La Casa de les Llengües

Arran del diàleg celebrat en el Fòrum de les Cultures de Barcelona 2004, «Diversitat lingüística, sostenibilitat i pau», organitzat per Linguapax i amb la participació dels lingüistes Fèlix Martí i Isidor Marí, va néixer el compromís de crear La Casa de les Llengües, proposada en el transcurs del Diàleg pel lingüista David Crystal, sobre una idea que Linguapax fa temps que hi treballa.

Martí i Marí han dit que hauria de ser un centre d’investigació d’envergadura i no un museu de llengua, «que no ens agrada perquè s’hi guarden realitats mortes». Es tractaria d’una «proposta innovadora que ajudi a la convivència entre llengües grans, mitjanes i petites» i que consolidi a Barcelona «La Meca de la diversitat lingüística» com a punt de referència en aquest àmbit.

Per un Acord de Govern d'11 de gener de 2005, es va considerar necessari crear el carrec de director de la Casa de les Llengües, per tal de potenciar i donar impuls al programa de promoció d’aquest organisme dependent del conseller en cap. Antoni Mir, fins aleshores secretari de Política Lingüística, va deixar el càrrec per assumir aquesta nova direcció, integrat inicialment per la Generalitat, el Centre Unesco de Catalunya i la Fundació Fòrum Universal de les Cultures.

L’objectiu d’aquest organisme és esdevenir una seu internacional de les llengües del món, que en permeti l’arxiu i l’estudi, i en faciliti la preservació i l’ús com a vehicle de comunicació, civilització i diàleg, com a patrimoni cultural de la humanitat, i com a dret inalienable de les persones i les comunitats lingüístiques. També vol fer de Catalunya un referent mundial i internacional en diversitat lingüística, multilingüisme i indústria aplicada a les TIC, i d’entre els seus objectius a destacar hi ha el de treballar en xarxa des de qualsevol punt de la Terra.

Posteriorment, per una Resolució de Presidència del 7 d'abril de 2005, es dóna publicitat a l'Acord del Govern de la Generalitat de 22 de març de 2005, sobre la constitució del consorci Casa de les Llengües.

Al DOGC 4425, de 13.7.2005 surt el cessament d'Antoni Mir i Fullana, com a director de la Casa de les Llengües, amb efectes del 30 de juny de 2005.

Gairebé mig any després no se n'ha sabut res més ni hi ha notícies que el consorci tingui una seu fixa (ni no fixa). Serà un altre bon propòsit que no arribarà a bon port?

El nou Consell Social de la Llengua Catalana

El passat 13 d'octubre de 2005, apareixia una notícia del Govern de Catalunya on es comunicava la reunió constituent del "nou" Consell Social de la Llengua Catalana.

Tenint amb compte que també n'existeix un a les Illes Balears (no gaire actiu en l'actual etapa de Mates com a president, pel que podem comprovar) i que Google hi troba més de 500 referències, sembla que ha tingut un paper prou actiu des de la seva constitució el 1991.

I què és això del Consell Social de la Llengua Catalana? Doncs «és un òrgan d'assessorament, consulta i participació social en la política lingüística de la Generalitat de Catalunya. Es va crear mitjançant Decret l'any 1991».

Sembla que el més notori de la reconstitució (ai, quina paraula tan bonica, que desvetlla el somni reconstituent d'una nova Carta Magna!) en són els flamants fitxatges de les noves personalitats que l'integren: el periodista Antoni Bassas; el president del FC Barcelona, Joan Laporta o l'actriu Emma Vilarasau, entre d'altres (i no ens oblidem pas del Jordi Mas, de Softcatalà).

Tant de bo no sigui només marqueting per guanyar portades i segueixi desenvolupant una tasca important i efectiva. Perquè malament anem si el més destacable del nou Consell, com ressalta la mateixa nota del Govern, n'és la representativitat social dels membres que la integren i la paritat de gènereen la seva composició.

D'acord, hem fitxat uns quants cracs. Ara cal integrar-los en la dinàmica de l'equip i fer que destaquin i resolguin els partits.

Lectures comentades

Sóc una persona a qui sempre ha agradat molt de llegir. Molts amics no comprenen què puc arribar a portar dins la meva bossa de mà i l'esquena pateix el meu complex de caragol.

D'ençà que vaig sortir de Barcelona per fruir de la tranquil·la vida de comarques, les lectures en els incòmodes i saturats trens de Rodalia m'acompanyen i fan més planers aquests desplaçaments. La comoditat que et portin. La tranquil·litat de poder destinar el temps del trajecte a aficions més complaents que fer caravana per entrar al Cap i Casal: dormir, escoltar música, sentir la ràdio, fer una ullada a la premsa del dia o, per què no, llegir un bon llibre.

