dilluns, 15 d’octubre de 2007

Vallromaquè? Vallromanesos!!

En un intercanvi de correus amb en Xavi Moya, em vaig assabentar, de rebot, d'un escrit d'en Sergi Santjoan sobre el gentilici dels habitants de Vallromanes.

Recordo que, en arribar al poble, ho havíem discutit alguna vegada amb l'Antoni Ibàñez i vam suposar que el gentilici adequat era vallromanins. Ara mateix no recordo pas com va anar la cosa, que potser n'Antoni ens farà llum en un comentari, però vam donar per bo parlar de vallromanins i vallromanines.

Aquest gentilici va fer forrolla i el van adoptar la majoria de formacions polítiques del poble, i així l'usen en els seus escrits i en la documentació que apareix a les seves pàgines web.

Ara fa poques setmanes, vaig preparar un recull en aquest mateix blog amb la documentació que apareix a Internet sobre Vallromanes i vaig detectar que tant a l'Hiperenciclopèdia d'Enciclopèdia Catalana com en d'altres webs institucionals i oficials, el gentilici emprat era vallromanesos.

També en Jordi Gomara em va consultar al respecte, perquè està redactant l'article sobre Vallromanes de la Viquipèdia.

Doncs ja tenim el debat obert. I penso que és el moment per donar clarícies al respecte.

Us reprodueixo en primer lloc, amb la seva autorització, l'escrit que Sergi Santjoan va lliurar a Xavi Moya, cap de comunicació de l'Ajuntament de Vallromanes perquè esmenessin i difonguessin el gentilici correcte.

Vallromanesos!

(i vallromaneses)

Els gentilicis tenen la importància que tenen. Fa poc, al poble d’Arnes, a la Terra Alta, em quedava sorprès amb el nom de la seva revista d’informació general, “L’Arnerol”. Algú em va aclarir que arnerol és l’habitant d’Arnes i jo vaig celebrar aquesta manera de reivindicar-la. Com trempolí és el de Tremp (i no pas una altra cosa mal sonant).

Encara ara recordo quan de petit estudiava castellà a l’escola, com un dia el professor de geografia em deia una paraula que em va fer molta gràcia: vallisoletano. Curiós. Els gentilicis tenen aquesta cosa de bellesa i de misteri. I què me’n diuen, de trobar el gentilici a partir del nom de la vetusta ciutat romana? Sublim, no? Així trobem ilurencs, ilerdenses, egarencs, etc.

Molt més a prop, ara fa un parell d’anys, a Montornès del Vallès, vaig haver d’escriure un article des de la meva oficina de català per recordar i subratllar a veïns i a administració que el seu gentilici era ni més ni menys que montornesenc / montornesenca. Molta gent, edils inclosos, feia servir un altre derivat incorrecte, potser influïts pel tan traginat barceloní / barcelonina.

Doncs bé. Ara em trobo amb el mateix a Vallromanes. Sento el gentilici derivat d’aquesta terminació i m’inquieto. I és que no sembla pas que l’habitant de Vallromanes s’hagi de denominar amb el sufix –i, ina. Em proposo a investigar i a escriure un article que posi les coses al seu lloc. Pregunto a la gent gran i ningú sap ben bé dir-me el què. Passa que nosaltres, els de Vallromanes, érem de Montornès fins als anys 30 del segle XX. I passa també que Vallromanes no ha esdevingut un nucli important pel que fa al nombre d’habitants fins a aquest tombant de segle. Sigui el que sigui, segons que sembla, la gent no solia anomenar-se pel gentilici. Això també passa a la capital, on la gent diu sóc gracienc o sóc de Gràcia, però acostuma a dir només sóc de Sants. I és que els gentilicis, pel que es veu, fan més o menys fortuna segons el lloc.

La solució: buscar al Diccionari de gentilicis catalans, del professor August Bover, on hi trobem clarament que el nostre gentilici és VALLROMANÈS, VALLROMANESA, segons la manera com el català forma els seus gentilicis a partir del nom de poblacions.

