dimecres, 10 de febrer de 2010

L'ofici de viure - La saviesa dels refranys





Ja podeu escoltar el programa sobre La saviesa dels refranys, de L'ofici de viure. Veig que han anat introduint talls de veu de l'entrevista que em van fer divendres, per donar peu als comentaris dels col·laboradors convidats.

Així, introdueixo com i on neixen les parèmies i com les podem classificar a partir de la funció que fan en l'oració, preferentment. És important ajustar el context on apareixen i els antecedents.

També vaig poder introduir un tema en el qual actualment hi estic treballant: els refranys amb ensenyances negatives. En faré un apunt ben aviat. Són aquelles frases lapidàries que ens marquen i ens fan ser malfiats, malpensats, desconfiats. Són com lloses sobre el nostre pensament i la nostra personalitat.

Una mostra ben clara. La meva frase de capçalera, que apareixia en alguns dels meus blogs era: Encara no som allà on anem. La meva dona, que estudia guions mentals personals, em va fer veure que això m'estava marcant per no arribar mai a assolir els meus objectius, perquè no hi acabaria d'arribar mai.

Altres ensenyances prou negatives:
  • El millor està per arribar
  • Qui és ton enemic? El del teu ofici
  • Més val boig conegut que savi per conèixer
  • Totes les roses tenen espines
Les meves reflexions també van anar cap als atacs furibunds del refranyer cap a les dones i els papers que els reserva el refranyer, sempre vist des d'una societat androcèntrica inflexible amb el sexe femení. Em vaig basar en els estudis de l'Anna M. Fernàndez Poncela, especialment al llibre Sexe i refranyer (Cim edicions, 2004). Aquestes reflexions no han tingut espai en aquest programa. Però potser poden ser tema de debat per a un futur programa.

Preguntava Gaspar Hernàndez a mig programa al guionista Francesc Miralles si sabia l'equivalent de la parèmia castellana Mas vale pájaro en mano que ciento volando, i no li sabia donar resposta.

Els que coneixeu les meves obres a Internet, segur que ho hauríeu sabut trobar al refranyer català-castellà.

Perquè vaig xerrar molt de paremiologia, la meva passió, i em vaig oblidar de fer referència als meus blogs i l'obra que estic duent a terme a Internet. He d'aprendre a autopromocionar-me una miqueta més.

9 comentaris:

Galderich ha dit...

Va estar molt bé, llàstima del Gaspar Hernández i la seva mística!
Sobre el Mas vale pájaro en mano que ciento volando ja vam observar que la cosa no anava fina amb la teva resposta... en fi, coses de la ràdio!

Sobre l'Encara no som allà on anem crec, contradint la teva dona, que no et marcava negativament sinó que et feia tocar de peus a terra i que precisament era positiu per a continuar la teva feina.
Tots els que fem blocs tenims clar que no té fi, sinó que és un camí que vas fent i això és l'objectiu!

vpamies ha dit...

Galderich, la meva intervenció estava gravada. No podia interactuar amb els participants al programa. I per tant, no sabia que tenien aquells problemes amb el pàjaru en manu i sientu volandu. Com poso a l'escrit, està recollit al refranyer amb un porró d'equivalents catalans, per la qual cosa no cal recórrer al sac ben lligat.

Lamentablement m'he tornat a sentir com a la CDigital 2010 de Granollers, col·laborant des de l'ombra, i sense gaire reconeixement: enlloc es fa esment de la meva participació i no surto fins a mig programa i sense gaire presentacions (ni comiats).

Els he escrit queixant-me per aquest tracte rebut, que l'entrevista de divendres, tot sigui dit, no feia presagiar.

Galderich ha dit...

Pau i Bé, germà... no hem de ser tant egòlatres que tu deies coses normals i no entraves a la mística de la saviesa popular còsmica!
Què vols?

Sobre el CDigital 2010... qui no vulgui pols que no vagi a l'era! Ens trobem a l'Ateneuesfera que allà, entre pasta i pasta i xocolata i xolocolata si que es pot parlar i debatre de coses interessants, sense taules presidencials i només amb en Guillem de tant en tant intentant reconduir la situació!

Assumpta ha dit...

"El millor està per arribar" és negatiu? Jo ho veig optimista... vol dir que anem cap a millor, no? :-))


Víctor... Saps que hi ha una iniciativa blogaire que proposa fer un relat utilitzant totes les paraules que tenim al nostre núvol d'etiquetes? :-))

T'hi apuntes? jejeje

(Això de núvol d'etiquetes no sé perquè és diu així, jo ho he copiat, eh?) :-)

Ja en tinc 40! ha dit...

Assumpta,

Et faig una petita expliació amb la intenció que sigui aclaridora.

La ment està formada pel conscient i l'incosncient. A vegades el conscient resta anulat per malalties degeneratives, transtorns psiquiatrics o fàrmacs legals o ilegals.
L'inconscient funciona sempre, de d'abans de nèixer i fins la mort fisica de la persona.

Aquesta frase 'el millor està per arribar' quant la diem des del conscient es tal i com tu dius, de fet qui ho diu ho fa en aquest sentit optimista al que tu fas refèrencia, ara bè la nostra ment inconscient té una serie de característiques, la principal es que actuar per la supervivencia de l'organisme, un altre es que no interpreta, no és analitica, es literal i molt més poderosa que la ment conscient.

Si li envies el missatge per mitjà del pensament de que 'el millor està per arribar' l'inconscient farà exactament això, perquè no li dona el sentit optimista que la nostre part conscient li otorga.

El que la persona li diu a la seva ment es que vol que el millor estigui per arribar i la millor manera d'aconseguir-ho es que el que sigui que vulguis aconseguir no arribi mai, d'aquesta manera compleix amb el missatge que li envies: el millor estar per arribar.

Salutacions cordials
www.guionmental.es
properament amb continguts ampliats

vpamies ha dit...

Jo no ho hagués explicat millor. :-)

Assumpta, encara he de fer l'escrit d'Espriu i si t'hi fixes estic bastant gandulot aquests darrers temps. No arribo a més!

A més les meves incursions cap a la creativitat són escadusseres... o em quedaria sense lectors al blog. :-)

Assumpta ha dit...

CRISTINA.- Molt bona explicació :-) Ara ja veig que el meu comentari ha estat fet des del conscient ;-))

M'ha fet il·lusió una resposta tan aclaridora per un comentari meu (ara em sento feliç jeje) ;-))


VÍCTOR Però si anava en bromaaaa!!! Com vols fer un relat amb TOTES LES TEVES ETIQUETES?? :-DDD

vpamies ha dit...

Ostres, i mira que hi havia jejejes, jajajas i carones d'emoticones... Això em passa per mirar el correu a les tantes de la nit.

Sí més que un relat hauria de fer una enciclopèdia d'uns quants volums per encabir-les totes. I això que papa Google ara ens limita el nombre d'etiquetes!

Assumpta ha dit...

Era una brometa! ;-)

De fet, quan vaig saber d'aquesta iniciativa (que existeix, és real) i vaig pensar en el teu blog vaig imaginar que no podria ser un relat, com a mínim una novel·la :-DD

M'agrada la paraula "encabir" l'he après a la catosfera ;-)