Reprenc el fil iniciat a primers d'any sobre la disciplina del coaching i sobre com he percebut jo l'evolució d'aquest procés amb el pas del temps.Diuen que quan el deixeble és a punt, apareix el mestre. És clar que no existeixen les casualitats, sinó que tot són causalitats. Així s'explica que just quan decideixo reprendre la meva carrera i formació professional, després del parèntesi obligat i volgut per atendre els meus fills Oriol i Lluc ─ara fa vora un any i mig─, just en aquest moment tinc la possibilitat d'iniciar sessions de coaching amb en Jesús Cosido i la Maria Antònia Plaxats, amics amb qui hem compartit un grapat d'esdeveniments i vivències arran de l'elaboració a quatre mans (les mans femenines de la Cristina i la Maria Antònia) del llibre Miradas hacia la vida - Ganar al perder.
És clar que quan decideixes un procés de canvi, en positiu, amb uns objectius i unes fites clares, l'ajuda d'un professional és imprescindible i inestimable. I en aquell moment inicio el meu procés de coaching.Acordem fer les sessions presencials amb el Jesús, i un seguiment telefònic i per correu electrònic amb la Maria Antònia. Així, en les primeres sessions, aprenc els orígens del coaching, des del vessant humanista amb què ho enfoquen la Maria Antònia i el Jesús, i fem una iniciació a l'anàlisi transaccional i altres disciplines emmarcades dins la psicologia humanista, esencialment.
Acordem la periodicitat quinzenal de les trobades, fixem l'objectiu sobre el qual treballarem (vull trobar feina de lingüista) i marquem l'estratègia inicial:
- Què em cal per trobar feina de lingüista?
- Quines possibilitats hi ha al mercat?
- Quins condicionants ─econòmics, familiars, formatius, professionals─ hem de tenir en compte?
En les meves circumstàncies actuals, la meva estratègia de futur és una aposta de millora professional i personal, però des de la tranquil·litat de tenir ja un bagatge professional consolidat i una feina a partir de la qual poder fer el salt.
Per tant, sense urgències, però amb molta il·lusió i ambició, dissenyem els ciments sobre els quals volem bastir el projecte de millora.
... continuarà...
6 comentaris:
Molta força!
Caram, Josep! Gairebé apareix abans el comentari que l'article. Això és estar a l'aguait!
ENDAVANT VÍCTOR!
La decisió està presa i els resultats venen de camí ;-)
Et deixo una petita aportació per si et pot fer servei:
"Quantes més preguntes em faig,
més preguntes em queden per fer."
Si ningú en reclama l'autoria, la cita és meva :-D
Petonets de caramel i abraçades de tardor.
Margarida, ja sabia que quan escrivís sobre procés de canvi, tornaries a aparèixer. :-)
Ja veus que intento acontentar tots els lectors del blog abordant els diferents temes miscel·lanis.
De fet, devia aquestes reflexions sobre tot el procés seguit al meu coach titular, en Jesús Cosido.
Sempre comentem que podia ser útil explicar pas per pas tot el procés que hem anat seguint.
Bona retornada de vacances!
Moltes gràcies Víctor. Et desitjo, també a tu i als teus lectors habituals, una bona retornada de vacances i una bona feina!
N'estarà ben orgullòs de tu en Jesús. Igual que tots els que voltem per aquest espai t'estem molt agraïts per la teva deferència en triar els temes del teu blog.
¿Vols dir que no et va sorprendre doncs, la meva participació en el post de la teva paternitat, sense etiqueta de 'coaching'? :-p Hehehehe
Petonets i fins aviat!
Nota: Serà força interessant poder seguir i aprendre del teu procés de coaching. Som-hi!
Tinc molta sort de poder créixer al costat del Jesús i de les altres persones que interactueu amb mi, encara que sigui a través del blog.
Sí que em va sorprendre la rapidesa amb què els lectors habituals del blog vau fer-vos ressò de la meva bona notícia. :-)
Publica un comentari a l'entrada