Ara, doncs, ens toca a tots difondre’l. I usar-lo. Començant per la Casa Gran, continuant per la ràdio, aquesta revista, el Casal, etc., i acabant per la gent del carrer, que és qui, en definitiva, l’ha de fer seu.

Passin-ho bé, doncs, vallromanesos!

Reforcen la solució que defensa Santjoan les dades que ofereix la Generalitat de Catalunya tant al SIAL (Sistema d'Informació d'Administració Local), com al Municat (Web dels municipis i comarques de Catalunya), així com l'Enciclopèdia Catalana o diccionaris de gentilicis com el d'August Bover (al qual feia referència el Sergi en el seu article).

Cap dubte, així? Us cedeixo la paraula.

Però no voldria acomiadar-me sense alimentar una possible boira, treta del refranyer popular, del Cançoner de Joan Amades (Ed. Selecta, 1951):

a Vallromanes, romanins, i a la Roca escorxen pins

És a l'apartat de Refranys geogràfics, per això em fa pensar que pugués referir-se al gentilici. Encara que, altrament, podria referir-se a la planta del romaní, força abundant per les nostres contrades.

32 comentaris:

Jordi Gomara (itaca2000) ha dit...

Doncs també és curiós que tu parlis avui d'aquest tema, quan jo també estic parlant a ESPAI VALLROMANES sobre l'article de Viquipèdia, tu hi facis menció de mi i jo hi faci menció de tu.

Salutacions

Jordi Gomara (itaca2000) ha dit...

A veure, és que jo també parlo de vallromanesos al post d'avui (ja ahir) d'ESPAI VALLROMANES. Té nassos l'assumpte. N'hem coincidit!!!

Salutacions fraternals, "des de la finestra del menjador de casa".

vpamies ha dit...

Bé, com dic en l'article, ja portàvem dies parlant-ne, oi?

De fet, em faltava contactar amb el Sergi Santjoan, perquè penso que el seu article era un bon punt de partida sobre el tema.

tonibanez ha dit...

Sobre el gentilici, malgrat els arguments aquí exposats, m'inclino per vallromaní en comptes de vallromanès. Així ho vam escriure al Pregó_04 i aquesta crec que és la majoritària opinió de la tradició oral del poble. Feu la prova i aneu als vells del poble a demanar-los el seu parer. Ells mai no han emprat vallromanesos, a banda que queda lleig perquè sona igual que el gentilici de Romania. Valoro molt la feina de recerca del Sergi i la teva Víctor, però em sap greu no compratir les vostres conclusions. Jo no seria partidari tampoc de fer un referèndum com es va fer al seu moment al poble del El Figaró, perquè ja sabeu què va passar.
Doncs, vinga, vallromanins, ja tenim el debat en marxa.

vpamies ha dit...

M'encanten aquests arguments tan sòlids i científics.

També sortirà a qui li agradi vallromanenc o vallromanià o vallromanesc, però no és el cas, oi?

Hi ha unes normes per a la formació de derivats, no només onomàstics, sinó també vàlids per a tota la terminologia que s'incorpora al català i això no depèn pas d'una decisió arbitrària o de gustos.

Sé que tot just som a l'inici del debat, però caldria reforçar les diverses tesis a partir de dades menys ambivalents.

Potser haurem de remoure l'arxiu del municipi cercant aquells antecedents per al gentilici o demanar l'assessorament d'algun expert.

El tema del Figaró no era ben bé el mateix, perquè es referia a l'adaptació del topònim al català normatiu, perquè el toponim conté errors de transmissió per la neutralització en el vocalisme àton que fa el català central. I s'ajustaria a la normativa que et permet adaptar la grafia del cognom (seguim dins l'àmbit de l'onomàstica) quan conté algun error ortogràfic consolidat per l'ús o fossilitzat amb el temps.

tonibanez ha dit...

¿Això significa que menysprees la tradició oral? ¿Podem prescindir totalment de la vox populi?

vpamies ha dit...

No dic que en prescindim. És un element més a valorar, però no pas l'únic ni tampoc ha de ser el que decanti una decisió, en contra del que diuen els especialistes o les obres de referència.

Cada font, oral o escrita, atorga pes a un posicionament o un altre. I cal avaluar-les totes.

