Homenatge a Enric Valor: Cent anys de Valor

Logo gentilesa de Josep Porcar

Enric Valor i Vives (Castalla, l'Alcoià, 22 d'agost de 1911 - València, l'Horta, 13 de gener del 2000) és d'aquells personatges que ens agrada destacar en els homenatges blogaires. Són figures polièdriques que han destacat en diversos àmbits i que han mostrat un compromís amb el seu país i la seva cultura.

L'any passat es van iniciar els actes d'homenatge pels deu anys de la seva mort i enguany continuem, amb el centenari del seu naixement. Naixement o mort? Personalment m'agrada més recordar els natalicis que les pèrdues, encara que ens haguem acostumat a celebrar una derrota i les efemèrides són cants a l'enyor pel traspàs dels nostres coneguts i dels nostres símbols.

Què podem destacar d'Enric Valor? Jo vull fixar-me, sobretot en el Valor recopilador de rondalles, aquestes peces narratives tradicionals que ens acosten al parlar del poble. En elles, Enric Valor, que fa de recopilador i de narrador, hi aboca una parla valenciana genuïna i rica.

El seu recull de rondalles són 36 peces tradicionals que ell recull i reescriu. Vilaweb, durant tot aquest mes d'agost, ens ha anat servint petits lliuraments d'aquestes rondalles, per participar d'aquesta manera en els molts actes d'homenatge al gramàtic i lexicògraf de Castalla.

Jo he fet servir una nova edició de Tandem Edicions-Albatros, adaptades per Rosa M. Serrano per a infants, que mantenen la llengua original de l'autor.

De la lectura de la primera rondalla del recull, El gegant del romaní, he volgut destacar-vos un seguit d'expressions i paraules ben genuïnes, que m'han fet recórrer àvid l'índex del diccionari per referir-les.

