Però el món dels refranys no és tampoc aliè a l'humor i hi ha una clara connexió entre el refranyer i els acudits que circulen al voltant nostre.
Us en poso un exemple i us convido a què cerqueu més connexions semblants.
I el refrany que ens recorda: Dos no es barallen si un no vol.Li diu un amic a un altre:
─Com t'ho fas per viure tants anys amb tant bona salut i un aspecte tan juvenil?
─Doncs no barallant-me amb ningú.
─Home, no serà pas per això!─Bé, doncs no serà per això.
11 comentaris:
Aquest acudit, amb variants, l'explica una rondalla antiga i en fa protagonistes Sant Pere i Sant Pau, que diuen que s'han de barallar per tal d'aconseguir el perdó diví, Sant Pau ho intenta, però Sant Pere és bonhomiós i acaben amb un diàleg semblant. També l'expliquen els gallecs en variant d'aquelles terres, la primera versió, per cert, la vaig escoltar en aquella llengua.
hi ha millor manera que fer arribar el missatge que amb humor? i també són una demostració de tarannà :)
Suposo que indirectament va lligat amb l'escrit d'ahir, de les innocentades.
Sempre he cregut que no hem de perdre l'oportunitat de prendre'ns les coses amb bon humor i ironia fina.
Júlia, no coneixia la variant de sant Pere i sant Pau. Veus com ja està tot inventat?
Buff! Què avorrit seria viure així!
Aquest és un dels refranys preferits de la meva mare!! i la veritat és que ella n'és un magnífic exemple :-) És una persona que no sap estar enfadada! :-))
La veritat és que porto temps recollint el que en dic "acudits lingüístics", on un equívoc lingüístic o fet més o menys vinculat amb la lingüística n'és el promotor.
Per exemple, aquell en castellà:
─Buenas. Soy paraguayo y vengo a pedirle la mano de su hija para hacerla feliz.
─¿Para qué?
─Paraguayo.
Bon any nou a tots! Aquest any Raons que rimen acaba amb acudit. :-)
Sóc de l'època de la "Pipi Langstrumpf" i sempre em va quedar allò de:
- ¿No nada nada?
- No traje traje
Aleshores responiem que "en cap cap hi cap el que cap en el meu/teu cap"!
Bon any! Feliç 2010 amb els millors desitjos!
Molt matinera, Cèlia... el primer comentari de l'any! :-)
Gràcies per aquests jocs de paraules que em comentes i que passen a engrossir el meu cabal, sens dubte.
De totes maneres, més que acudits lingüístics, jo aquests els tenia classificats dins els embarbussaments.
Però la frontera entre aquestes definicions es molt prima i permeable.
Bon any, Cèlia!
Ho deien fa poc al magnífic diccitionari :) : "Quan el riure és humil i no es basa
en l'autosatisfacció, sempre és més savi que el plor."
Bon any 10!
molt bon any ple de feina feta amb il.lusió
Aquesta frase sempre ens la recordava mon pare quan el meu germà i jo ens barallaven (coses de crios).
Et desitjo Víctor, un any nou 2010,ple de felicitat i també de noves coneixences.
Endavant.
Publica un comentari a l'entrada