Josep Sagarra ha dit...

Vallromanut? Vallròmul? Vallremol? Vallgranadenc? Vallromut? Vallromenot?

A mi Vallromanesos ja m'agrada

tonibanez ha dit...

D'acord, d'això (i de qualsevol cosa, sigui llengua o esport) en farem política. D'acord. Polititzem-ho tot. Amb mi no hi compteu. Passo de més polèmiques. Estic cansat de bregar sol contra el pensament únic esquerranós. Fastigueja. No tinc temps per a perdre amb nimietats.

vpamies ha dit...

Toni, segueixes sense argumentar res i fent de víctima injustificadament.

Qui està polititzant res? A mi m'agrada..., Queda lleig... no són arguments polítics. Són parers i prou. I amb això no se sustenta res.

Política, política... Ets tu qui polititza i està en campanya encoberta constant.

Saps d'on va sorgir la primera pedra d'aquesta discussió i d'aquest article? D'un intercanvi de correus amb el Xavi Moya (que em sembla que no és esquerranós, com tu titlles despectivament als qui no són de la teva corda). Em va fer arribar l'escrit del Sergi Santjoan al moment que, curiosament, jo detectava que en l'onomàstica oficial el gentilici dels habitants de Vallromanes era vallromanesos i no pas vallromanins com jo havia sentit sempre.

I davant d'un dubte, el millor és encarar-lo i intentar-lo resoldre. Ni tan sols de gentilicis podrem discutir d'una manera oberta, franca i amigable?

O potser és que et sap greu perdre'n la paternitat com a col·leccionista de mots nous? ;-)

He fet arribar una consulta a l'Institut d'Estudis Catalans, aportant dades del dubte entre els dos gentilicis possibles, a veure si ens ajuden, amb arguments al respecte.

Xavi Moya ha dit...

Víctor, una pregunta. En el cas que els experts dictaminin un gentilici com a correcte i la tradició oral del poble parli d'un de diferent, còm poden conciliar-se ambdues postures si hi ha gent que no està per la labor de canviar-lo?

vpamies ha dit...

Hola, Xavi,

Tots sabem que no hem de fer servir buenu, ni desde luegu, però hi ha gent que ho diu a tort i a dret. I no passa res.

Els ens normalitzadors també ens diuen que hem de dir programari i bloc, en contra d'altres (experts i no experts) que defensen altres formes alternatives. I tampoc passa res.

El que sembla clar és que les Institucions, si saben que hi ha una forma correcta i una altra d'incorrecta, haurien de primar la correcta, sens dubte.

Però sempre hi ha hagut qui ha anat contracorrent i qui s'ha mostrat menys permeable als canvis. Mira, sense anar més lluny, quan es va fer la reforma fabriana de l'ortografia catalana a primers de segle, Mossèn Alcover, el del Diccionari català-valencià-balear s'hi va oposar aferrissadament, en determinats aspectes. A finals del XIX i primers del segle passat hi va haver unes discussions molt acadèmiques i pujades de to entre els defensors dels plurals en -es i els que volien mantenir els plurals en -as. I ara, quan veiem un plural acabat en -as ens fa un mal d'ulls... Per això el primer volum del magnífic Diccionari català-valencià-balear va sortir amb les normes prefabrianes, i es va haver de refer a la mort de Mossèn Alcover.

Però tot plegat, no deixen de ser tempestes en gots d'aigua.

Jordi Gomara (itaca2000) ha dit...

Víctor crec molt encertat tot el que vas dient aquí. I penso que, en aquests casos, s'ha de tenir en compte el que diuen els experts al respecte. Les coses no són o no hauríem de ser inamovibles, però no podem basar-nos en arguments com "el que diu la tradició oral al respecte" perquè qui dictamina quina és la tradició oral?. Si hem de fer cas de la tradició oral, perquè és un element democràtic, com diu en Toni, el més democràtic llavors seria convocar-n'hi un referèndum. Això de "la majoritària opinió de la tradició oral", dir que la "tradició oral no opina" perquè és un ens abstracte i un ens abstracte no pot opinar, evidentment. I això que és majoritària com ho sabem? Fem un referèndum entre els vells, els vius i els morts? Llavors per què un referèndum entre els vells, la gent més jove no pot dir la seva també? no els afecta pas?

