Penedèsfera? Berguedàsfera?

Ara que comencen a créixer les esferes territorials nascudes de la Catosfera... Siguem seriosos! Siguem rigurosos!

Ja em va sorprendre veure que l'agrupació de blocaires del Berguedà es feien dir Berguedàsfera. I ara veig que, suposo que per mimetisme (o per error de NacioDigital.cat), parlen també de la Pendèsfera.

A veure. Segur que hi ha lingüistes més experts que jo en qüestions de formació de paraules, però de sempre en català al menys, quan es formen paraules compostes, poden mantenir una doble accentuació i la força de la veu recau sobre l'últim formant.

Per això hi ha dubtes en la pronúncia de determinats mots compostos i ens podem trobar amb parlants que diuen televisió [télevisió o talavisió], però fem metalingüístic [métalingüístic] o neorural [néorural].

Ara bé, mai escriurem ni accentuarem *télevisio, *mètalingüístic o *néorural, perquè, com deia, la tendència del català és accentuar el darrer formant.

Per tant, ni *Penedèsfera, ni Berguedàsfera, sinó, Penedesfera [Penedesféra] i Berguedasfera [Berguedasféra], per tant com són derivats de Catosfera o Blogosfera i no pas de *Catòsfera o *Blogòsfera.

Espero que encara siguem a temps d'esmenar una formació errònia i antinatural de la nostra llengua.

Disculpeu les molèsties

Per un error d'apreciació he pogut compartir alguna vegada amb vosaltres algun apunt de l'espai digital Blogosfera.
Avui he vist amb desagradable sorpresa que pertany a Periodista Digital, i hi havia un article infumable de Juan C. Osta. Tot plegat, sense dir-ho fa ferum de Libertad Digital i el Grup Recoletos.
Vista la baixa qualitat dels escrits, el to insultant (no sé pas d'on el deuen haver après) i la baixa estofa que permeten als comentaris, l'elimino immediatament dels meus canals RSS i us evito així la vergonya d'haver-ho de llegir.
Lamento si mai algú havia llegit algun apunt compartit d'aquesta font. Faig una mica de neteja al Google Reader.

Conferència: La traducció automàtica de codi obert

La Càtedra de Multilingüisme Linguamón – UOC presenta la cinquena conferència sobre multilingüisme que es farà en el cicle 2008:

"La traducció automàtica de codi obert: una oportunitat per a les llengües menors", a càrrec de Mikel L. Forcada, de la Universitat d'Alacant, el proper dilluns 14 de juliol a la sala Pi i Sunyer de l'Institut d'Estudis Catalans (carrer del Carme 47).

L’acte, que començarà a les 18:30 hores, és obert a tothom. La conferència comptarà amb la presentació d'un espai virtual de comunicació multilingüe amb traducció automàtica, a càrrec d'Antoni Oliver, de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC).

Causa-efecte

Telecinco és l'única televisió privada que ha donat suport al pamflet d'uns pseudointel·lectuals. No només hi dóna suport, sinó que "posa a disposició del col·lectiu que porta aquesta iniciativa el seu canal de televisió per donar suport a aquest projecte".

Telecinco era la cadena més vista a Catalunya. Sembla, que les coses comencen a no anar-li tan bé a la Teleberlusconicinco: Telecinco se hunde en el prime time.

Tal faràs, tal trobaràs. I segur que no serà la primera vegada que les audiències no li fan costat. Potser cal avaluar els actes i les companyies i el cost que poden tenir els nostres actes.

Objecció de consciència

En Marc Belzunces és un dinamitzador i un pencaire de la catosfera. Conegut per la seva tasca a Softcatalà o també pel seu blog personal Des de l'Holocè estant, pels mapes dels Països Catalans adaptats a partir del Google Eart, per la seva vinculació a Estat Propi, una iniciativa que vol localitzar sobre un mapa, amb llistats municipals, quantes persones serien a favor d'un estat propi dins l'àmbit dels Països Catalans, entre moltes altres iniciatives.

