dijous, 26 de febrer de 2009

Fem un post? No! Fem un apunt

Fa uns mesos ens va arribar a WICCAC, l'Associació de Webmestres Independents en Català de Cultura i d'Àmbits Cívics, una petició de col·laboració del Termcat, demanant-nos com se n'havia de dir dels escrits dels blogs. Allò que tots coneixem per post, per interferència i influència de l'anglès.

L'escrit era molt clar i correcte, amb diferents alternatives per denominar en català allò que en anglès en diuen post en els blogs. I ens demanaven si les trobàvem adequades, si les fèiem servir o si en proposaríem alguna altra. Ho vam parlar i vam retornar l'escrit amb les aportacions d'aquells wics que hi van voler participar.


L'altre dia, la Dolors Montes, la interlocutora del Termcat en aquest assumpte, a qui jo vaig tenir el plaer de conèixer en el Combat entre bloc/blog de la Catosfera de Granollers, ens va fer arribar la resolució del tema.


Fins aquí els antecedents.

Deixeu-m'hi dir la meva: penso que tot el procediment ha estat modèlic per arribar a una resolució duradora, consensuada, motivada i ben documentada.

Tot seguit us reprodueixo l'extracte de l'acta del Consell Supervisor núm. 475, de 4 de setembre de 2008, en què es va fixar en català el terme de l’àmbit d’Internet apunt (com a alternativa a l’anglès post):

apunt m

es artículo
es contribución
es mensaje
es post
fr article
fr contribution
fr entrée
it post
en post
en posting
Text que un internauta publica en un fòrum o en un bloc.
Nota: 1. Els apunts també poden ser, de vegades, imatges o altres arxius associats. 2. Segons el context, també poden ser adequades com a denominacions d’aquest concepte, entre d’altres, les formes aportació, comentari, intervenció, nota, missatge o, quan el text té una certa especialització i extensió, article.

Terme relacionat:

fer un apunt v intr

es postear
fr poster
it postare
en post, to
Publicar un apunt en un fòrum o en un bloc.
Nota: Segons el context, també poden ser adequades com a denominacions d’aquest concepte, entre d’altres, les formes penjar un apunt o publicar un apunt.

Criteris aplicats:

S’aprova el terme apunt i el verb relacionat fer un apunt com a denominacions catalanes equivalents a les formes angleses post i to post, respectivament, pels motius següents:
  • són alternatives catalanes als manlleus anglesos, els quals comencen a tenir una certa difusió en català (en el cas del verb, amb la forma calcada *postejar, probablement a través del castellà postear);
  • ja tenen un cert ús entre els internautes, al costat d’altres formes catalanes;
  • poden considerar-se denominacions lingüísticament adequades, a partir del significat del verb apuntar (“Insinuar, tocar lleugerament, (un assumpte, una matèria) en una conversa, un discurs, etc.”, segons el diccionari normatiu), del qual deriva apunt;
  • el substantiu apunt, com l’anglès post, és una designació semànticament àmplia, que pot adequar-se a diversos contextos d’ús i fer referència a textos de diferents nivells d’especialització, de diferent extensió i de diferent format.

Es descarta l’aprovació del manlleu post perquè es considera innecessari i es creu que pot ser substituïble fàcilment per la denominació aprovada o bé, segons el context, per les alternatives catalanes suggerides a la nota. Cal tenir present, d’altra banda, l’excessiva homonímia de post en català.

Es desestimen les formes aportació, article, comentari, intervenció, missatge i nota, que també s’han tingut en compte, perquè es creu que, a diferència de la forma aprovada, no s’adeqüen indistintament a tots els contextos en què s’utilitza post. Malgrat tot, el Consell Supervisor creu convenient d’especificar en nota que aquestes denominacions també poden funcionar, segons el context, com a alternatives catalanes al manlleu. Igualment, en el cas de fer un apunt, també poden considerar-se vàlides, segons el context d’ús, les formes penjar un apunt o publicar un apunt, entre d’altres.
Mai m'havia agradat el terme post o postejar (o postar) per als escrits que feia als blogs. Intuïtivament m'havia decantat per escrit o article. Però apunt ho trobo també prou adequat.

Aquest terme ja es pot consultar al web del Termcat, a través del Cercaterm i la Neoloteca.


Mira també

També en parla l'Emigdi Subirats.

32 comentaris:

menta fresca ha dit...

Hola mestre!
Prenc nota: apunt!
Fins aviat.

Puigmalet ha dit...

'Apunt' segueix l'encertada metàfora de 'bloc'. Per això és tan clar i català. :)

vpamies ha dit...

