dilluns, 1 de setembre de 2008

Refranys estrafets

Què diferencia un refrany d'un proverbi? I un proverbi d'una citació?

Aquest és un terreny força estudiat i amb uns marges prou apamats i definits. Tot i així, sempre trobem algunes peces que grinyolen, algunes notes que desentonen i que no sabem ben bé dins de quina capseta guardar.

És aquest el cas dels refranys estrafets. O refranys inventats. O neorefranys. O refranys moderns. O versos rimats, simplement.

Què diferencia un dels versos d'Albert Llanas d'un refrany popular? Què diríeu que és El que als altres vegis fer, no ho facis si no et convé? I El rellotge no perdona a qui perd sempre l'estona? I Cada quatre anys es celebren les olimpíades, records de Grècia i esforços per guanyar medalles? I No per molt que es faci de dia em llevo abans?

Doncs tots entrarien dins la categoria de refranys estrafets o moderns. El primer és d'Albert Llanas. El segon, d'Antoni Pi. El tercer, de Miguel Cervero Ruiz. I el quart, d'en Jaume Perich.

Com els refranys populars, n'hi ha d'humorístics, de satírics, d'aire sentenciós o simples pensaments rimats.

La diferència entre els uns i els altres? Que uns es remunten a la tardor dels dies i no en sabem l'autor i els altres són publicats en obres signades, amb autor conegut.

Però la forma, la intenció, el contingut... coincideixen plenament.

Tant coincideixen que qualsevol d'aquestes frases d'autor poden fer fortuna i passar a engrossir l'imaginari popular. La Cultura amb majúscula d'un poble se'l fa seu i llavors ja el que menys importa és qui ho va dir o escriure per primer cop.

És una mica com les etimologies dels refranys. Sabem l'origen dels refranys i les frases proverbials? Ben poques vegades. Perquè se'n perd l'origen o es descontextualitzen d'allò que les va originar. I ben sovint canvia el significat amb el pas del temps.

Ja veieu. Paremiologia popular vs. paremiologia sàvia. Una frontera ben estreta i subtil. Discontínua i no sempre clara.

Quants refranys es va inventar Amades? Quants en va embellir durant la seva feina d'arreplega? Quants n'he inventat jo mateix...?

Contes i llegendes a la vora del foc...

12 comentaris:

Puigmalet ha dit...

Doncs ja tenen nom: refranys estrafets!

Ara una pregunta. Mossèn Cinto té un llibret publicat el 1907 (pòstum) amb el títol Folk-lore. Dins hi ha un apartat d'Aforística. Imagino (perquè no ho sé del cert) que són pensaments recollits per ell i no pas d'ell. Què en penses d'això? Refranys estrafets signats per ell o directament de la Cultura popular? Dictionari o refranyer?

vpamies ha dit...

Vas fort un dilluns primer de setember al matí!

Em sembla que tinc aquest volumet (en versió facsímil de JJ de Olañeta), però m'ho hauria de mirar amb calma.

No sempre aforisme s'ha usat per denominar la paremiologia sàvia. Hi ha l'aforística mèdica popular catalana, d'Oleguer Miró que són aforismes mèdics sense signar, recollits per l'autor.

M'ho miro a casa un dia d'aquests.

Jesús M. Tibau ha dit...

l'important és que la llengua es vagi enriquint i es mantingui viva

Carme ha dit...

M'encanta això dels refranys estrafets. Hi ha qui ho fa expressament i amb gràcia i també hi ha qui ho fa per poca traça poca memòria i sense gràcia. A vegades sento cada manera de dir refranys que fa pena, aquests si que són ben estrafets

Carme ha dit...
L'autor ha eliminat aquest comentari.
Carme ha dit...

Res, que sóc impacient i els penjo dos cops, per no tenir el ditet quiet i tranquil.

Puigmalet ha dit...

Ja hi som amb els facsímils. Quan tinguis un altre fill t'envio l'original de regal (en recull més de 400, d'aforismes). Vigila la resposta que la dona et llegirà... :P

marc ha dit...

Doncs per mi són més aviat refranys, per la musicalitat. (Ves, que jo no en tinc ni idea, eh?).

Sigui com sigui, tenen la seva gràcia.

vpamies ha dit...

Carme, això és l'estrès postvacacional. Sembla que tots els blogaires s'han posat d'acord per publicar avui, després de la sequera d'escrits de l'agost!!

vpamies ha dit...

Jesús M. la llengua és un ésser ben viu i entre tots el mantindrem, sens dubte.

Coi, Joan! que jo no sóc un mestre tites com tu i no em puc pagar segons quins vicis. Bé, per pagar-me aquest n'hauria de deixar uns altres i.. ah!, no! Això no. :-)

Musicalitat també en tenen els apariats, Marc. Ja veus som en terreny de línies vermelles... ;-)

zel ha dit...

I, amb perdó per la bajanada que et diré, quin lloc ocupen aquells com ara...
"ojos que no ven, merda que trepitges"
"no por mucho tempranar amadruga masmanece"

Tenia un amic (va morir fa un any en un segon) i sempre deia bestieses d'aquestes, ens feia ofegar...

Ja veus, començo a l'escola, i recordo que serà el segon curs sense ell...

vpamies ha dit...

No és cap bajanada, Roser, ni molt menys!

Jo penso que també són refranys estrafets, amb to humorístic. També tenen to humorístic els de Llanas o els de Perich, sense anar més lluny.

Carles Capdevila, també en el seu dia va treure un recull d'un centenar de refranys "actualitzats". Per exemple, "On hi ha visa hi ha esperança".

No deixen de ser jocs lingüístics a partir d'elements paremiològics.

«Va morir fa un any en un segon»... Quina manera d'expressar la rapidesa d'un comiat... Hi ha gent que s'està morint una mica cada dia. Jo també preferiria morir-me en un segon.