dijous, 24 de desembre de 2009

Bon Nadal i feliç any nou



Desembre


Molsa pels marges, sorra fina,
per dibuixar algun caminal.
Una nevada de farina
sobre el pessebre de Nadal.
─Aquest pastor, mira on el poses,
que no podrà ni caminar.
─I aquesta noia, cap on va?
─Va cap al pou porta una gerra.
─Aquelles cases, al turó.
─Vora del riu, el pescador.
─El bon pagès, llaurant la terra.
─I aquest ninot? Ve de l'espai!
─Posa'l on vulguis, això rai!
Un Nadal més va passant
vora d'un ram de galzeran.
L'Home dels nassos pel carrer,
un any s'acaba, un altre ve.


Júlia Costa


Aquest poema li han fet aprendre al Lluc, el meu fill mitjà, per aquestes festes.
Júlia Costa és una bibliotecària jubilada, escriptora, poeta i blogantera activa i interessant de seguir.
Publica un comentari a l'entrada