Refranys preferits de la Disputa de l'ase, d'Anselm Turmeda

Disputa de l'ase és una obra d'Anselm Turmeda de l'any 1417. Interessant pels proverbis que conté (una trentena), encara que s'ha hagut de refer el text a partir d'una edició francesa, perquè l'original català no ens ha arribat. Jo he fet servir l'edició d'Editorial Barcino de 1927, dins la col·lecció «Els nostres clàssics», núm. 18.

En molts casos els proverbis que conté són primeres formulacions de proverbis en català que poden donar idea de l'antiguitat d'aquestes peces.

Com sempre us en deixo un tast:

1. Pensar abans de parlar és saviesa
2. Qui molt parla sovint s'erra
3. Qui no esguarda endavant cau endarrera
4. On la força regna no hi ha dret ni raó
5. A boca closa, no hi entra mosca
6. Si vols que digui bé de tu, no digues mal de ningú
7. Si dius mal d'algú, encara serà dit pitjor de tu
8. Molts són cridats i pocs elegits
9. Quan veuràs la barba de ton veí cremar, posa la teva a salvar
10. Mala capa cobre sovint bon bevedor
11. Del mal que hom té por, d'aquell mateix mor

Així mateix, en el mateix text s'hi troben usades algunes expressions  o modismes ben curiosos i ben destacables també per la seva antiguitat, com per exemple:

1. Ser un poc dolç/a de sal (crèdul, beneitó, de poc enteniment)
2. Voler donar veixigues per llanternes (antecedent de Donar gat per llebre, voler enredar algú)
3. I si digués aquestes coses a un mut, no les digué pas a un sord (quan dius alguna cosa a algú, es trenca el secret i arriba a saber-ho tothom)
4. Ser un poc baix del davant (no tenir enteniment)