Biblioteca Universal.

Des d'avui i fins el 9 de març, fan una promoció per als subscriptors dels RodaMots, amb un 5% de descompte i la tramesa sense cost al domicili.

Si cliqueu damunt del llibre podeu adquirir-lo en línia a Llibres.cat. A més, els 100 primers que demanin el llibre el rebran signat pels autors.

Ja us havia parlat en altres ocasions de RodaMots, quan van obrir la possibilitat de rebre el butlletí a través dels RSS i quan van arribar als 10.000 subscriptors diaris.

El refranyer català-castellà als Bloggies de RAC1

Ahir al matí em despertava amb un allau d'avisos (en comentaris al blog, per SMS, per correu electrònic...) que el refranyer català-castellà sortia recomanat als Bloggies d'El Món a RAC 1. No és la primera vegada, però us agraeixo que m'ho digueu, és clar.

Jo també acostumo a reconduir la informació que m'arriba cap a qui penso que li pot interessar. De vegades fer un reenviament d'un correu és només qüestió de segons i generes una xarxa d'informació importantíssima i d'un valor incalculable (us sona el terme networking?).

Reconeixements com el d'ahir als Bloggies són petiteses, segur, però que t'animen a continuar amb la feina iniciada. No cal dir que el reconeixement i l'ús són el termòmetre del blog i de la seva acceptació. I quan miro d'on m'arriben les visites m'afalaga veure que el refranyer català-castellà s'està convertint en una eina didàctica molt usada per les escoles i mestres catalanoparlants i pels professionals de la llengua i la traducció.

La ressenya que en feien ahir a RAC1:

«Un blog que ens pot ajudar a dir correctament les frases fetes que no sabem com traduïr del castellà. És el blog refranyer català-castellà que recull més de 1.430 entrades com “a río revuelto ganancia de pescadores” que, en català seria “treure profit de l’embolic“. Per cada una d’aquestes frases fetes l’autor d’aquest blog, Víctor Pàmies, ofereix una explicació detallada dels seus orígens, de les variants territorials que hi ha i, com no, l’equivalència correcte en català. El blog inclou també un cercador per trobar aquella expressió que busques. Una eina útil, fins i tot, pel Ramón Solsona. Una recomanació que ens ha fet la Núria Lucena».

M'agrada la manera que tenen de presentar la informació a «El Món a RAC1». De vegades els mitjans tradicionals es nodreixen d'informacions d'agències i treballen molt poc les notícies. No és el cas, com podeu comprovar.

Només una esmena: Al refranyer català-castellà no hi ha frases fetes, que recullo expressament en un altre blog amb el mateix format i estructura.

Moltíssimes gràcies a la Núria Lucena, a qui no tinc el gust de conèixer, per pensar en la utilitat del refranyer!

Convocatòria de proves per a l'obtenció de certificats de llengua catalana

Avui ha sortit publicat al DOGC la convocatòria de proves per a l'obtenció dels certificats de llengua catalana de la Secretaria de Política Lingüística (SPL). Ho publica el Departament de la Vicepresidència, d'on depèn l'SPL.

Recordeu que només es convoquen els cursos de llengua general (de l'A al D) i que ja fa uns anys que no convoquen els cursos d'especialitat (llenguatge administratiu, econòmic o el de correcció de textos orals i escrits).

Correspon a la convocatòria del primer semestre del 2009 i les proves seran durahnt el mes de juny.

Si la Candelera plora… l'hivern és fora?

Hem tingut un hivern meteorològicament dinàmic i divers. Avui mateix sentia que hi ha hagut més de 24 dies amb emergències activades (per neu, pluja o vendavals) dels 44 dies d'hivern passats.

Amb pocs dies recordem pedregades, nevades, ventades fortes, pluges intenses…

I avui, dia de la Mare de Déu Candelera plou i ha plogut.

Si fem cas del refranyer (no us ho aconsello!!!!), ja podem anar pensant en les bermudes i en reservar caps de setmana de platja i sol:

Si la Candelera plora, l'hivern ja és fora

Però encara som a temps que faci un sol ben bonic, que hores en queden. I llavors:

Si la Candelera riu, l'hivern encara és ben viu.

Però, per no comprometre'ns gaire, ja sabeu també que:

Tant si plora, com si riu, l'hivern encara és viu.

I per si encara no ho veieu clar, el refranyer es cura en salut:

De la Candelera, quinze dies davant, quinze dies darrere, no et fiïs d'ella

El que us deia, que el refranyer no la falla mai!

El que sí que és ben cert és que:

Avui febrer, demà candelera (dia 2 de febrer) i sant Blai al darrera (dia 3 de febrer).

O també que:

Plourà o no plourà (per la Candelera) l'hivern s'acabarà 

(el 20 de març a tot estirar)

I per no deixar abandonat el nostre cicle de l'allargament del dia, del dia de la Candelera diu el refranyer:

Per la candelera una hora entera 

o 

Per la Candelera, el sol ja baixa per la carretera.

No em digueu que no heu observat que el dia ja es va allargant ostensiblement?

Si voleu més informació sobre aquesta festa, o veure'n un goig o llegir-ne una auca o llegir-ne més refranys.

Linguamón: Mapes vius

Ho he vist a can Mayans: segueixen les novetats a Linguamón.
Però estigueu atents que mai són les últimes!



Encara en fase de proves han publicat ja al seu web els Mapes vius, una ambiciosa iniciativa d'innovació cartogràfica entorn a les llengües del món. En paraules d'Antoni Mir, director de la Casa de les Llengües - Linguamón, «És una aplicació que té aquest sentit de donar visibilitat als idiomes, de crear eines útils. És una eina que utilitza un software lliure, és a dir, no és Google Earth, perquè Google Earth et permet utilitzar la teva cartografia si tu li'n cedeixes els drets; i vàrem pensar que un organisme d'una administració pública no havia de fer això. Per tant, són uns mapes de cartografia lliure perfectament vàlids».

«La Toponímia sí que és una incorporació de la Casa de les Llengües. Té una aportació ben interessant i tendrà aplicacions múltiples. D'entrada qualsevol usuari del món tendrà accés a aquesta informació en 21 idiomes. És a dir, és una tecnologia interactiva que no existia. La tecnologia ja existia, però l'aplicació no. L'aplicació és interactiva. I relaciona la base de dades amb els mapes».

La navegació pel mapa de les llengües és molt intuïtiva i senzilla i de cada una de les llengües del món podem obrir una fitxa amb les dades bàsiques actualitzades.

Les opcions de visualització són via satèl·lit, el mapa en blanc i i el mapa d'alçades. I hi ha les preceptives opcions d'imprimir, desar, generar un informe o enviar per correu electrònic.

Podem fer cerques en el mapa del món per llengües o per zones i, si ens registrem, podem desar les cerques que hem fet. També hi ha determinats mapes predefinits, com el dels dialectes del català i permet crear i compartir activitats sobre les llengües del món, classificades per edats (no oblidem que hi col·labora el Departament d'Educació, també).