divendres, 6 de març de 2009

10.000 a brusel·les el 7 de març

Tots els que defensem l'autodeterminació de Catalunya no serem dissabte a Brusel·les. Bé, no hi serem físicament.

Però el nostre cor és amb tots els qui us hi desplaçareu per terra, mar i aire.

Per tant, res de 4.000, ni de 10.000: Darrere teniu tot un poble que us dóna suport i us agraeix el gest de generositat d'anar a defensar els drets de la nació catalana.

4 comentaris:

Assumpta ha dit...

I tant que si!!! Tant de bo hi pogués ser físicament!!

Carme ha dit...

Ja m'agradaria també anar-hi!

Josep M. Guinaliu ha dit...

Sí senyor, amic Víctor. Anem coincidint en més espais, cada vegada, encara que siguin ideològics -i no pas físics-. Com va dir un dia algú, crec que en Llach "jo no soc independentista, soc autodeterminsta". Jo vull que el meu pais pugui anar per la vida gestionant per sí mateix els seus recursos, tant ideològics, com emocionals o econòmics; malauradament veient el dia a dia, aquest horitzó cada dia el veig més llunyà. Com va dir el Quim Monzó "Catalunya és un holograma de pais". Veritat, molts simbols i poques realitats. Apa, tant de bo m'equivoqui per complert.

vpamies ha dit...

No és qüestió d'equivocar-se o no, Pep. Ni tampoc podem viure de símbols, com bé dius. Però si tenim uns ideals i una idea de país l'hem de defensar.

Altres també deien que no podem esperar que els altres ens treguin les castanyes del foc i, en el cas del català, per exemple, si algun dia es deixa de parlar serà perquè els catalanoparlants hem claudicat amb la llengua. No podem pretendre NOMÉS que ens solucionin la papereta els nouvinguts. Si ells no veuen cap necessitat ni benefici en aprendre català, no faran l'esforç.