Mitja hora d'anada i mitja de tornada i els pocs minutets del metro amunt i avall; i les esperes respectives en andanes o parades d'autobús. I fins i tot durant els curts desplaçaments per carrers i passadisos. Quan un té un vici agafat, qualsevol lloc és bo per practicar-lo i alimentar-lo.
Comprendreu que pràcticament cada setmana enceti llibre. Depèn, és clar, de la grossària, del cansament acumulat, de l'espessor de la narració o que em captivi la lectura i no pugui deixar-lo per demà.


Sort del Bibliobús que ens permet, sense ocupar més espai de casa i sense un sobrecost afegit, mantenir aquesta fam-devora-pàgines.

El vam descobrir gràcies a l'escola dels nostres nens, que els van habituar a buscar-hi i remenar-hi contes, còmics, pel·lícules de vídeo i DVD, discos de música o revistes i ens hem acabat fent socis tota la família. Cita obligada totes les tardes de divendres per renovar el stock i veure quines novetats ens porten la Montse i el Jordi.

Però al que anava. Les lectures comentades. Regularment us oferiré la meva visió particular dels llibres que llegeixo.
No vull fer ni un treball aprofundit dels diferents autors i lectures, ni repetir allò que ja hagin pogut dir crítics, estudiosos o els propis autors, que segur que en saben molt més que no pas jo.

M'interessa fixar una mica la biografia i obra de l'autor, fer una fitxa del llibre, buscar enllaços que ens acostin al que ja s'ha dit al respecte de cada obra i essencialment voldré recollir fraseologia usada, paraules que m'hagin frapat o obligat a acostar-me al diccionari (un molt bon costum, no us en estigueu pas), alguna pinzellada sobre l'estil i sobre el que m'ha transmès el llibre i hi apuntaré aquelles errades o maltempsades dels follets de la impremta, per si mai es vol fer una nova edició revisada.

Sense ànim d'ofendre ni de semblar tiquis-miquis. Simplement deformació professional. No vull arribar a l'extrem d'un dels personatges de Joc de claus, d'Andreu Martín i Jaume Ribera, que retreu:

─Perdona, però és com si llegissis un llibre amb l’única finalitat de
trobar-hi faltes d’ortografia, o errades d’impremta, o incoherències en el
text.

A punt, doncs unes quantes lectures per passar pel meu sedàs. Aviat el primer lliurament: Baudolino, d'Umberto Eco.

Terminologia. El nom dels núvols

Segueixo la meva introspecció devers la terminologia meteorològica. I feliçment he vist que hi ha vida després del magnífic recull d'Eduard Fonserè. Com sempre, sorprenent, desigual, millor i pitjor. Però, qualitat i de la bona, al capdavall.

D'entrada, és important constatar que la terminologia en català està normalitzada des del 1993, quan el Termcat va difondre aquests termes al seu Full de neologismes núm. 19, on s'acordava fixar com a termes principals les denominacions llatines. Ara mateix no us sabria dir si són accessibles en línia aquests fulls, però podeu accedir al Cercaterm per consultar-los.

L'Organització Meteorològica Mundial (OMM) fixa la terminologia sobre la classificació internacional de núvols. I així, els núvols són classificats segons gèneres, espècies, varietats i complements.

Gèneres de núvols

N'hi ha deu, en funció de la classificació per alçada en el cel: altocúmulus, altostratus, cirrocúmulus, cirrostratus, cirrus, cumulonimbus, cúmulus, nimbostratus, estratus i estratocúmulus. Xavier Varela ens ofereix un gràfic prou complet i clar sobre aquesta classificació.
I per cert, malgrat la vacil·lació que es troba en les diverses pàgines sobre meteorologia en català, el Termcat ha optat per estratus (i no pas *stratus) i per cúmulus (i no pas *cumulus), adaptant al català aquests termes llatins.
Us recomano la pàgina de Joan Ballester per a les pertinents explicacions de cada gènere de núvol, acompanyat d'unes fotografies magnífiques i del símbol corresponent.

Espècies de núvols

Són cadascuna de les catorze subdivisions dels gèneres quan es té en compte la distribució, les dimensions i el procés de formació del núvol: calvus, capillatus, congestus, fibratus, floccus, fractus, humilis, lenticularis, mediocris, nebulosus, spissatus, stratiformis i uncinus. S'han mantingut les denominacions llatines internacionals. Mentre les espècies s'exclouen mútuament, hi ha espècies que poden pertànyer a diferents gèneres. També us aconsello fer una ullada a la classificació i fotografies que ens forneix Joan Ballester, amb aquest fons que ens ajuda tant a posar-nos en matèria.