No crec que amb aquesta història s'estigui barrejant cap tema polític. A mi m'agrada més el terme vallromanenc, malgrat que quan vaig arribar al poble i preguntava a la gent antiga, de tota la vida, i no en sabien respondre, jo "per natura", espontàniament, vaig pensar que el gentilici havia d'ésser vallromanès, perquè em sonava més correcte, malgrat que a mi m'agradi més vallromanenc com ja he dit. I, en tot cas, els romanesos són gent tan respectable com nosaltres i que es mereixen el mateix respecte que qualsevol altre poble.

Tanmateix no podem fer les coses perquè jo o qualsevol altre opini d'aquesta manera, per això existeixen unes normes lingüístiques i qui no estigui d'acord, o bé que argumenti d'una manera científica, o bé utilitzi unes maneres de procedir democràtiques, comptant amb tothom, amb tothom que hi estigui afectat s'entén, no a nivell per exemple estatal, nacional, comarcal...

Però, per exemple, en l'assemblearisme mateix no es decideix en base al que digui la majoria sense més; sinó que per decidir sobre un tema s'han de fer ponències argumentades i llavors una vegada estudiades s'hi passen a votació; jo conec molt el món assembleari i la gent normalment, culta o no, no saben de què parlen quan es refereixen a assemblearisme o democràcia directa, etc.

Per això els polítics quan fan un referèndum es pensen que estan fent democràcia directa, però això no és pas democràcia directa; el problema és que com hi ha molt desconeixement i no saben fer-ho, ho fan malament. La democràcia directa no pressuposa que les coses es fan perquè ho diu la majoria. Quan la majoria decideix ho fa en base a unes argumentacions ben fetes per experts en cada matèria que exposen les seves diferents ponències a consideració de la població. Experts i independents. Si practiquéssim la democràcia directa, no es faria un referèndum o una assemblea per a decidir com ha de ser la tecnologia perquè un avió no caigui en vol, això és ridícul, però si que es podria decidir el disseny estètic, per exemple, si aquest no es contradiu amb la qualitat tècnica de l'avió i sempre en base a unes propostes en formes de ponència que presenten aquells que creuen que poden dir alguna cosa al respecte.

En la democràcia directa es confia en els experts de cada matèria, si els experts no rutllen se'ls canvia. Però en la democràcia directa, la comunitat afectada, qui és qui té la legalitat per a fer-ho, serà la que determini els experts independents per tal que facin la seva feina i els experts faran la seva feina, no es pot convocar una assemblea o fer un referèndum per cada cosa que s'hagi de fer, això és del tot inoperatiu i els assemblearis ho saben prou bé. Però qui no té ni idea d'assemblearisme, que és desafortunadament la majoria culta o no, ridiculitza aquesta forma de funcionar dient que no es pot fer una assemblea per discutir cada cosa; quan en el món assembleari les coses no funcionen així i, de fet, funcionen prou bé; mostres les que vulgueu jo hi estic lligat a aquests moviments. Com també és ridícul pensar que les coses s'hi fan per assemblees d'1.000.000 de persones. Argumentar d'aquesta forma és no tenir ni idea del que es parla.

En tot cas, aquest no és el tema del post en qüestió.

I el que vull concloure és que qui es nega a participar en aquestes discussions quan s'han d'aportar argumentacions sempre és aquell que no vol o no sap argumentar i l'única cosa que fa és voler IMPOSAR la seva opinió. Aquí no hi caben partidismes, ni crec que cap persona, llevat d'una només, s'hagi basat en preferències partidistes per discutir el tema o aportar-n'hi alguna argumentació. Jo no sóc un expert en aquest camp, doncs d'aquesta manera no puc dir quin és el gentilici correcte doncs aquest no pot basar-se mai en opinions, o preferències personals, ni evidentment en imposicions. Ens hem de basar en les argumentacions dels tècnics, i, en cas de desacords argumentats, en aquests casos sempre a qui li tocarà decidir, en últim extrem, és al poble; però només en casos de desacords entre els experts i la decisió popular sempre s'ha de prendre en base a les diferents argumentacions dels experts INDEPENDENTS. I quan hi ha sospites que els experts poden no ser independents, llavors s'anomena un expert independent perquè hi exposi les seves argumentacions; argumentacions científiques i llavors demostrables.

