divendres, 4 de juliol de 2008

Re, re, re...

L'altre dia, a La paraula del dia [mp3], Ramon Solsona feia referència al llibre de Pere Verdaguer, Diccionari de renecs i paraulotes (Editorial El Trabucaire, Perpinyà, 1999).

I en un moment concret, apuntava que el català té tendència a posar èmfasi en un insult o renec, afegint-li un re- de duplicació o repetició al davant i així surten els recarall, recollons!,redefotre!, redéu!, reflic!, refotre!, reïra de Déu!, rellamp!, remaleït, renom!, renoi!... i tants d'altres que no poso per no allargar-me gaire.

Em va fer molta gràcia l'exposició, em va alegrar recordar el magnífic llibre de Pere Verdaguer, de lectura sorprenent i curiosa i em va connectar amb el renom que alguns, de manera benintencionada i divertida, m'han posat per la meva dèria paremiològica: parèmies.

Sempre he cregut que el nom fa la cosa i que mai és balder decidir el nom d'una criatura. Quan la bategem, d'alguna manera l'estem predeterminant.

I segur que jo, amb el cognom Pàmies a les esquenes de sempre, no podia fer altra cosa que dedicar-me a les pamies. Estic acomplint el meu destí.



Nota: La imatge està treta de la Filoxarxa.

6 comentaris:

David Gálvez Casellas ha dit...

I ara jo, avui, arribo aquí des d'un vincle d'un altre article teu... Com pot ser que no l'hagués llegit? Dic: et llegeixo avui i em sembla mentida que haguem estat parlant de coses similars en èpoques tan properes sense arribar a "tocar-nos": "tan lluny, tan a prop".

Recentament he dedicat dos articles a noms de pila estranys, el darrer dels quals intitulat "Determinisme nominal" (sic!), i publicat el 26 de juliol. Té pebrots la cosa!

vpamies ha dit...

Roda el món i torna al Born. :-)

En Puimalet en diu Onomància d'això dels noms.

vpamies ha dit...

Per cert, david, vaig llegir els teus articles sobre els noms de pila estranys: divertits i hilarants en determinats moments.

Ets un pou d'anècdotes! Està bé que escriguis sobre aquestes coses.

David Gálvez Casellas ha dit...

Gràcies pels ànims... Jo també estic mirant de ser més ordenat a l'hora de llegir sistemàticament TOT el que publiqueu la gent més propera. EL problema és que llegeixo blogs de manera força caòtica. Algú em va dir que havia de fer que m'arribessin directament al correu totes les entrades noves de tots els blogs que m'interessa llegir. Bona idea, però... i això com es fa? De moment, he fet un pas endavant, amb tota la bona voluntat del món: ahir vaig refer els meus dos blogs i vaig crear la secció "El soci és el soci, eh?". Allí us he ficat als tres diccitionaristes més al Jordi Casamajor (el paio que col·labora amb mi al diari). Penso que em serà més fàcil accedir sistemàticament a les vostres novetats si us tinc a tots a allí arraïmadets.

Onomància, dius? Això sona més aviat a la possibilitat de llegir o endevinar el destí de la gent en el seus noms... Ara m'ho miro!

vpamies ha dit...

David, jo ho controlo a través dels canals RSS. I faig servir el Reader de Google.

En aquests moments estic subscrit a més de 250 canals diferents. Si no ho fes i tenint en compte que treballem 8 hores i en dormim 8 més... em faltarien moltes hores cada dia.

Si necessites ajuda per saber com va, vaig fer un parell d'articles al respecte: 1 i 2.

David Gálvez Casellas ha dit...

Molt bé. Gràcies de la informació. Ja he posat a treballar el Google Reader.