Varietats i particularitats

Finalment farem un repàs de les diferents varietats i particularitats que poden presentar els núvols. Les varietats (duplicatus, intortus, lacunosus, opacus, perlucidus, radiatus, translucidus, undulatus i vertebratus) són cadascuna de les subdivisions dels gèneres i de les espècies, determinada per la transparència o la distribució dels elements propis del núvol. Mentre que les particularitats o complements (arcus, incus, mamma, pannus, pileus, praecipitatio, tuba, velum i virga) són porcions característiques apendiculars del nucli principal o separades d'ell, que poden formar part del núvol o mostrar-s'hi annexades.
Joan Arús en fa una explicació sistemàtica i concreta. I, com no, Joan Ballester també ens les presenta documentades i fotografiades, perquè no quedi cap bri de dubte.

Curiositats

Parlava al principi de l'article del desequilibri de les diferents fonts trobades i consultades. Desequilibri pel que fa a l'erudició, pel que fa als mitjans emprats, pel que fa als complements i imatges. I també pel que fa al contingut. Però cadascuna excel·lent per ella mateixa.

No per menys erudites em puc estar de recomanar-vos una llambregada ràpida a la magnífica recol·lecció alfabètica de refranys meteorològics que el portal Meteosort recull amb permís de Josep Pujol, de Móra d'Ebre. I també, una curiós recull de creences populars sobre la previsió del temps.

I per acabar de treure aquests núvols de dubte que coronen el nostre caparró després de tanta informació i terminologia empassada pel broc gros, mireu un quadre ben aclaridor pel que fa a les relacions de les diferents classificacions dels núvols.

Enllaços

http://www.geocities.com/joanballester/.../Menu_meteo_cat.htm
http://www.xtec.es/iesnarcisoller/altres/wprofes/nuvols/
http://www.geocities.com/capecanaveral/hangar/3283/
http://www.meteosort.com/
http://www.xtec.es/~fplanas/
http://www.infomet.fcr.es/assaig/assaig.htm

Intimíssim

Adéu, amiga,
que marxes sense fressa,
esllanguint-te amb els darrers reflexos de l'estiu.

Dus les alforges plenes de records i d'il·lusions.
T'han manllevat d'una urpada
tot un món de somnis, ara esvanit.

Com un far seguiràs encesa,
perquè no hi faltarà faroner
que mantingui encesa la teva flama
avui, demà... per sempre.
(A la Mercè)

Actualitat català. El domini .CAT ja és una realitat

Avui ens despertàvem amb la notícia que la Internet Corporation for Assigned Names and Numbers (ICANN) finalment havia aprovat la creació del domini .CAT, específic per a la cultura i la llengua catalanes, que se suma als més de 260 dominis diferents ja aprovats.

PuntCat, l'Associació que n'ha impulsat la campanya de reconeixement ressalta que «el domini .cat representa dins internet els usuaris que s’expressen en català i servirà per a ressaltar a nivell mundial l’existència de la cultura catalana. De fet aquest domini és el primer que representa a nivell global un grup lingüístic i cultural, un fet excepcional del qual la nostra cultura pot estar legítimament orgullosa.»

L'associació PuntCat, promotora del projecte, es dissoldrà ara per deixar pas a una Fundació que serà la que dirigirà de manera efectiva les tasques relacionades amb el .cat.

Enllaços relacionats

http://www.icann.org/
http://www.puntcat.org/

Enllaços recomanats I

Estreno enllaç a la banda dreta del diari cap als meus preferits, a l'apartat d'enllaços.

No serà pas una llista exhaustiva, que per això ja hi ha altres recursos millors, però sí exquisida. També serà una llista esbiaixada, perquè, evidentment només respondrà a les àrees que despertin el meu interès, molt ampli i múltiple, però no pas enciclopèdic.

És per això que s'admetran recomanacions, però no garanteixo la inclusió de tots els llocs proposats. I, és clar, també agrairé que em comuniqueu si algun enllaç ha mudat o ha deixat de funcionar.

Una recopilació, com una bona col·lecció, és sempre, en esència, inacabada, incompleta. Espero que els molts buits que ara apareixen en la previsió de desplegament de categories siguin cada cop menys evidents. Perquè, que no cerqui l'exhaustivitat no vol pas dir que no hagi d'esdevenir un recurs complet i útil.

El format del document és en HTML i són les Adreces d'interès dels Navegadors Mozilla. Si deseu aquesta llista en la carpeta on teniu els fitxers d'aquest programa (cache, mail, us...) amb aquest mateix nom (bookmarks.html), tindreu integrada aquesta llista en el vostre navegador i podreu navegar a través de les carpetes creades a l'efecte.

