Estic intentant accedir a les primeres fonts de proverbis catalans, per documentar els refranys més populars que m'heu dit al Top ten de refranys catalans. Intento determinar quan apareix per primera vegada aquell proverbi, refrany o frase feta i quin és el seu origen.
Importantíssim és el
Franselm o
Llibre de bons amonestaments, amb què van aprendre lletra a Catalunya molta gent de la pagesia fins ben entrat el segle XVIII.
És una obra d'Anselm Turmeda, del 1398. Jo tinc l'edició d'Editorial Barcino, dins la Col·lecció «Els nostres clàssics», núm. 10, del 1927, dins el llibre
Obres menors de B. Metge i A. Turmeda, del qual us reprodueixo la portada.
Són en total 99 proverbis. Mireu, per exemple, quins proverbis hi he trobat. Segur que n'hi ha molts que us sonen, encara que amb un enunciat potser una mica diferent:
- Entre les gents, lo poc parlar | és saviesa
- Jamai no vulles ahontar | muller d'altre, ne difamar, | car és follia
- Si est estaca soferràs, | e si est maça feriràs
- Mai retengues esparver | qui no port caça
- Can hauràs guanyat bon amic | guarda'l bé
- Paraula no pot tornar, | pus que es dita
- Si vols que diguen bé de tu, | no parles mal de negú
- De poca brossa | se fa gran foc e molt ardent
- Qui bé està mai no es moga
- Qui cerca lo mal tost lo troba
- Lleixar via vella per nova | és modorria
- Si segur viure volràs | lo teu secret amagaràs, | si no, seràs, de qui el diràs, | catiu, debades
- Si no seràs bon raonador | jamai sies gran parlador
- De dos camins vulles cercar | la millor via
- Ço que oïràs dir faràs, | e ço que ells fan esquivaràs
- En puta no et vulles fiar | ni amor li vulles mostrar
- Fembra enganà Salamó, | Adam, Daviu e Samsó. | ¡Oh fill, si Déus te perdó, | no et fius en ella!
- Savi és l'hom qui pot trempar | la sua ira
- Los jocs honests tu usaràs; | de jocs de dau te guardaràs. | Jamai bon manto portaràs | mentre el seguesques
- Membre't fill, que hages cura | de beure lo vi ab mesura, | car lo secret mai no dura, | on lo vi regna
- Més val pa eixut ab amor | que no gallines ab remor
- A tos parents faràs honor
- Si l'arbre gran vinclar volràs, | ans que no els vincles trencar l'has
- Qui bé farà bé trobarà, | qui mal farà semblant haurà
- En vil arbre no atrobaràs | fruit que bo sia
- De mal d'altre no hages pler
- No mengs gallines ne capó, | menja llegums e algun peixó; | a les festes carn de moltó | ton menjar sia
- A qui et fa mal perdonaràs; jamai mal per mal no retràs
- Qui malparla de tu detràs | par que por haja
- Pa alís fa mal ventrell
- Si tot ho vols, tot ho perdràs
Anselm Turmeda acaba l'obra donant les dades bàsiques del llibre en vers:
Aquest llibret io t'he dictat
[...]
E no l'he dictat en llatí
per ço que el vell e lo fadrí,
lo estranger e lo cosí
entendre el puixen.
[...]
E si volets saber mon nom:
Frare Anselm me deia hom,
e Turmeda, per sobrenom,
m'hi ajustaven.
Açò fo fet al mes d'abril,
temps de primavera gentil;
noranta vuit tres cents e mil,
llavors corríem.
