L'Institut d'Estudis Catalans (IEC) ha tret la segona edició en paper del Diccionari de la llengua catalana. Són 1.865 pàgines i la incorporació de més de 2.400 noves paraules, a banda de noves accepcions i exemples, i una «millora tècnica en la disposició i en l'elaboració del material. Això vol dir que els articles, internament, estan més ben organitzats, amb una numeració més clara i amb la intervenció d'un nombre més gran d'especialistes», com destaca Joan Solà a l'Avui.
Aquesta segona edició pretén recollir part de les més d'11.500 propostes d'esmena presentades a l'edició de 1995, que va sortir al carrer envoltada de polèmica per la precipitació. Era important aquesta revisió a fons de l'obra, perquè, com diu Martí Castell, president de la Secció Filològica, «No és un diccionari descriptiu, sinó normatiu. Per tant, no hi és tot, cosa que no vol dir que algunes formes que n'hagin quedat fora no tinguin legitimitat».
Com destaca l'informe sobre la segona edició del Diccionari de la llengua catalana de l'IEC, «Els treballs de preparació de la segona edició s’han centrat en l’aplicació de criteris lexicogràfics —els que van quedar pendents d’aplicació en la primera edició i d’altres de nous—, en la revisió de la nomenclatura i les definicions del lèxic especialitzat i del lèxic comú. Aquesta tasca de revisió inclou també l’anàlisi de tots els suggeriments i dels comentaris que, amb la intenció de millorar el text del diccionari, es van fer arran de l’aparició de l’obra.»
L'edició és a cura d'Edicions 62 i Enciclopèdia Catalana. El preu al carrer és de 67 euros.
Sàpigues, però, que encara que hi vagis amb la primera edició, no et fan descompte en adquirir el nou exemplar.
Això em fa reflexionar sobre els inconvenients que tenen les obres en paper respecte de les que es poden consultar en línia o es descarreguen a l'ordinador: l'actualització n'és un d'important, perquè a banda del valor històric o sentimental, no té cap altra raó que es guardi una edició d'una obra de consulta actualitzada i renovada. No té sentit perquè la informació és obsoleta (i sovint errònia) ni tampoc disposem d'espai físic en les nostres llibreries per anar acumulant versions i edicions de les mateixes obres.
I com amb els programes informàtics i la tecnologia, ens obliga a actualitzar-nos contínuament per no quedar despenjats. Però, cal estar a l'última en tot? Jo, com sempre, recomano seny i prudència. És clar que un professional de la llengua necessita tenir actualitzades les versions de les obres que fa servir. Però una família catalana qualsevol, no dic pas que segueixi tenint l'edició de llom vermell de l'obra de Fabra de 1932, però tampoc li cal anar renovant cada versió nova que apareix, ni disposar de tres, quatre o més obres de consulta semblants.
En el fons cal aplicar el mateix criteri que quan ens plantegem canviar de cotxe, o modernitzar els nostres aparells tecnològics, o canviar d'ordinador o actualitzar les versions dels programes instal·lats: la necessitat i la disponibilitat ens marcaran la idoneïtat i el moment adequat de fer-ho.
No em vull estendre, que se n'ha parlat a bastament durant aquests dies. Us deixo uns quants articles que he trobat amb crítiques i notícies al respecte i una pregunta que em repeteixo i us trasllado en veu alta:
- Per a quan la versió electrònica d'aquesta segona edició?
Articles que en parlen
- Diccionari de la llengua catalana, segona edició. Nota de l'IEC.
- 'Com morreja aquest cabró', de Joan Escofet a La Malla (21-3-2007)
- 'El nou diccionari de l'Institut d'Estudis Catalans incorpora més de 2.400 noves entrades', a El Periódico (26-3-2007)
- 'El IEC presenta la segona edició del "Diccionari de la llengua"', a Vilaweb (26-3-2007)
- 'L'Institut d'Estudis Catalans presenta la segona edició del "Diccionari de la llengua catalana"', a Telenoticies (26-3-2007)
- Segona edició del Diccionari de la Llengua Catalana, nota d'actualitat al Gencat (27-3-2007)
- 'Més progre que la RAE', a El Periódico (27-3-2007)
- 'El nou diccionari del català es modernitza amb 2.422 paraules', a El Periódico (27-3-2007)
- 'L'Institut reescriu la seva bíblia', article d'Ignasi Aragay a l'Avui (27-3-2007)
-'Pinta bé, però no hi surt «cabrejar»', d'Ada Castells a l'Avui (30-3-2007)
Blog personal de Víctor Pàmies i Riudor. En aquest diari pretenc fer la meva aportació a partir dels següents temes principals: l'actualitat de la llengua catalana; l'actualitat a Vallromanes, el meu poble; les meves lectures; llocs webs d'interès, i la paremiologia. Encara que finalment, acabaré parlant d'aquelles coses que em preocupen o que se m'acuden a cada moment.
2 comentaris:
Hola:
He afegit el teu bloc a Catablocs.net. Gràcies per la ressenya a La Tafanera!
Salutacions.
Gràcies, Joan!!
Les bones iniciatives s'han de donar a conèixer, no?
Felicitats pel catablocs.net i l'onanar.cat.
Publica un comentari a l'entrada