Jo el vaig conèixer arran de les Primeres Jornades que va organitzar Softcatalà a la Universitat de Barcelona, el 2003. Ell era el cap visible de l'organització i jo hi anava a parlar de l'Open Directory Project.

I des de llavors hem anat coincidint tangencialment o de ple en diversos moments o projectes, ja siguin virtuals o presencials. Relacions cordials i quan ens veiem ens saludem i si algú necessita res de l'altre sap on trobar-lo.

A banda de tot això que he dit, en Marc és un independentista de pedra picada. I hi aplica tota la coherència i contundència de la seva persona. Amb amabilitat i afabilitat, però amb fermesa i convicció.

Ara en Marc s'ha ficat en un bon embolic perquè no ha volgut formar part d'una Mesa on l'havien convocat de vocal suplent per a unes eleccions generals de l'Estat espanyol. I ha hagut d'anar a judici.

Ho tenia fàcil: «Hi vaig i no surto, perquè sóc vocal suplent». O «ara dic que m'he adormit». Però no. En Marc s'ha plantat i ha dit prou. Va fer una declaració escrita molt completa i polida, de la qual destaco alguns paràgrafs, que ens haurien de fer reflexionar:

• Com a independentista català la meva consciència m'impedeix completament col·laborar en l'organització d'unes eleccions espanyoles,
• No reconec com a pròpia la societat espanyola, ni en vull formar-ne part, per la qual cosa la meva consciència m'obliga a no participar en els actes pels quals se m'obliga a declarar.
• Apel·lo a la legislació nacional, espanyola i internacional que reconeixen i defensen la llibertat de les persones, la llibertat de pensament i de consciència, el dret a la dignitat, l'oposició a actes degradants, el dret inviolable de la dignitat personal, el lliure desenvolupament de la personalitat, la llibertat d'ideologia, la integritat moral, el dret a l'honor i a la pròpia imatge; el dret a viure amb dignitat i l'oposició a qualsevol tipus de maltractament.
• Que l’obligació de comparèixer a la Mesa electoral d'unes eleccions espanyoles atempta greument contra la meva LLIBERTAT, la meva PERSONALITAT, la meva DIGNITAT, la meva MORAL, la meva CONSCIÈNCIA, el meu HONOR, la meva IDEOLOGIA i la meva IMATGE PÚBLICA, sent a més una acte públic degradant i humiliant i un maltractament psicològic.

Som doncs, no ja davant un acte de rebel·lia o de rebequeria, sinó de consciència i conscienciació nacional. D'anar més enllà perquè les coses no segueixin igual. De donar una volta més a la troca per forçar la situació. Ni més ni menys, com els gestos que feia Lluís Maria Xirinachs, sense anar més lluny.

Marc, per l'amistat i el respecte que ens uneix, saps que aquí tens una porta oberta pel que et calgui.

De moment em faig ressò del teu acte i hi dono suport obertament. Que si en algun moment les forces et poguessin davallar, sàpigues que no estàs sol i que aplaudim la teva enteresa, comportament i compromís.

També se'n fan ressò:

- Vilaweb - A judici per no haver-se presentat a una mesa electoral
- Racó Català - Objecció de consciència a Espanya

---

Nota: La fotografia està treta del seu espai de Flickr i retallada (era una imatge de grup).

Moments musicals

Si la primera versió d'Hotel California d'Eagles era una delícia, aquesta versió acústica és una passada.Una gran cançó executada amb mestratge i sentiment. No hi calen més comentaris.

Municions!

Arriba l'estiu, amb les hores perdudes a la platja, al parc amb els nens, a la gespa de la piscina municipal (cada any més cara)... És curiós que quan podem disposar "del nostre temps" per no fer res, tinguem la concepció que són hores perdudes.

