Paremiologia comparada

Els lingüistes, generalment, quan ens trobem davant d'una paraula o d'una construcció d'origen dubtós, acudim a les gramàtiques i altres obres especialitzades per constatar-ne la seva bondat. És llavors quan podem detectar la introducció de barbarismes per contacte o influència d'altres llengües.

Quan això ens passa en el camp de la paremiologia, no sempre hem de dubtar de la bondat d'alguna construcció, que ens recorda una expressió castellana, per exemple.

El ric cabal del refranyer català i de la majoria de llengües romàniques, per descomptat, té el seu origen en els proverbis de la tradició grega i llatina, transmesa a través dels autors clàssics. Alhora aquells, la van prendre de la tradició oral o de la tradició d'altres cultures anteriors.

Els refranys neixen en el format que tenen per la necessitat de transmetre coneixements de manera oral i que siguin fàcils de recordar. Per això són sentències curtes i amb la musicalitat i rima d'un vers. Cal només recordar que els joglars, per exemple, recitaven llarguíssimes obres en vers, que cantaven. I aquesta música i aquesta rima els ajudaven a memoritzar-les.

Si ens remuntem a l'origen de les llengües romàniques i pensem en mans de qui estava la cultura escrita, tampoc ens semblarà estrany que aquests primers proverbis siguin preferentment amonestatius i alliçonadors. La literatura paremiològica i proverbial permetia la transmissió de coneixement i molts autors dediquen part de la seva obra a la literatura proverbial (Llull, Erasme de Rotterdam o el mateix Miguel de Cervantes).

Per tant són molt nombroses les obres recopiladores de proverbis, sentències i refranys, durant l'edat mitjana, en molt diverses llengües. Tradició que ha restat escrita i de la qual s'han anat alimentant obres posteriors.

Tornem doncs a la paremiologia comparada. Deia que és usual trobar el mateix proverbi expressat de maneres similars en diferents llengües i això no vol pas dir que siguin meres traduccions o adaptacions: ens trobem davant d'un antic proverbi que ens ha arribat a través d'un origen llatí o grec i que s'ha vist plasmat en les llengües que posteriorment derivarien del llatí o d'altres llengües i cultures que es farien ressò de la rica tradició cultural grecollatina.

Aquest origen comú és el que permet l'existència d'una disciplina com la paremiologia comparada o la gramàtica històrica, sense anar més lluny.

I és que la paremiologia comparada tracta d'això: d'estudiar l'origen i evolució d'una dita concreta i com s'ha transmès en altres llengües i cultures.

En principi qualsevol obra paremiològica que compari més d'un idioma s'inscriuria dins aquesta disciplina. Ja siguin diccionaris de refranys bilingües, com el meu refranyer català-castellà, o altres obres que comparin moltes altres llengües.

Dins la tradició catalana, ens podem remuntar a Oleguer Miró que a principis del segle XX escrivia una Aforística mèdica popular catalana, un recull d'un miler de parèmies de temàtica mèdica, publicat a Manresa per la impremta d’Anton Esparbé i acabat d’imprimir el 24 de juliol de 1900, i un altre autor que destaca especialment en aquest camp: Sebastià Farnés Badó (Sant Feliu de Codines 1854 - Barcelona 1934) i la Paremiologia catalana comparada, publicada per Columna el 1992, com una enciclopèdia de 8 volums, cinquanta anys després de la mort de l'autor, que dedicà tota la seva vida a l'arreplega del material per bastir-la.

A l'índex bibliogràfic del refranyer català-castellà també hi trobareu altres referències, no només del català, sinó també d'obres castellanes, a mida que les vagi incorporant al corpus del refranyer.

Acabo l'article amb un exemple de paremiologia comparada, fent un buidat de les entrades del refranyer català-castellà que tenen el seu origen en una sentència llatina. Fixeu-vos que són bàsicament dites sobre l'ull i el cap. Perquè de moment he anat buidant les obres bilingües que ja tenia informatitzades, entre les quals destaca els meus manuscrits En cap cap cap i Amb cara i ulls.

