25 anys sense J. V. Foix

Logo de Josep Porcar

Sempre demanem, a les persones que s'adhereixen a aquests homenatges conjunts a la catosfera, que ho facin sent fidels a l'estil del seu blog. Per tant que si s'adhereix un blog de cuina ho faci a través d'un escrit gastronòmic; si s'adhereix un blog de fotografies, doncs que sigui a través d'alguna fotografia destacada, per exemple.

I seguint aquesta màxima amb fidelitat he intentat cercar un punt de contacte entre Foix i la paremiologia. He de ser sincer. Abocat com estic en altres projectes de gran envergadura, que em demanen molt de temps i esforç, tampoc he pogut endinsar-me gaire en l'obra de l'homenatjat.

I he tirat d'hemeroteca, per dir-ho d'alguna manera. Descartat capbussar-me en l'obra de Foix amb tants pocs dies (em passarà el mateix amb Dickens, que és també ben aviat) he anat una mica més amunt i he cercat la connexió entre la poesia i la paremiologia.

D'aquests i altres temes didàctics sobre els refranys en parlo a la paremiologia didàctica habitualment.

Doncs bé, a veure com me'n surto aquest cop!

Allò que fa que el refrany sigui fàcil de recordar i on rau tota la seva força és en la musicalitat, en la rima. Un refrany no deixa de ser un vers, encara que senzill, i utilitza les mateixes eines.
Per això actualment se'n senten sovint en campanyes publicitàries o per donar nom a columnes de mitjans de comunicació: perquè la gent ho recordi amb facilitat.

Una altra prova, més antiga: el refrany també era, antigament, la tornada d'un determinat tipus de cançó popular i es feien servir per donar nom a obres teatrals de caire popular. Molts refranys tòpics prenen la forma de corranda i són cantats. No sempre és fàcil marcar el límit entre cançó i refrany. També, sovint, les faules acaben amb una sentència poètica, que recull l'ensenyament de la narració.

Com apuntava inicialment, el ritme, el metre i la rima dels refranys tenen una funció mnemotècnica: ajuden i faciliten que els recordem.


I, així, com dèiem, les característiques essencials dels refranys són la rima, el ritme, la cadència i la sonoritat. Trobem exemples de totes les mètriques en el refranyer:

• Metres dissil·làbics: Perdut, | vençut ─ Amors, | dolors. 
• Metres trisil·làbics: Gent jove, | pa tou ─ Qui es casa | vol casa.
• Metres tetrasil·làbics: Home petit, | molt atrevit ─ Mal de ronyons, | mal de minyons.
• Metres pentasil·làbics: Pecat amagat, | és mig perdonat ─ Qui pega primer, | s'escanya darrer.
• Metre hexasil·làbic: Si vols mal a un gos, | digue-li que és rabiós.
• Metre heptasil·làbic: La cabra feta a saltar | ha saltat i saltarà ─ Com la barca d'en Guillem, | sens timó, vela, ni rem.
• Mètrica octosil·làbica: Fer com el cavall d'en Patroc, | que corre molt i avença poc.
• Mètrica nonasil·làbica: Tant peca qui mata la cabra, | com qui li agafa la garra.

Arribats a aquest punt, tanco el meu escrit d'avui sense cap vers de Foix? Sempre m'ha emocionat i interessat un dels versos potser més coneguts de Foix: Sol, i de dol. Amb aquesta coma just després d'una conjunció copulativa tan xocant i tan usada i vista en manta refranys de la nostra tradició!