Feia dies que no anava a veure el Manel i la Montse, del Bibliobús La Mola. A casa tots en som usuaris fidels. Aquest magnífic autobús adaptat a biblioteca de la Diputació de Barcelona omple el buit de molts pobles que no disposen de biblioteca pública. I ells (la Montse i el Manel) són encantadors i atents. Facilitadors. Res són pegues. Tot són facilitats perquè t'enduguis un llibre, un CD de música o un DVD per als més petits (abans eren pel·lícules de vídeo).

Doncs aprofitant la baixa per paternitat i que era al matí a casa, he aprofitat per atansar-m'hi amb el Lluc i fer arreplega de municions per a tota la família, abans no marxin de vacances.

La bossa de roba del bibliobús s'ha fet petita i m'ha calgut una bossa de paper addicional. Fet i fet:

- 3 pel·lícules en DVD infantils (eps, als urgellencs: una es titula: Els manairons),
- 2 contes de poca lletra per al Lluc,
- 1 conte amb força més lletra, també per a ell, que està aprenent a llegir molt bé i aquest estiu farem l'embranzida definitiva,
- 2 còmics per a l'Oriol, que els devora sempre que pot.

I tres llibres per a mi: dues lectures pendents i una lectura obligada, atesa la temàtica setmanal del Diccitionari: Moments estel·lars de la ciència, d'Isaac Asimov (Edicions de la Magrana, 1992, col·lecció «L'Esparver Ciència», 1. Cinquena edició, octubre de 1999. 181 pàgines). Traducció de Lluís Roura i Bahí (per cert, bastant dolentota).

Les lectures pendents:

- Pandora al Congo, d'Albert Sánchez Piñol, el tauromàquic (Ed. La Campana, 2005. Col·lecció Tocs, 47. 592 pàgines)
- Les set aromes del món, d'Alfred Bosch, Premi Ramon Llull 2004, de narrativa (Ed. Planeta, Barcelona, 2004. 309 pàgines).

Eps!, i n'he encarregat algun altre per la setmana que ve...

Re, re, re...

L'altre dia, a La paraula del dia [mp3], Ramon Solsona feia referència al llibre de Pere Verdaguer, Diccionari de renecs i paraulotes (Editorial El Trabucaire, Perpinyà, 1999).

I en un moment concret, apuntava que el català té tendència a posar èmfasi en un insult o renec, afegint-li un re- de duplicació o repetició al davant i així surten els recarall, recollons!,redefotre!, redéu!, reflic!, refotre!, reïra de Déu!, rellamp!, remaleït, renom!, renoi!... i tants d'altres que no poso per no allargar-me gaire.

Em va fer molta gràcia l'exposició, em va alegrar recordar el magnífic llibre de Pere Verdaguer, de lectura sorprenent i curiosa i em va connectar amb el renom que alguns, de manera benintencionada i divertida, m'han posat per la meva dèria paremiològica: parèmies.

Sempre he cregut que el nom fa la cosa i que mai és balder decidir el nom d'una criatura. Quan la bategem, d'alguna manera l'estem predeterminant.

I segur que jo, amb el cognom Pàmies a les esquenes de sempre, no podia fer altra cosa que dedicar-me a les parèmies. Estic acomplint el meu destí.

---

Nota: La imatge està treta de la Filoxarxa.

Felicitats, Violant!

El refranyer català-castellà als Bloggies del món a RAC1

RAC1 i en concret el programa El món a RAC1, dirigit per Jordi Basté, és potser dels programes radiofònics que més han apostat per les noves tecnologies i pel món dels blogs en particular.

No són els únics, sens dubte, i no voldria pas oblidar programes com el que fa Vicent Partal a Catalunya Ràdio des de gairebé abans que s'inventés Internet, l'Internauta (que esperem que no salti com les darreres crostes nacionalistes que salten a Catalunya Ràdio) o el programa de Mònica López a COM Ràdio, Digitals, com una petita mostra que no vol pas ser exhaustiva.