1. A males penes - loc. adv. A penes. No tardà gens a eixir la serp, però a males penes si s’acostà a les ovelles.
2. A palpes - loc. adv. – A les palpentes. Ajudant-se de les mans en lloc dels ulls per encertir-se del camí, per evitar de topar, d’ensopegar, de caure, etc. A la matinada, Adolfet es va despertar i, a palpes, anà i esbarrallà el finestral.
3. A poc a poc - loc. adv. – Sense pressa, lentament. Adolfet, a poc a poc, anava recobrant les forces i l’ànim.
4. A poqueta nit - loc. adv. – A boqueta de nit, quan comença a fosquejar. El dia de Reis, que era l’últim que hauria de passar-se a Benifallim, a poqueta de nit va anar a dir adéu a la jaia Bertolina.
5. Aidar - v. tr. – Ajudar. Avui te n’has de venir amb el pare a aidar-li a fer llenya.
6. Algeps - m. – Guix. S’enroscà amb precaució en el llit i s’adormí com l’algeps.
7. Anar lligant caps - fr. f. – Anar establint les relacions existents entre diferents coses que semblaven inconnexes. ─Com que a tu et sembla que et té una mica d’estima, veges si l’engalipes i que et conte coses. Nosaltres anirem lligant caps.
8. Ataüllar - v. tr. – Albirar. Veure de lluny (alguna cosa) sense distingir-la bé. Mitja hora bona de faena duia feta, quan va ataüllar un romer ufanós.
9. Atifell - m. – Utensili, instrument en general (Surt al DCVB). I el trobà ple d’eines de conreu com aixades, aixadelles, estisores de podar, raors d’empeltador, cabassets de llata, espart picat, rastells i altres atifells.
10. Ballar-li l'aigua - fr. f. – Afalagar-lo. Ballar-li l’aigua als ulls. Entre nobles que els ballaven l’aigua amb una polidesa exquisida.
11. Botzar - v. tr. - «Traure, arrancar ab força o manya alguna cosa difícil» (Surt al Diccionari Aladern i al DCVB). I li ho va fer botzar tot.
12. Cabasset de llata - m. Cabàs relativament petit, fet de trena de brins de cànem, d'espart, de palma, de jonc, etc., de forma aplanada. I el trobà ple d’eines de conreu com aixades, aixadelles, estisores de podar, raors d’empeltador, cabassets de llata, espart picat, rastells i altres atifells.
13. Calent d'orella - loc. adj. – Renyats. Només oir-lo els animals, pararen d’agredir-se i començaren a dir, calents d’orella: ─És que...!
14. Caure-li l'ànima als peus - fr- f. – Tenir un gran desengany. Quan hi van arribar, el cel estava enfosquint-se, i de veure que anava a la seua presó, l’ànima li va caure als peus.
15. Cobertís - m. – Cobert. Espai petit, cobert de teulada o d'altra cosa, que serveix per a soplujar-s'hi persones, animals o eines (Surt al DCVB). En un racó de l’hort albirà un cobertís.
16. Córrer com el vent - fr. f. – Córrer molt. Lluny era ja la llebre, que corria com el vent pel mig del Pla dels Dubots.
17. De cua d'ull - loc. adv. – Dissimuladament. “Que malvat que deu ser”, es deia Adolfet tot guaitant-lo de cua d’ull.
18. Del dimoni - loc. adj. – Entremaliat. “On deu estar amagat aqueix Adolfet del dimoni?”
19. En un dir Jesús - fr. f. – De seguida, en un moment. I en un dir Jesús es transformà en un poble espaiós i alegre.
20. Entreval - m. – Entrevall. Obstacle, embaràs; cosa que impedeix o destorba (Un Mall. Dicc.) (Surt al DCVB). Si et veus en un gran entreval, la toques i dius: “Déu i gos”, i et tornaràs un llebrer que correrà cent llegües per hora.
21. Esbarrallar - v. tr. – Obrir de bat a bat (Ho recull Coromines). A la matinada, Adolfet es va despertar i, a palpes, anà i esbarrallà el finestral.
22. Esparpellat, -ada - adj. - Deixondit, molt viu de potències (es diu a l’Empordà i Plana de Vic, segons el DCVB). Però vaja, vaja, m’agrades: ets esparpellat i llest.
23. Espernegat, -ada - adj. – Enfeinat. La dona prou que anava espernegada darrere els criançons.
24. Fényer - v. tr. - Acabar de treballar (la pasta de cada peça de pa) sobre una taula. Ella s’havia de fer el forn, pastar, fényer i coure.
25. Fer el cor fort - fr. f. - Sobreposar-se a les adversitats amb la força de la voluntat. Pare i mare varen fer el cor fort: ella va amanir la berena i ell va aparellar l’ase.
26. Fluixanga – adv. (Derivat pop. de fluix) (No surt als diccionaris). Molt fluix. ─Ai, que malalt que estic! –bramulava el gegant, però cada volta amb la veu més fluixanga i badada.
27. Groguet com la paret - comp. Pàl·lida. Maria presenciava de llunyet la brega i estava grogueta com la paret.
28. Jupetí - m. - Armilla de pagès. Calçat amb babutxes com un moro, abillat amb saragüells de seda blava, una faixa roja i un jupetí tot brodat de mitges llunes i estreles senceres.
29. Marraixa - f. – Garrafa. Li dóna el pa calent i després li aboica tot el cànter de vi que duia en una marraixa.
30. Més negre que la sutja - comp. - Molt negre. El Gegant del Romaní, més negre que la sutja i gros com el millor gegant.
31. Moure conversa - fr. f. – Facilitar que una altra persona parli d’algun tema que ens interessa. Aleshores tu crides com si m’haguesses vist, i, en entrar ací el gegant, li mous conversa.
32. No badar boca - fr. f. – Restar callat, no dir res. Però no badava boca.
33. No estar bo del cap - fr. f. – Haver-se begut l’enteniment. Tu no estàs bo del cap! –s’esbalaïa son pare.
34. No perdre d'ull - fr. f. - Espiar-lo. I no perdia d’ull aquell gegant.
35. No sentir-se una mosca - fr. f. – Haver-hi silenci absolut. No es veia cap ànima vivent ni se sentia una mosca.
36. Parlar pels colzes - fr. f. – Xerrar molt. ─Ara beu: si no, parlaràs pels colzes.
37. Perxonada - f. – Cop de perxa. I vinga pegar perxonades al romaní.
38. Raor d'empeltador - m. - Instrument d’acer de tall molt fi que serveix per a afaitar el pèl, els cabells, usat per una persona especialitzada a fer empelts. I el trobà ple d’eines de conreu com aixades, aixadelles, estisores de podar, raors d’empeltador, cabassets de llata, espart picat, rastells i altres atifells.
39. Regrés - m. – Retorn al punt de partida (Surt al DCVB). Al regrés del gegant, tot aquell pla va ser posat en pràctica.
40. Saragüells - m. pl. - Calçons amples i amb plecs, propis de la gent del camp a Tortosa i a València. Calçat amb babutxes com un moro, abillat amb saragüells de seda blava, una faixa roja i un jupetí tot brodat de mitges llunes i estreles senceres.
41. Sense saber com ni com no - loc. adv. – D’una manera inexplicable. Enriqueta i Adolfet, sense saber com ni com no, es van trobar drets en el balcó principal del palau.
42. Tararot - m. - Persona esvalotada, turbulenta. ─Vaig a matar-te! ─cridà amb la seva veuassa aquell tararot.
43. Treballar com un negre - fr. f. comp. – Treballar molt
44. Voliana - f. – Voliaina. Papallona. I me’l va alçar de terra tot sacsejant-lo com si Batiste no fos res més que una simple voliana