divendres, 4 de desembre de 2009

Centralisme












Els catalans sempre ens hem queixat del centralisme dels governs espanyol i francès que tant de mal i desinversió provoquen en els territoris perifèrics.

Tot ha de passar per la Cort i la resta de territoris són provincians o com reserves colonials.

I la paradoxa: quan nosaltres governem (o ens autogovernem) funcionem amb els mateixos tics autoritaris: menyspreu per les minories lingüístiques (aranès) i desinversió dels territoris allunyats del Cap i casal.

CiU denuncia que la Generalitat no inverteix en el Vallès Oriental (la meva comarca), on hi ha catorze municipis que no rebran ni un euro d'inversió directa (entre ells, Vallromanes, el meu poble) i, mentrestant, l'atur segueix pujant a la comarca de manera alarmant.

Segur que hi ha altres maneres de fer les coses molt millor.


La vinyeta és de Ran, que la va publicar a l'article Inversions de la Gene al Vallès Oriental, al seu blog L'últim que tanqui, el passat dijous, 3 de desembre de 2009.

2 comentaris:

Gabriel ha dit...

Totalment d'acord. Una gran observació.
El centralisme tan si és estatal,autonòmic o local no deixa de ser centralisme.
Quants cops les comarques de l'Ebre s'han queixat d'estar oblidades? Recordo haver sentit que li deien "la quinta província"...
El cas de la Vall d'Aran és un cas que em sembla interesantíssim...Que passaria si els polítics aranesos volguessin que al Parlament de Catalunya es pogués parlar en aranès? Realment es pot? Ho desconec.
Què passaria si la Vall d'Aran decidís fer un referèndum per independitzar-se de Catalunya i tenir el seu propi espai?
Hi ha tantes paradoxes que tampoc no vull extendre'm...ni tampoc no vull extendre'm ni entrar en un terreny tan relliscós com el polític...
Però si que és cert si ens centrem purament en l'àmbit cultural, literari, lingüístic que hi ha un cert centralisme que ho inunda tot...
Sembla que el que no passa a Barcelona ja no sigui notícia. Per això és interesant veure que fora de la Gran Capital també hi ha vida i per això també és important valorar l'esforç d'alguns festivals, com el temporada Alta de Girona, per demostrar que es poden fer Festivals de gran qualitat fora de la metròpoli.
En l'àmbit audiovisual es curiós com menyspreen les peculiaritats dialectals alhora de fer una tv-movie.
L'any passat vaig llegir les crítiques per l'accent xava de l'actor que feia de Serrallonga al gran telefilm de l'any de Tv3. I enguany també he llegit algunes crítiques que comparteixo sobre el poc que han cuidat els diàlegs i el llenguatge quan parlaven els personatges de les Veus del Pamano. I que consti que és una gran novel·la que el propi Cabré fa un esforç per cuidar el llenguatge i els diferents registres.
Si més no, s'haguessin pogut cuidar una mica més certs detalls lingüístics i que alguns personatges se'ls hi notés més l'accent nord-occidental del català. Tot plegat va donar la impressió que en comptes de "Les veus del Pamano" eren "Las veus del Pamanu". I que consti que les dues produccions eren molt bones.
Perdoneu, no m'en volia anar per les branques, però si he posat aquests exemples és per demostrar que això del centralisme no només és una situació política sinó que també hi poden haver centralismes culturals, lingüístics, etc, etc
Una salutació i de nou, una bona observació.

vpamies ha dit...

Realment és un tema que donaria per molt. I com bé dius afecta tots els àmbits de poder. Què fan les grans ciutats amb els barris perifèrics? O els alcaldes de poble amb les urbanitzacions?

Discriminem els qui són diferents i això s'ha d'evitar.

Gàcies per l'extens comentari, Gabriel!