Al que anava. El programa de Jordi Basté té diversos apartats dedicats a la tecnologia que van tenint una presència continuada durant les hores de programa i una presència palpable en forma de blogs propis i apartats al web de la Ràdio.

No són els únics espais recomanables del programa, també us recomano l'espai de Ramon Solsona, La paraula del dia, per exemple. Deu minutets diaris que podeu escoltar en diferit des dels podcasts de RAC1, amb explicacions lúcides i interessants sobre els mots i el seu origen.

Bé, doncs, un d'aquests apartats és els Bloggies del món, on cada dia proposen dos blogs entre els enllaços recomanats del Blog d'El Món a RAC1.

I el dia 1 de juliol, un dels bloggies del món era el Refranyer català-castellà. Us reprodueixo la breu ressenya que n'han fet:

“Un proverbi és l’enginy d’un de sol i la saviesa de tots”. Aquesta frase de John Russell ens dóna la benvinguda al blog dels refranys.

Sempre queda bé fer servir algun refrany o frase feta per posar la cirereta a, per exemple, un discurs o un escrit. Doncs bé, el blog Refranyer Català-Castellà ens n’ofereix un amplíssim ventall d’oportunitats. No només amb refranys, també amb els seus sinònims i els homòlegs en castellà. Per exemple: “Moneda falsa, de nit passa”, que és el mateix que dir “De nit, tots els gats són negres”, que en castellà és “De noche, todos los gatos son pardos”.

M'ha agradat que es fixessin en la frase de John Russell, que encapçala el blog, perquè és un dels idearis que em mouen a escriure sobre paremiologia, a compartir-la i a escoltar a tots els qui em volen aportar el seu granet de sorra.

Un anyet de vida, només, més de 1.300 refranys documentats, més de 25.000 visites i gairebé 75.000 pàgines visitades, amb una mitjana de gairebé 3 pàgines vistes per cada visitant, la qual cosa demostra que el contingut interessa i els usuaris no arriben i marxen, sinó que s'hi asseuen bé i gaudeixen del contingut.

Cantània 2008: El motí

El passat 8 de juny vaig tenir el goig de poder assistir a la representació que van fer a l'Auditori de Granollers els alumnes d'un grapat d'escoles de la comarca de la cantata El motí, un concert amb orquestra i director professionals, on els nens de primària fan els cors. Hi anava com a pare del meu fill gran, que fa quart de primària al CEIP Mestres Munguet i Cortès de Vilanova del Vallès.

Aquesta és una magnífica iniciativa de l'Auditori que ja fa vuit anys ininterromputs que dura. I esperem que segueixi molts anys més!

L'objectiu i metodologia l'expliquen així: "Cantània és una activitat amb diferents fases d’actuació: sessions de formació amb el professorat, treball del professorat a la seva aula i concerts finals interpretats per l’alumnat inscrit. Durant tot el curs escolar es treballa tant des de l’organització com des de l’escola. L’objectiu és organitzar un acte per als alumnes que, per les característiques globals pensades exclusivament per a ells, per la qualitat i per la implicació personal i col•lectiva en l’acte, es converteixi en una vivència musical important i inoblidable per a tots. "

Com deia, aquest any representaven El motí, amb música de Josep Vila i text de Josep Pedrals, amb la direcció musical de Josep Prats i Elisenda Carrasco.

L'argument és ben senzill però efectiu:

Hi ha un motí en un vaixell pirata. El capità és ferit i no toca ni quarts ni hores. Els pirates, mentrestant, fan xerinola. En un moment donat, el capità s'adona del motí, però la seva reacció comporta, per un error degut al lloro, que els pirates desmuntin el vaixell. Finalment, el capità torna a "tocar de peus a terra" i reprèn el comandament encara que el vaixell ja no sigui exactament un vaixell, sinó les quatre fustes que queden.