1. al cap de cabells, tothom hi dóna cops de martell - [LL: impubes mullo malas digneris honore] - (ES: quijadas sin barbas no merecen ser honradas).
2. allà on vas, fes com veuràs - [LL: si fueris alibi, vivito sicut ibi (trad. si en un altre lloc aniràs, com allí viuràs)] - (ES: donde fueres, haz lo que vieres) - (IT: quando a Roma vai, fai come vedrai) - (EN: when in Rome do as the Romans do).
3. després de romput el cap es posen cervellera - [LL: demulcere caput quid fit? convicia fundens. Morsibus haud aliter significatur amor] - (ES: después de descalabrado, untarle el casco) -(IT: egli ha fatto como quel Perugino che sabito chi li fu rotto il capo, corse á casa per la celata).
4. el cap li trencaràs, que el cor no podràs - [LL: bracteolam summa ventos in turre notantem, non turrim, ventivis agitare valet] -(ES: el viento que corre, muda la veleta; mas no la torre).
5. en el cap de tot villà, mai en ell raó cabrà - [LL: rustica multantur virgis bene terga colurnis] - (ES: la encina y el villano da la fruta a palos) - (FR: oignez il vous poindra, poignez vilain, il vous oindra).
6. la llum dels ulls és l'alegria de l'ànima - [LL: oculus animi index] - (ES: los ojos son el espejo del alma) - (FR: les yeux sont le miroir de l'âme).
7. la necessitat no té llei - [LL: necessitas caret lege] - (ES: la necesidad tiene cara de hereje).
8. la sort està tirada - [LL: alea jacta est] - (ES: la suerte está echada).
   
9. molts escarmenten en el cap dels altres - [LL: feliciter is capit qui periculo alieno sapit] - (ES: feliz el que escarmienta en cabeza ajena) - (FR: belle doctrine prend en luy qui se chastie par aultruy).
10. on hi entra el cap hi entra el cos - [LL: quo capit intravit, pars caetera corporis intrat] - (ES: en entrando la cabeza, cabrá el cuerpo).
11. quan el cap es pela i treu pèl la seda, senyal de vellesa - [LL: dum caput est rasum, dum serica texta pilosa, et caput et textum deteriora fuint] - (ES: cuando el pelo enrasa y el raso empela, con mal anda la seda).
12. quan el cap fa mal, tots els membres dolen - [LL: si caput dolet, omnia membra languent] - (ES: cuando la cabeza duele, todos los miembros duelen) - (FR: a qui la tête fait mal, souffre par tout le corps) - (IT: quando la testa duole, tutte le membre languono).
13. qui diu que ja sap massa, té el cap de carabassa - [LL: consilium usque, senex, vel prudentissimus, audi] - (ES: aunque seas muy sabio y viejo no desdeñes consejo).
14. qui és sabater que faça sabates - [LL: ne sutor ultra crepidam] - (ES: zapatero a tus zapatos, y déjate de otros tratos) - (FR: cordonnier, borne-toi à la chaussure) - (IT: ciabattino, parla sol del suo mestiere) - (PT: não suba o sapateiro além da chinela) - (EN: cobbler, stick to your last) - (DE: schuster, bleib bei deinen Leisten).
15. qui renta el cap de l'ase, perd lleixiu, temps i sabó - [LL: sapo perit, sapone caput si tergis aselli] - (ES: lavar cabeza de asno, perdimiento de jabón) - (FR: a laver la tête d'un âne, on ne perd que la lescive (ou son temps e son savon)) - (IT: chi lava la testa all'asino, perde il sapone) - (PT: perdida es la lixia en la cabeça del asno).
16. qui tant tiba, fa dos caps - [LL: in manibus pennae gallum captantibus haerent] - (ES: cada el gallo, toma el gallo, quedan las plumas en la mano).
17. tant put un all com cent cabeces - [LL: ob centum libeat plecti, si plector ob unum ossum] [LL: perdita cum vestis sit, sit quoque perdita palla] - (ES: preso por uno, preso por ciento) - (FR: autant vaut bien battu que mal battu).
18. val més fiar-se dels ulls que de les orelles - [LL: oculis magis habenda fides, quan auribus] - (ES: mejor fiarse de los ojos que de los oídos).

Al blog sobre paremiologia didàctica, ho enfoco des d'una perspectiva semblant, però, alhora, diferent i complementària.