Bon viatge i bona tria!

Actualitat català. Termes normalitzats pel Termcat

En el Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya (DOGC) d'avui han sortit publicats nous termes normalitzats pel Consell Supervisor del Termcat. Són gairebé 150 termes de diferents àrees temàtiques, com ara, les ciències de la vida i de la salut, l'ensenyament de llengües, l'esport, la indústria, la informàtica, la manutenció o la sociologia.

Així, cal destacar la fixació de nous termes que apareixen en el portafolis europeu de llengües (PEL), com ara biografia lingüística o passaport de llengües; alguns termes de futbol americà, com ara àrea d'equip, àrea tècnica, blitz, bomba, central, clíping, col·locador, corredor, defensor-a lateral, guarda, quaterback, retornador, saguer, touchback, touchdown o xutador; o de rabiosa actualitat informàtica, com ara pesca electrònica o pescaire electrònic-a pels malaguanyats famosos *phishing o *phisher (aquests personatges que es dediquen a suplantar la identitat electrònica d'una organització determinada a través d'Internet, amb l'objectiu de convèncer algú perquè reveli informació confidencial que posteriorment serà utilitzada amb finalitats fraudulentes), o també d'actualitat sociològica, com ara les famílies heteroparentals o homoparentals.

El Consell Supervisor del Termcat és l'òrgan encarregat d'aprovar la nova terminologia que requereix l'ús del català en els àmbits socioeconòmics, tècnic i científic. Aquests termes tenen un caràcter subsidiari respecte a la normativa establerta per la Secció Filològica de l'Institut d'Estudis Catalans.

Darreres resolucions amb termes normalitzats:

• DOGC 2727. RESOLUCIÓ de 3 de setembre de 1998, per la qual es publiquen termes normalitzats pel Consell Supervisor del TERMCAT.
• DOGC 2794. RESOLUCIÓ de 26 de novembre de 1998, per la qual es publiquen termes normalitzats pel Consell Supervisor del TERMCAT.
• DOGC 2912. RESOLUCIÓ de 25 de maig de 1999, per la qual es publiquen termes normalitzats pel Consell Supervisor del TERMCAT.
• DOGC 2947. RESOLUCIÓ de 26 de juliol de 1999, per la qual es publiquen termes normalitzats pel Consell Supervisor del TERMCAT.
• DOGC 3054. RESOLUCIÓ de 9 de desembre de 1999, per la qual es publiquen termes normalitzats pel Consell Supervisor del TERMCAT.
• DOGC 3116. RESOLUCIÓ de 24 de març de 2000, per la qual es publiquen termes normalitzats pel Consell Supervisor del TERMCAT.
• DOGC 3192. RESOLUCIÓ d'11 de juliol de 2000, per la qual es publiquen termes normalitzats pel Consell Supervisor del TERMCAT.
• DOGC 3245. RESOLUCIÓ de 26 de setembre de 2000, per la qual es publiquen termes normalitzats pel Consell Supervisor del TERMCAT.
• DOGC 3360. RESOLUCIÓ de 20 de març de 2001, per la qual es publiquen termes normalitzats pel Consell Supervisor del TERMCAT.
• DOGC 3445. RESOLUCIÓ de 18 de juliol de 2001, per la qual es publiquen termes normalitzats pel Consell Supervisor del TERMCAT.
• DOGC 3525. RESOLUCIÓ de 8 de novembre de 2001, per la qual es publiquen termes normalitzats pel Consell Supervisor del TERMCAT.
• DOGC 3611. RESOLUCIÓ CLT/729/2002, de 22 de març, per la qual es publiquen termes normalitzats pel Consell Supervisor del TERMCAT.
• DOGC 3691. RESOLUCIÓ CLT/2210/2002, de 23 de juliol, per la qual es publiquen termes normalitzats pel Consell Supervisor del TERMCAT.
• DOGC 3752. RESOLUCIÓ CLT/3103/2002, de 23 d'octubre, per la qual es publiquen termes normalitzats pel Consell Supervisor del TERMCAT.
• DOGC 3846. RESOLUCIÓ CLT/610/2003, de 4 de març, per la qual es publiquen termes normalitzats pel Consell Supervisor del TERMCAT.
• DOGC 3970. RESOLUCIÓ CLT/2766/2003, de 25 de juliol, per la qual es publiquen termes normalitzats pel Consell Supervisor del TERMCAT.
• DOGC 4062. RESOLUCIÓ CCA/114/2004, de 26 de gener, per la qual es publiquen termes normalitzats pel Consell Supervisor del TERMCAT.
• DOGC 4139. RESOLUCIÓ PRE/1420/2004, de 26 d'abril, per la qual es publiquen termes normalitzats pel Consell Supervisor del TERMCAT.
• DOGC 4217. RESOLUCIÓ PRE/2378/2004, de 6 de juliol, per la qual es publiquen termes normalitzats pel Consell Supervisor del TERMCAT.
• DOGC 4294. RESOLUCIÓ PRE/3582/2004, de 29 de novembre, per la qual es publiquen termes normalitzats pel Consell Supervisor del TERMCAT.
• DOGC 4380. RESOLUCIÓ PRE/1390/2005, de 31 de març, per la qual es publiquen termes normalitzats pel Consell Supervisor del TERMCAT.
• DOGC 4469. RESOLUCIÓ PRE/2557/2005, de 26 de juliol, per la qual es publiquen termes normalitzats pel Consell Supervisor del TERMCAT.