A principis de curs les escoles interessades s'han de posar en contacte amb l'Auditori, que forma els professors de música de primària perquè treballin l'obra durant tot el curs, fins a la representació final, en un marc impressionant i inoblidable per als nens i els pares assistents.

Com deien els organitzadors abans de l'acte, aquest curs hi han passat més de 18.000 nens, en més de seixanta representacions arreu del Principat: a Mataró, a Manresa, a Barcelona, a Granollers, a Olot...

És sens dubte una ocasió única d'actuar en un marc professional, davant un públic nombrós i acompanyats d'una orquestra i actors professionals que fan de l'experiència una vivència díficil d'oblidar... i, segons com, de repetir. Us enllaço el text complet de l'obra i una proposta de treball, que facilita el mateix Auditori.

Us deixo una gravació d'una de les moltes representacions que s'han fet aquest any, que he trobat al Youtube:

Adéu, Antoni!

Ahir, al punt del migdia, l'Antoni Bassas va aprofitar per acomiadar-se dels Matins de Catalunya Ràdio, després de dirigir-lo amb unes audiències espectaculars durant 14 anys, quan va prendre el relleu d'un altre monstre de la comunicació: Josep Cuní.

Va ser un adéu silenciós i educat, com ell. Sense fer soroll, com tants d'altres que han hagut d'anar desfilant de la ràdio pública per trobar nous horitzons i reptes, com a percentatge ultratjós d'aquella crosta nacionalista...

Curiosament estic treballant en un relat on el Bassas i el seu programa hi tenen un protagonisme força visible.

Us en mostro l'inici, com a tast i homenatge a aquest gran professional a qui desitjo tota la sort del món i que segueixi deixant empremta allà on vagi. Et buscarem, Antoni! (i et sintonitzarem).

Fins fa ben poc no se n'havia ni tan sols adonat. Tenia sospites, sí. Però resultava tan increïble pensar que pogués ser cert, que no se'n sabia avenir!

I ara, endebades, intenta rebobinar enrere en el seu cap confús per acotar el perquè i el quan. És un do sobrevingut en un moment donat a causa d'alguna circumstància ocasional? L'ha tingut sempre i no se n'havia adonat? L'ha anat polint i controlant amb el temps? Preguntes sense resposta com un gran esvoranc en el sostre de la seva memòria.

I mentre aquests dubtes li ocupen el pensament dóna voltes i més voltes al coixí. Ara cap a la dreta, ara cap a l'esquerra. Sent la remor del vent que mou les fulles del bosc proper i l'udol intens i harmònic d'un mussol que sembla sortit d'un conte de bruixes.

─Jan, Jan! Són les set! Amunt que fem tard a la feina!

La Lídia sempre és qui primer sent el despertador cada matí. Li agrada posar-lo deu minutets abans per despertar-se amb placidesa, amb la remor de la ràdio de fons. «─Bon dia! Són les set!». Cada matí la mateixa frase, embolcallada d'un sentiment que transmet als oients. Avui el Bassas està content. No sempre pot començar les notícies del matí amb una bona notícia. Però d'un temps ençà, sembla que una força inexplicable ha pres afecte al seu programa i li porta una bona notícia cada dia per començar el programa.

─L'atur baixa per segon mes consecutiu i la recessió persistent que havia abocat el país a la fallida econòmica s'esvaeix lentament però de manera decidida.

─Jan, Jan! Va, home, que són les set i deu. Després l'entrada a Barcelona es posa impossible i farem tard.

També en parlen:

- Avui: Bassas i Catalunya Ràdio.
- El Periódico: Bassas deixa Catalunya Ràdio després de 14 anys com a líder.
- NacióDigital.cat: Antoni Bassas plega per desacord amb la direcció de Catalunya Ràdio.
- Telenotícies: Antoni Bassas deixa la direcció i presentació d'El Matí de Catalunya Ràdio.
- Vilaweb: Antoni Bassas deixa El Matí de Catalunya Ràdio per discrepàncies amb la direcció.