Apunta, menta, apunta. :-)

Puigmalet, em sembla que no has copsat la subtilesa dels antecedents: si amb blog s'hagués seguit el mateix procediment, potser mai s'hagués arribat a adoptar amb CE.

zel ha dit...

Ara mateix vaig a publicar el meu apunt al blog...
Gràcies per la informació, mestre meu del meu cor!

novesflors ha dit...

Em sembla bé tot i que a mi dir apunt em fa més la impressió d'una nota o esbós previ per després redactar el "post" però tot és acostumar-se.

Júlia ha dit...

Mmmm, la veritat, (opinió personal i descreguda), no veig massa la necessitat de cercar mots més 'catalans' -o castellans, recordeu güisqui i com ens en fotíem- quan la paraula original, mal que sigui un anglicisme, ja ha fet fortuna i s'ha popularitzat molt i molt.

Em sembla -perdoneu- que continuaré fent posts al blog...

Això de voler fixar la llengua és com voler agafar aigua amb un cistell.

Espero que no tingueu en compte la meva heterodoxia a nivell informal i amistós, ep.

Júlia ha dit...

O quan ens feien dir 'balon pié'...

vpamies ha dit...

Júlia, saps que m'encanta la teva heterodòxia, però que tenim una visió diferent de la sort de les llengües i com combatre-ho. :-)

Jo mai he dit post ni fer un post ni postejar. Parlava sempre d'articles o escrits. Però apunt també m'està prou bé.

Si inflem la llengua d'estrangerismes, acabem convertint-la en subsidiària d'aquesta altra llengua i només la portem camí de la desaparició. Però ja saps que no t'intento convèncer.

Per cert, felicitats pel llibre capvespral! ;-)

Jesús M. Tibau ha dit...

m'ho apunto

Júlia ha dit...

Hola, Víctor, va una mica de marro. Jo tampoc he dit mai 'postejar', vaja, em sembla. De fet m'adono que he alternat post amb article o escrit, per a mi un apunt no és ben bé això, però vaja, el consens és el consens.

Posar portes al camp -manllevo la dita castellana- mai no ha donat bons resultats, les llengües viuen o no per motius molt diferents, els barbarismes mai han fet massa mal, n'ha fet més el poc ús social, pel temps dels sainets d'en Vilanova el català era ple de castellanismes, caló i d'altres mots, avui perduts, malauradament. Però era 'viu'. Per altra banda, de vegades es corregeixen dialectalismes ben vius perquè sonen a pagès o a arcaic o a arnat.

Una altra cosa és el context i si un registre és adient o no a un context determinat.

De tota manera crec saludable i 'normal' que convisqui un cert academicisme ortodox amb l'heterodoxia desacomplexada, al capdavall és el que ha de ser.

Ens agradi o no 'ja estem plens' d'anglicismes.

De tota manera, admiro la militància lingüística, ep.

Jo sóc del club (anglicisme) del desaparegut 'sacatapus' (neologisme de la meva infantesa condemnat a l'ostracisme).

Puigmalet ha dit...

Júlia, a la nota del TERMCAT no es posen portes al camp, sinó que s'amplia el camp conceptual per donar cabuda als que no feu 'apunts'.

Víctor, havia captat la teva gens subtil subtilesa, però precisament no hi he entrat per ser poc subtil. En certa manera, l'actitud de la Júlia és més coherent. Els apunts s'escriuen en blocs (i així es continua amb el sentit metafòric)i els 'posts' s'escriuen en 'blogs'. Tot i que alguns us podeu quedar a mitges, clar. :)

Júlia ha dit...

D'acord, d'acord, Puigmalet, meditaré sobre el tema però ja tinc una edat molt tossuda...

Anònim ha dit...

Jo no hi estic d'acord. Si llegíeu els darrers posts de Gabriel Bibiloni, comprovaríeu que "apunt" no és ben bé un mot català:

"En un altre sac tenim els verbs introduïts en el català durant els segles de subordinació cultural, i presos de l'espanyol per la via directa (com apuntar, 'anotar a un paper', desfalcar, empatar, envasar o fracassar), que tenen uns deverbals sense sufix que també semblen còpies mimètiques dels castellans corresponents (apunt, desfalc, empat, envàs, fracàs), però l'anàlisi i la triadella d'aquests mots ens duria massa lluny."

I encara més, en els comentaris del mateix post:

"Apuntar té un substitut sense cap problema: anotar, o potser millor notar".

Per la meua banda, crec que és interessant deixar estar el post i el postejar per a marcar la diferència entre un dietari (paper), fet d'entrades i notes o anotacions, i un blog (internet).

¿No estarem -de nou- davant d'una nova esvarada?

Òscar

Assumpta ha dit...
L'autor ha eliminat aquest comentari.
Assumpta ha dit...

