Blog personal de Víctor Pàmies i Riudor. En aquest diari pretenc fer la meva aportació a partir dels següents temes principals: l'actualitat de la llengua catalana; l'actualitat a Vallromanes, el meu poble; les meves lectures; llocs webs d'interès, i la paremiologia. Encara que finalment, acabaré parlant d'aquelles coses que em preocupen o que se m'acuden a cada moment.
dimecres, 20 d’abril del 2011
A les notícies de Vallès Visió d'ahir al vespre
Ahir al vespre va sortir a les Notícies de Vallès Visió, la televisió del Baix Vallès, un avançament de l'entrevista que vam enregistrar el dilluns a Vallromanes, sobre la sortida i promoció del meu primer llibre, Amb cara i ulls. Diccionari de dites i refranys sobre l'ull.
Si cliqueu damunt la imatge anireu al vídeo de Vallès Visió. Surto cap al minut 23.30 i dura poc més de dos minuts.
Actualització: He enllaçat el tall que han fet només de la meva entrevista. Així no heu d'empassar-vos totes les notícies del dia.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
4 comentaris:
Víctor, hauràs de passar per Torelló un dia d'aquests.
Sí? No t'animes a baixar tu a Vallromanes? ;-)
Dissabte seré signant llibres a la plaça de l'església.
Però si s'ha d'anar a Torelló, s'hi va (que no fóra pas la primera vegada!)
Així és la fama, artista! M'alegre. Espero que pases una bona Diada. Ho celebrem amb aquest refranyer de dracs?
Refrandragocalendario
(Carlos Reviejo)
El Dragón busca en enero
el calor de su brasero.
Locos febrero nos tiene,
pues con menos días viene.
El dragón que en marzo vuela
viene el viento y se lo lleva.
Mayo con sus margaritas
las praderas resucita.
Se nos acerca el verano:
lo trae junio de la mano.
Julio siega las semillas
y las pasa por las trillas.
Agosto quema de día
y por las noches resfría.
En Septiembre se nos cuela,
junto al otoño, la escuela.
Cuando llega el mes de octubre,
el dragón su cuerpo cubre.
Noviembre, cuando no llueve,
nos trae sol, hielos y nieve.
Diciembre siempre nos deja
cuando llega Nochevieja.
Besadetes
Sàlvia,
El 21 de maig sóc a València presentant el llibre.
Ja sé que són uns 100 quilòmetres de Cocentaina. Però jo en faig 300! I és un dissabte fantàstic de maig :-)
Publica un comentari a l'entrada