---

Nota: La fotografia l'he trobat a Vilaweb.tv.

Moments musicals

Cançons de sempre, cançons que han marcat una generació, cançons irrepetibles.

Don't Think, Twice It's All Right, de Bob Dylan, però interpretada i millorada per Peter, Paul & Mary. Deixa-ho córrer, ja està fet.

DON'T THINK TWICE, IT'S ALL RIGHT

It ain't no use to sit and wonder why, babe,
It don't matter, anyhow.
And it ain't no use to sit and wonder why, babe,
If you don't know by now.
When the rooster crows at the break of dawn,
Look out your window and I'll be gone
You're the reason I'm travelin' on,
Don't think twice it's all right.

It ain't no use in turnin' on your light, babe,
Light I never know'd
It ain't no use in turnin' on your light, babe,
I'm on the dark side of the road.
Still I wish there was somethin' you would do or say
To try and make me change my mind and stay,
We never did too much talkin' anyway,
Don't think twice it's all right.

I'm walkin' down that long, lonesome road, babe,
Where I'm bound, I can't tell
But goodbye is too good a word gal,
So I'll just say "fair-thee-well"
I ain't saying you treated me unkind,
You could uh done better, but I don't mind
You just sorta wasted my precious time,
Don't think twice it's all right.

It ain't no use in callin' out my name gal,
Like you never did before
It ain't no use in callin' out my name gal,
I can't hear you anymore.
I'm a thinkin' and a wonderin' all the way down the road
I once loved a woman, a child I'm told,
I gave her my heart but she wanted my soul,
Don't think twice it's all right.

Foto amb El vertigen del trapezista

En Jesús M. Tibau, una vegada més ens demana que ens traiem la son de les orelles i que participem en una altra iniciativa seva.

Aquest cop ens demana una fotografia nostra amb El vertigen del trapezista per fer un collage. I com dir-li que no, si hem llegit el llibre, si hem assistit a la presentació que va fer a Vallromanes i si li hem fet fins i tot una ressenya?

Va per tu, Jesús M., que t'ho mereixes!

Trobada de diccitionaristes

Quan a primers de febrer vaig decidir convertir el Diccitionari en un blog col·lectiu, vaig tenir la sort d'ensopegar amb el Marc i el Joan que, dia a dia, m'han convençut que vaig prendre la decisió adequada.

Una obra que duia al cap des de feia molts anys (ja apareixia a la primera Paremiologia catalana) va prendre cos en format de blog i s'ha desenvolupat com a obra col·lectiva.

Només faltava que els diccitionaristes que tanta sintonia demostràvem ens coneguéssim. Ens desvirtualitzéssim, que es diu ara. Ho vam intentar per la primera trobada de blocaires del Pirineu. Però la meva imminent paternitat ho va desaconsellar.

I hem hagut d'esperar fins al pont de Sant Joan per conèixer-nos, coincidint amb el primer aniversari del blog. Vam quedar tots d'acord per pujar al Pla de Sant Tirs, a cal Marc (no pas Karl Marx, eh?) i conèixer-nos.

Pel camí, centenars de comentaris a les diferents entrades del Diccitionari, correus amunt i avall, idees, projectes, bromes i humor. Molt bon humor, sí senyor. I que no falti!

No us avorriré amb els detalls de la trobada, que només alimentarien l'ego dels protagonistes, però la sintonia ha estat molt bona i l'humor i l'estimació ha traspassat la pantalla per col·locar-se en els nostres cors.

Pel camí? Unes bones anècdotes amb la tecnologia dels GPS, un grapat de fotos, un altre grapat de bolets dels quals ja hem donat bon compte i unes fotografies per al record. I un acord: incrementem la nòmina d'editors diccitionaristes amb el fitxatge del David Gálvez Casellas.

David!, ja trigues a fer la primera entrada!!!