Actualitat. Dmoz i el català

World/Català assoleix la desena posició dins l'ODP

Finalment els editors de l'apartat català de l'Open Directory Project, el directori mantingut per persones voluntàries d'arreu del món més gran i amb una qualitat contrastada i fora de dubte, han aconseguit situar el català com la desena llengua més representada en aquest directori, només darrere de l'anglès, l'alemany, el francès, l'italià, l'espanyol, el japonès, el neerlandès, el polonès i el danès, però davant d'altres llengües amb molts més parlants que el català, com ara el rus, el xinès, el portuguès, el turc, l'àrab o el mateix suec, als quals acaben de prendre aquesta desena posició.
Són 42.000 llocs catalogats i descrits en llengua catalana, que tenen el seu pes específic en els més de 4.000.000 de llocs webs catalogats en més d'una setantena de llengües.

El projecte de directori obert naixia ara fa poc més de cinc anys i sempre el català hi ha tingut un paper, modest, però important, amb editors d'arreu dels Països Catalans que tenen la important tasca de classificar la xarxa catalana i integrar-la en un projecte d'abast mundial, que enriqueix i globalitza la iniciativa.
El repte de mantenir la flama dels iniciadors, sense que davalli la qualitat ni la progressió d'aquesta branca semblen absolutament assolits. I el repte actual dels 42 editors de l'apartat català és popularitzar entre els usuaris catalanoparlants aquesta valuosa eina de cerca i incrementar amb especialistes de les diverses temàtiques que abraça l'estructura ontològica del directori el nombre d'editors actual.

Vols fer-nos un cop de mà? Fes-te editor de l'Open Directory Project i aporta el teu granet a aquest projecte.
Jo ja en sóc, des de l'abril del 2001. I l'experiència no ha pogut ser més gratificant.
Espero que, arran d'aquesta col·laboració a Dmoz, us pugui anar presentant aquelles petites perles que dia a dia apareixen a Internet.

Enllaços

http://dmoz.org/
http://dmoz.org/World/Catal%c3%a0/
http://www.softcatala.org/articles/article24.htm
http://www.lamalla.net/canal/digitalia/reflexions/article.asp?id=126087
http://www.lamalla.net/canal/digitalia/reflexions/article.asp?id=126316

Actualitat. Els nous fenicis

Per fi algú ha decidit posar fil a l'agulla amb l'abús constant contra els consumidors per culpa del famós arrodoniment a l'alça.

És trist que un titular que diu «El Gobierno prohibirá por ley el redondeo al alza en las tarifas de aparcamientos y telefonía» hagi de ser notícia. Perquè això només té un nom: usura, usura, usura. Un dels pecats capitals més antics de la humanitat

I d'acord, ens hem fixa't amb alguns sectors que apliquen aquest extra ignominiós. Però és que no només l'apliquen els pàrquings i les companyies telefòniques.

Jo em pregunto: Per què hem de pagar tot el mes de setembre i tot el mes de juny d'escolarització dels nostres fills si comencen el 12 de setembre (aquest any!!!) i acaben el 22 de juny, a tot estirar? Això tampoc té nom: més fenicis, més fariseus.

I ara que parlo de fenicis, fariseus i usurers... home, no m'havia pas d'oblidar dels nostres amics de la banca, que apliquen una usura consentida que fa que cada any multipliquin exponencialment els seus guanys, a costa, és clar, de la butxaca dels pobres. No només apliquen aquests arrodoniments a l'alça, sinó que ens afussellen amb comissions, quotes, percentatges, i tot amb una opacitat i amiguisme difícil de comprendre i escatir. Aiiii!!!, la lletra menuda!