Ufff... em sap greu... i, de fet, jo no sóc ningú per contradir a gent molt més experta, però "apunt" no m'agrada. Al principi em va fer gràcia perquè suposava deixar el "post" que tampoc em feia el pes, però trobaria molt més adeqüat "escrit" o "article". De fet, jo sempre dic "article" i utilitzo "escrit" com a sinònim per no repetir-ho en una mateixa frase.

Un "apunt" jo el veig com una cosa breu, curta, moltes vegades incomplerta... no sé. Em sap greu però no m'agrada. Igual que no m'agrada "bloc".

Seguiré fent "articles" o "escrits" al meu "blog" :-)

XeXu ha dit...

Estic totalment d'acord amb l'Assumpta, i afegeixo, amb total respecte, però no poca mala llet, que qui és creu capaç d'obligar a tota una comunitat consolidada a adoptar una paraula que no fa servir ningú?

Ah, i a diferència de la majoria, 'post' m'agrada i ho seguiré fent servir, alternat amb 'escrit', que com l'Assumpta, faig servir per no repetir la meva paraula de referència.

A veure si quan vulguin canviar 'comentari' per... 'participació', per dir una bajanada, fa la mateixa gràcia als partidaris d''apunt'.

Júlia ha dit...

M'encanten aquests debats i 'apuntualitzo' que tot plegat ho faig, com diuen ara 'de bon rotllo' que no sé si és la forma adient de manifestar la bonhomia participativa que m'amara. Ja he dit abans que no sóc partidària de canviar una paraula que ja s'ha fet popular i que té l'origen que té. Crec que no es bo tapar aquest origen, que, com les restes d'àmfores gregues sota mar, amb els segles ens pot explicar moltes coses ocultes.

Més enllà d'això, 'apunt' no em sembla afortunat, ja que no defineix el tema. He mirat diccionaris, he retornat a Sant Fabra Antic per comprovar si jo anava errada i veig que en aquell històric volum recull els significats que jo sempre he utilitzat per a la paraula i que recordo de sempre haver sentit utilitzar per la gent gran:

apunt: dibuix o pintura feta de pressa, amb poques línies (...)

notes més o menys sumàries preses en llegir un llibre, document, en escoltar una explicació (...)

No copio tota l'entrada per no fer-me pesada. Hi ha exemples en l'entrada, ben significatius. En tot cas ni els posts son -sempre- dibuixos ràpids, ni notes preses sinó que han esdevingut variats, diversos, i 'escrit' o 'article' em semblaria millor. Altrament les columnes que fan als diaris, per exemple, Espinàs o Monzó també serien apunts, encara que es publiquessin en un altre mitjà.

Crec que si 'apunt' ha pres d'altres significats ha estat per influències diverses, contra les quals tampoc no tinc res a dir, és la vida i la llengua viva, que fa el que li sembla, de forma caòtica i creativa, més enllà de filòlegs i diccionaris normatius de darrera generació.

Visquin per sempre els sacatapus i els saniserus!!!!

vpamies ha dit...

Caram, si que ha donat de si aquest apunt! :-)

Això demostra, una vegada més, que és molt difícil resoldre a gust de tothom.

El que a uns plau, als altres enutja enormement. Què hi farem!

La qüestió, crec, rau en justificar les decisions que es prenen, amb el màxim consens i amb professionalitat i motivacions on sustentar la decisió.

Jo crec que s'havia de cercar una alternativa a l'anglicisme innecessari post i to post.

Però la llengua és ben viva i mai, per decret, podrem ventilar-nos el giny imaginatiu de la llengua ni tots els seus possibles sinònims.

Jo crec que hem vist que hi havia uns termes forans innecessaris als quals els calia alternatives.

Aquesta resolució en dóna, d'alternatives. No l'única proposta preferent, sinó tot un seguit d'altres possibilitats.

Amb tot, jo crec que els escrits al blog tendeixen cap a l'apunt per la mateixa estructura del blog. Un comentari ja estem d'acord que és una altra cosa (just el que estem fent ara sobre l'apunt inicial) i que no tots els escrits al blog són apunts (hi puc escriure el títol, hi puc escriure una entradeta, hi puc escriure un índex... També hi puc escriure un currículum reduït o ampliat, o hi puc escriure una breu biografia, que mai consideraria un apunt del blog, d'aquells que apareixen a la part central amb una datació, unes etiquetes, un títol i que té una URL llarguíssima i impossible de recordar.

Gràcies a tots per aquest debat tan apassionant i apassionat!

Júlia ha dit...

