Participació en el 100è joc literari

En Jesús M. Tibau està de celebració i una vegada més ens en fa partícips. Són ja 100 jocs literaris des d'abril de 2007, quan començava, repartint premis i creant comunitat. Jesús M. ets un fenomen! Com ens podíem negar a celebrar l'efemèride amb tu?

Per a aquest 100è joc literari el Jesús M. ens demana que escollim l'inici d'un llibre i el reproduïm en el nostre blog, sense donar-vos pista (encara) de l'autor i del llibre. Doncs això. Aquest és el fragment del llibre que he escollit per participar en el joc. No hi ha comentaris, com en tots els jocs del Jesús M. Si sabeu la resposta, aneu al seu blog i seguiu les indicacions que us dóna perquè li feu arribar per correu electrònic.

¿Podríeu, tal vegada, imaginar-vos un ecòleg feliç escrivint un llibre sobre les inacabables sabanes d'Àfrica, sobre un conjunt d'illots que suren a l'Oceà Pacífic o sobre les selves d'una Amazònia que ignora petjades humanes? De ben segur que l'ecòleg feliç farà un llibre plaent. Ara, imagineu aquest mateix ecòleg escrivint sobre els abocadors de runa i escombraries, sobre l'extinció dels boscos, sobre els aerosols que fan minvar perillosament la capa d'ozó o sobre la desaparició de les zones humides on prenen alè els ocells en les seves llargues, llarguíssimes migracions. Tot això ve a tomb d'una petita confidència: aquest llibre no ha estat còmode d'escriure, i ni les seves ironies han pogut amagar del tot la tristor, ni la confiança obligada envers la humanitat ha pogut vèncer la irritació davant l'estultícia d'alguns dels meus congèneres. No ha estat còmode d'escriure, perquè les llengües humanes són objectes delicats i, si no els defensem i en tenim cura, poden morir, i morir amb elles una part substancial de la nostra memòria; potser tota la nostra memòria. Cal tenir-ne cura, perquè les llengües humanes, totes les llengües del nostre món sense cap excepció, ni tenen punys, ni amaguen en el fons de les seves estructures armes secretes i mortíferes. Són del tot innocents, i ho ignoren tot sobre l'agressió i les preeminències. Les llengües no tenen parlaments ni organismes internacionals per dirimir conflictes; les llengües desconeixen els conflictes perquè ni tenen intel·ligència ni tenen voluntat. Hi ha, però, qui té voluntat i té poder; i fa de les llengües bandera; i hi ha qui s'ho creu i cau en el parany de l'agressió, caient també, sense saber-ho, en els paranys d'una mala educació multisecular que ens voldria fidels a esquemes preconcebuts. I vet aquí que el món dels humans és ple de prejudicis.

Va alguna pista addicional per facilitar-vos la feina.

• És una obra del camp de la lingüística divulgativa (Oh!, quina pista! Això ja ho hem esbrinat llegint el fragment)
• L'autor té cognom de 5 lletres, com en Tibau (Eps!, això sí que és una bona pista!). Curiosament, nom, primer cognom i segon cognom tenen 5 lletres cadascun.
  
• Al títol apareix la paraula "llengües".
• A la portada hi ha una imatge que si no és la que us he penjat en aquest apunt s'hi assembla molt, molt, molt.
• No és un llibre de rabiosa actualitat, però és d'aquest mateix mil·leni.
  

I fins aquí puc llegir! Sort!



Afegit l'1 d'abril de 2009: Ja podeu comprovar la solució del 100è joc publicada en un nou apunt.