I per acabar em segueixo preguntant: Per què és tan fácil comprar un mòbil o contractar una línia d'ADSL i resulta tan complicat dir-los que prou? Per què té validesa la gravació d'una conversa telefònica per poder-te donar d'alta d'un dels seus meravellosos serveis i, en canvi, encara a hores d'ara gairebé ningú ha pogut sortir del complex laberint que et porta a la baixa d'aquell servei? Fariseus, usurers...

[Dedico aquest comentari al meu company de bloc i veí (sóc un altre veí, eh?, d'unes cases més enllà, seriós i sense serial propi) Toni, blocaire, gamberro, polemista, lúcid i irònic de cap a peus. Potser he llegit massa TdQ...]

Terminologia. Mil milions de llamps i trons!

En aquests moments que vivim una meteorologia una mica esbojarrada i que els homes dels temps són gairebé les estrelles de la televisió, no està de més recordar quatre termes interessants sobre meteorologia. En especial, vull fer esment d'algunes curiositats sobre els noms dels vents, la Rosa dels vents i les diferències entre alguns termes que de vegades ens porten de corcó i que confonem o intercanviem.

La Rosa dels Vents


Segons ens indica Fonseré, és la representació gràfica, per a un lloc i un període de temps determinat, de la freqüència del vent segons les direccions.
El Termcat ens ofereix una definició una mica més tècnica:

«Diagrama vectorial utilitzat en meteorologia i climatologia per a representar la intensitat i la freqüència dels vents en cada direcció, o d'altres elements meteorològics relacionats amb la intensitat dels vents, en una estació meteorològica.»

Als Països Catalans aquests 8 vents principals són coneguts amb els noms següents:

• tramuntana, el vent del nord,
• gregal, el del nord-est,
• llevant, el de l’est,
• xaloc, el del sud-est,
• migjorn, el del sud,
• llebeig (o garbí), el del sud-oest,
• ponent, el de l’oest i
• mestral el del nord-oest.

Nom dels vents

En la nostra rica tradició meteorològica i en diferents obres divulgatives trobem els diferents noms dels vents, tant classificats per la seva intensitat, com classificats tenint en compte l'orientació i els llocs on bufa.

Així, hi ha vents que no bufen a les nostres contrades, però dels quals n'hem sentit a parlar, com ara dels alisis (vents persistents que bufen del NE en l'hemisferi boreal i del SE en l'austral, des de la faixa tropical anticiclònica cap a l'equador), el bora (que bufa en la regió septentrional de l'Adriàtic), el föhn (vent descendent, calent i sec, que bufa a sotavent d'una serralada, procedent de la regió alpina i de l'Alemanya meridional), el harmattan (vent sec i polsós que bufa del NE durant l'hivern boreal a les costes del Golf de Guinea), el monsó (vent periòdic, d'alternança anual, que bufa del mar cap a la terra durant l'estiu, i de terra cap a mar durant l'hivern), el pampero (nom amb el qual a l'Uruguay i a l'Argentina és designat un temporal de vent del SW, comunament tempestós) o el norte (vent sec i fred del N que bufa en el Golf de Mèxic).

Altres, són noms tradicionals que encara se senten en algunes contrades, com ara el barrufet de vent (vent que, caragolant la pols, la puja a una certa altura), el cerç (vent fred del NW, generalment amb temps serè), el fogony (vent calent que fon la neu), el terral (vent costaner nocturn o de matinada, que bufa de terra cap a mar durant les hores que la temperatura del mar és superior a la de la terra), el torb (ventada durant la qual els remolins del vent aixequen en l'aire la neu del terreny) o el zèfir (brisa suau de ponent amb bon temps calent).

Així, si ens fixem en els vents segons la seva intensitat, l'escala de Beaufort els classifica gradualment amb els següents noms: calma, ventolina, vent fluixet, vent fluix, vent moderat, vent fresquet, vent fresc, vent fort, temporal, temporal fort, temporal molt fort, temporal violent i huracà.
I encara hi trobaríem alguns altres noms que manegem més o menys habitualment per a explicar diferents fenòmens atmosfèrics relacionats amb el vent que fa, com ara borrasca (vent fort o temporal acompanyat de pleuja, neu o pedra), brisa (vent de 5 a 9 metres per segon) o marinada (brisa de mar), bufarut (vent fort que bufa de sobte, dura alguns minuts i desapareix també de pressa), calma (absència de vent sensible, que es reconeix en què el fum puja verticalment), grop o gropada (tempestat congriada sobtadament; cop de vent i d'aigua impetuós) o remolí de vent (cop de vent que avança en forma de vòrtex d'eix quasi vertical, de diàmetre generalment petit, però que pot assolir algunes desenes de metres d'alçària, amb força suficient per a aixecar pols i sorra).