No vull fer-me pesada, però discrepo sobre els mots foranis 'innecessaris'. Hi ha una diferència molt gran entre allò que fa referència a la informàtica, on l'anglès hi és de forma inevitable i on dir blog o post té un sentit -per a mí, ja que ho han inventat 'ells'- amb d'altres mots que hem 'inventat' aquí o que hem 'reinventat' sobre coses que ja existien i que no generen tant debat, de forma inexplicable, per exemple 'bicing' o el mateix 'càmping' ja tant vulgaritzat, que en el meu temps era 'anar d'acampada' o 'anar a acampar'. Els ajuntaments són una mina de despropòsits. Per no parlar de mobbing, puenting i d'altres paridetes. Si no ens en vam sortir amb 'futbol' ni amb 'zapping', per parlar d'un mot més proper...

Farem 'apunting', doncs.

vpamies ha dit...

Si voleu una mica de teca sobre el tema, precisament Xavier Rull acaba de treure un llibre sobre aquest tema dels estrangerismes.

No és, ni de bon tros, un camp fàcil i no sempre les decisions preses han estat les millors ni hi ha hagut accions coordinades i ben encaminades ben sovint.

Sergi M. Rovira ha dit...

Jo, com vaig dir no sé on, continuaré postejant escrits i que la "post-apunt" me la faci el mecànic...
(Tot i que celebro que hi hagi tanta vida a la catosfera i en especial a Can Pàmies)
:-)

Assumpta ha dit...

Estic molt d'acord amb Júlia i, tot i que jo defenso "article", abans que dir "apunt" encara m'afegiria a l'ús comú que he vist de dir "post" en l'anglès original i que no és una burrada tipus "bicing" i altres com molt bé explica ella :-)

marc ha dit...

'Apunt', 'article', 'entrada'. Tots tres són termes prou vàlids segons el context i fan innecessari que utilitzem 'post'.

marc ha dit...

Sí, home, 'apunt' no és català i 'blog' i 'post' sí.

I no diríem mai 'apuntar', sinó 'fer un apunt'. És de sentit comú.

vpamies ha dit...

Ai!, que tindríem un futur ben magre els lingüistes si cadascú fes anar la llengua com vulgués!

Nosaltres ens quedaríem sense feina, sí. Però potser deixaríem d'entendre'ns, també. :-)

Sergi, jo també faig el salt cap al postapunt mecanicista: d'una manera mecànica deixo de dir post per parlar d'apunts.

Els del PiT ha dit...

Doncs "Apunt, post post" seria un bon títol per a un d'aixonsis, hi hi hi... Avi Gres :)

Júlia ha dit...

No vull tornar a la polémica, però he vist que en alguns blogs-blocs-dips-bitàcoles-bitácoras també aconsellen 'apunte'... Hans han copiat ells o els hem copiat nosaltres???????????

Júlia ha dit...

Perdó, quina barbaritat acabo d'escriure:

Ens han copiat ells....?

No sé d'on m'ha sortit aquest Hans.

vpamies ha dit...

Julià si apliquem les teories liberacionistes envers la llengua que molts apunten, hauries de poder escriure hans i no hauria de passar res. Que cadascú escrigui com vulgui i visca la Pepa (visc a la Pepa) :-)

Bromes a part (o apunt i a part), és ben possible que en castellà tinguin de referència les decisions del Termcat en determinats casos per adoptar neologismes al castellà, perquè no existeix en castellà un ens com el Termcat, amb potestat normativa en el camp de la terminologia.

vpamies ha dit...

M'ha vingut un altre cop el tema a la memòria quan he sentit el davantal del Basté aquest matí. Anava sobre el projecte de llei del cinema que vol aprovar el conseller Tresserras (futur conseller meu, si Déu vol, en pocs dies) per obligar que el 50% de pel·lícules que s'emetin a les sales de Catalunya hagin de ser en català.

Què diuen els liberalistes de les llengües? Deixeu que les llengües es desenvolupin lliurement! Que la gent pugui triar! Doncs això: perquè la gent pugui triar cal que hi hagi alguna pel·lícula en català.

En Basté parlava que de les gairebé 300 pel·lícules que s'emetien avui a Barcelona, només un documental era en català. La resta, tot en castellà. Català al cinema: 0%

Com hem de poder triar així quina llengua volem al cinema?

A peu coix ha dit...

No diré que no hagi fet servir maila parula "post" però laque més feia servir era "entrada".
Gràcies pel teu apunt.

Biblioaprenent ha dit...

En el Termcat diuen, després de posar APUNT com a gran cosa ( no tan gran com bloc amb c), que altres termes en el lloc de "post" poden ser:"aportació, comentari, intervenció, nota, missatge o, quan el text té una certa especialització i extensió, article”. Com deia en el meu vlok fa uns dies, no APUNTARÉ res, faré altres coses com les anomendes més amunt pel mateix Termcat.