No he pogut anar tant com voldria a la
CDigital 2009 de Granollers i per tant la meva visió es limita a les estades parcials de divendres a la tarda i de dissabte a la tarda.
Són sens dubte unes jornades interessants i que paga la pena de deixar-s'hi caure. Ara bé... són les segones jornades de la Catosfera realment?
De la mateixa manera que el debat sobre si la Catosfera són blogs en català o són blogs fets a Catalunya és un discurs que ja cansa i que ja queda tan enrere com la discussió entre els
blogs i els
blocs o la tan amanida mort anunciada dels blogs en mans de les xarxes socials, penso que el debat sobre CDigital o Catosfera tampoc aixecarà gaire polseguera.
No són la mateixa cosa, malgrat a última hora s'hagi volgut mantenir una mica l'esperit iniciador de les primeres jornades.
Els canvis, al meu entendre, no han afegit valor a la trobada, sinó que han fet perdre la frescor del 2008 i han donat una sensació de major dependència de les institucions.
Preparar-ho tot en tres setmanes té aquestes coses. Pots caure en la improvisació i et pots trobar també amb què molta gent ja tingui les agendes tancades (ponents i possibles assistents).
El lloc no era adequat. El fòrum participatiu eren taules sense taula, les pantalles eren impossibles de seguir perquè resultaven esquifides, el tempo absolutament inadequat: taules d'una hora, que començaven tard i que trepitjaven la taula següent.
Cal entendre que no pots programar quatre hores seguides de debats sense cap descans. Abans proposaria espais alternatius per esponjar l'horari. No hi ha hagut aquest any, tampoc, temps per al debat ni per a la participació real dels assistents.
I un cop més, si s'ha tancat la possible inscripció de gent en una xifra determinada, no s'ha tingut en compte que la majoria d'inscrits van a una única taula determinada o assisteixen només durant un dels dies. Hi havia taules el dissabte a la tarda amb molt poca concurrència.
L'orientació? Segur que molt més en la línia del seu impulsor, el
Marc Vidal, però més allunyada dels interessos reals dels blogaires catosfèrics.
He trobat a faltar un espai per als blogs personals, per als blogs temàtics, per a la Cultura independent amb majúscules. Cap on va la Catosfera? Cap als blogs econòmics? Cap a la política 2.0? Ho dubto. O almenys jo em sento al marge d'aquest perfil.
Ara sembla que tot s'ho hagi de menjar el Twitter i el Facebook. Suposo que el temps tornarà les coses al seu lloc i veurem aquestes eines com a complements del nostre deambular per la xarxa i res més. Sobre les xarxes socials en podrem parlar també d'una manera distesa més endavant.
Vaig prendre algunes notes més de la jornada del dissabte a la tarda. El que més em va impactar: Carlos Blanco. L'antitesi del que ha de ser un ponent. Em va semblar el Jesús Gil 2.0.
Tampoc vaig connectar gens amb el debat sobre
el futur dels blogs. Em sonava a xinès allò que explicaven! El microblogging mai podrà acabar amb els blogaires i la comunicació que circula pels blogs. Seria com pretendre llegir un llibre a través de missatges SMS. Sí que és possible, i tant! Però no em digueu que no resulta incòmode!
Ja veieu que el meu pas per la CDigital ha donat ben poc de si. Curiosament hi coneixia més gent l'any passat que ens havíem de desvirtualitzar que aquest any que figura que ja havíem sortit de l'armari.