De ciclons, tifons, huracans, tornados o mànegues

Segons les fonts consultades hem de distingir entre:

• Cicló (sistema de vent en rotació de caràcter tempestuós).
  
• Huracà (vent violent produït pels ciclons tropicals; més especialment pels del Mar de les Antilles).
  
• Mànega (tromba marina o de llac).
  
• Ratxa (fluctuació, de pocs segons de durada, de la velocitat del vent, deguda a la turbulència de l'aire.
  
• Tempesta o tempestat (forta pertorbació de l'atmosfera, acompanyada de vent, pluja, neu o pedra, i precisament de llamps i trons).
  
• Tifó (nom amb el qual es designen els ciclons tropicals del mar de la Xina).
  
• Tornado (borrasca petita en extensió horitzontal, però molt intensa, en la qual l'aire gira en espiral a velocitats extraordinàriament altes. És un violent remolí semblant a una mànega, però de dimensions majors, amb un diàmetre de l'ordre d'un centenar de metres, o més, on la velocitat del vent pot excedir-hi els 300 km per hora, i la seva velocitat de translació és d'uns 50 km per hora).
  
• Ventada (augment sobtat de la força del vent, de més durada que una ratxa).

Enllaços

http://www.telenoticies.com/especials/huraca/
http://www.bellera.org/molins/vent.htm
http://www.acom.es
http://www.oratgenet.com/
http://tethys.acamet.org/num00/articles/art0003.htm

Si us sembla, un altre dia parlarem de núvols.

Paremiologia

Segur que molts dels qui em llegiu és la primera vegada que sentiu aquesta paraula. I què és això de la paremiologia?

Si consultem què en troba el Gran Ull de la Xarxa, que tot ho sap i tot ho troba, doncs 5.000 recurrències a tot el món no estan gens malament (gairebé 600 si ho restringim a l'àmbit catalanoparlant).

I els diccionaris tampoc ens en donen gaire notícia. Vegem, per exemple què en diu l'Enciclopèdia Catalana:

«Estudi dels proverbis, sobretot com a expressió de l'ànima i dels costums populars.»

o l'Alcover-Moll:

«Tractat sobre els proverbis; estudi dels proverbis.»

Ja podeu comprendre que ens resulta altament insuficient i insatisfactori.

De fet, ens hem de remetre a obres de principis del segle XX per trobar informacions d'aquesta disciplina que barreja tradició i filologia.

Recorro a Joan Amades, que en una magna obra de 1951, Folklore de Catalunya. Cançoner, ens acosta als principis d'aquesta disciplina:

«La ciència que estudia les frases consagrades o acceptades per un llarg ús, que contenen una màxima moral, sentència sàvia, reflexió filla de l'experiència, un consell aplicat a un ordre qualsevulla de la vida, un gir i una forma especial d'expressió, de conceptes precisos i determinats, rep el nom de paremiologia. Sota el nom genèric de parèmia són compreses totes les variades formes del refrany en els seus múltiples aspectes. El terme parèmia és de tradició erudita i de divulgació recent. El terme més general usat per a comprendre la diversitat de les formes paremiològiques, és el de refranyer, emprat per la majoria de col•lectors.»

L'embolic rau, ja d'entrada, per la multiplicitat semàntica que acompanya aquestes sentències breus o aquestes petites mostres de l'enginy popular.

Una altra petita mostra d'aquest desgavell. Al Diccionari de la llengua catalana de l'Enciclopèdia Catalana podem trobar:

• adagi: m 'sentència antiga'.
• aforisme: '2 lit Proposició concisa, completa i sovint enginyosa que enuncia una forma científica, filosòfica o moral sense argumentar-la'.
• dita: 'f 1 Allò que hom diu, especialment sentència, opinió. És una dita popular, Segons una dita dels nostres avis.'
• frase feta: '1c Expressió com estereotipada, d'ús corrent en la llengua'.
• idiotisme: 'm ling tret lingüístic característic d'una llengua'.
• màxima: 'f 2 Sentència que conté un precepte moral o pràctic, expressat en llenguatge breu i reflexiu'.
• modisme: 'm ling Idiotisme'.
• proverbi: 'm lit Màxima o sentència moral i didàctica, de caire erudit o popular'.
• refrany: 'm 1 poèt En l'antiga poesia catalana, i avui especialment, com a mot tècnic, resposta, represa o recoble d'una cançó. 2 Frase sentenciosa divulgada, proverbi'.
• sentència: 'f 1b Dita breu sobre una veritat d'índole moral, màxima'.

No us espanteu!, que anirem aclarint aquest ampli espectre en comentaris posteriors.

Us recomano, perquè aneu fent boca, un parell de referències sobre aquesta disciplina. Un, de virtual, el número 3 de «El Mirador de Revistes». Un altre, només disponible en paper, la imprescindible Paremiologia catalana comparada, de Sebastià Farnés, enciclopèdia en 8 volums publicada curosament per l'Editorial Columna.

I em permetreu el petit pecat de vanitat de recomanar-vos la meva pròpia pàgina personal, que no s'actualitzava des de l'any 2001, però que quan acabi d'agafar-li el ritme a això de publicar notícies al meu blog espero remodelar i posar al dia.

Actualitat català. El domini .cat haurà d'esperar

Sembla la història de mai acabar, però esperem que no ens trobem davant una altra desil·lusió com la pantomima de Fresno.

Avui podíem llegir als diaris que el domini .cat (i el domini .xxx) hauran d'esperar. Ja és curiós que fiquin en un mateix sac aquests dos dominis.

L'argument? Tradueixo:

«En el cas del .cat, la decisió de l'ICANN sembla estar més relacionat amb el precedent que causaria la petició massiva de dominis relacionats amb les més de 39.000 llengües i dialectes que existeixen al món.»

39.000? Se'm fa difícil pensar que aquest argument pugui ser gaire sòlid, encara que segur que algunes altres nacions sense estat i amb dinamisme a Internet podrien seguir l'estela oberta per la llengua catalana.

Temps al temps, i no cal ser pessimista de mena, però si amb tants anys de cristianitat encara no hem aconseguit que el papa faci la salutació Urbi et orbi en català, em sembla que tenim mala peça al teler.

Actualitat català. Gmail traduït al català

Des de Softcatalà ens fan saber que Gmail, el correu gratuït de 2 gigues de Google, ja és accessible en català.

Fins ara, el Gmail estava disponible en els idiomes més àmpliament estesos, com ara l'anglès, el xinès o l'espanyol, però també en d'altres amb menys parlants, com ara el danès, l'eslovè o el letó.

És una versió encara en proves, atès que Google no n'ha fet un anunci oficial i que encara s'hi poden trobar diversos errors ortogràfics, gramaticals i d'altres tipus. Però el fet que Google encara consideri aquest servei de correu en fase Beta ens pot ajudar a comprendre aquesta interinitat i a valorar encara més, si cal, l'esforç fet per oferir un programa encara en proves amb versió catalana.

Gmail segueix sent accessible només per invitació d'algun usuari d'aquest correu, que entre d'altres avantatges, ofereix l'opció de descàrrega POP, motor de cerca dins els missatges, catalogació amb etiquetes per facilitar-ne la classificació i un espai de 2 gigues de capacitat.

Començo

És 30 d'agost de 2005.
Quan s'acaben les vacances és un bon moment per repassar projectes pendents, pautar-los, prioritzar-los i decidir-te a tirar-los endavant.
Comença un nou curs. Comença un nou any. Per què no? No m'empasso pas això que l'any comença l'1 de gener.
I bé, ara que retorno pausadament a l'activitat corrent després d'un mes de fer el vago i de desconnectar de tot allò possible de deixar desatès, per fi m'he decidit a enfrontar-me amb el repte d'escriure amb assiduïdat i sobre coses que puguin interessar algú.
I què us puc dir jo que no sapigueu? I què puc afegir d'interessant en aquesta xarxa que ja ho sap tot?
Doncs, per començar,

1. Vull recollir aquelles informacions que d'una banda i una altra m'arriben sobre l'estat de la llengua catalana, les seves novetats, les seves curiositats. En definitiva, alegries i misèries de l'actualitat del català.

2. m'agradaria compartir amb vosaltres les meves lectures. Visions esbiaixades, incompletes i amb algunes pinzellades d'aquells llibres que llegeixo puntualment durant els meus trajectes de tren. Trenco la rutina d'un viatge que es repeteix dia sí, dia també, amb l'avidesa de devorar històries que em captiven i que fan que els meus ulls corrin per damunt de les lletres més ràpids que no pas el tren per la via.

3. També voldria fer-vos partíceps dels petits descobriments que vagi fent com a àvid consumidor d'Internet i catalogador d'un dels repertoris més extensos i curiosos de la xarxa. A poc a poc, però. Ja us aniré presentant aquest projecte i les perles que cada dia tinc la sort de presenciar.

4. I també vull compartir amb vosaltres la meva gran passió: la paremiologia.

Ja veieu: molts projectes, molta il·lusió... però el primer que hauré de fer és barallar-me amb aquest programa per aprendre'n les possibilitats i que sigui possible oferir un producte digne i que us faci tornar si hi veniu a raure, despistats.

Víctor, dixit.