I agraeixo molt les aportacions de Xavi Moya qui, pel que expliques, s'ha comportat en aquest tema d'una manera no partidista i per tant correcta, i això s'ha de reconèixer i agrair del tot. Doncs vagin des d'aquí els meus agraïment sincers cap a en Xavi Moya. Penso que estem volent dur a terme una feina profitosa pel poble i res més.

Jo quan vaig decidir desencallar el tema de la Viquipèdia no ho vaig fer partint de premisses polítiques ni polititzades. Tot això és feina i ningú t'ho agraeix i no reps cap compensació a canvi que no sigui més que la satisfacció personal d'haver pogut fer una cosa profitosa envers el teu poble i envers la comunitat sencera.

Salutacions a tothom i gràcies a tots per les seves aportacions, i, especialment, gràcies a en Xavi Moya per la seva col·laboració desinteressada en pos de buscar-ne una solució des d'un marc científic i independent i de fer-ho forma altruista.

vpamies ha dit...

Jordi, hauré de fer com els programes de traducció en línia gratuïts, que restringeixen els missatges a uns quants caràcters. :-)

En dues paraules, penso que no cal insisitir en la politització de l'assumpte, que mai ha existit. Perquè el camí de resolució de la qüestió del gentilici correcte d'un municipi és la consulta de les fonts fidedignes que ens diuen quin ha de ser.

Ho veig semblant a voler saber si cabòries porta accent o si la primera persona del singular del futur de venir és vindré.

No és qüestió d'opinió, sinó de trobar la denominació correcta. I debatre, amb arguments, en el cas que pugui haver-hi més d'una solució possible.

Jordi Gomara (itaca2000) ha dit...

Doncs un dels motius pels que vaig deixar de tenir el meu bloc a bloc.cat, abans lamevaweb.info era que la gent es queixava, i amb justícia, que no podia fer comentaris llargs; dic amb justícia perquè molts cops s'hi quedaven més tallats que una mona de Pàsqua el dilluns de Pàsqua.

Es nota que no estàs a Red Progresista, perquè en els blocs de la gent més especialitzada, com són economistes, advocats, etc., s'hi fan comentaris que poden doblar el que jo t'he fet en extensió, i així durant dies en el mateix post. Al final els comentaris superen en 300 vegades de llargària al post que va emprendre el debat.

És qüestió de formes d'entendre el que són els blocs ;-)

Salutacions, col·lega

vpamies ha dit...

Jordi, era un comentari jocós, sense cap mala intenció. :-)

És clar que cadascú té el seu estil personal i la seva manera d'expressar-se. Però de vegades, tenint en compte que no sempre els blogs tenen contingut especialitzat, pot passar allò que els arbres no et deixen veure el bosc.

I saps que sempre agraeixo els teus comentaris, encara que algun cop resultin extemporanis o que se surtin del tema central de debat.

Gràcies.

Xavi Moya ha dit...

"Buenu" és un barbarisme, més o menys acceptat, o assumit, a la parla qüotidiana. Em temo que en qüestió de gentilicis, no serà tan fàcil l'acceptació total d'una denominació diferent. Ja saps que a molta gent no li agrada que li imposin coses encara que siguin les científicament correctes. El tema cal tractar-lo acuradament per no ferir susceptibilitats.

Jordi Gomara (itaca2000) ha dit...

Víctor, sé que ho deies en to jocós; ja veig "l'smile" que acompanya el comentari. En tot cas, estic d'acord que aquest pugui no ésser un bloc especialitzat, sinó més aviat generalista, tanmateix el tema que toques en aquest moment sí que ho és d'especialitzat i si es fa un debat cal aportar argumentacions. No cal que em recordis que a vegades els meus comentaris són extemporanis (potser això m'ho podries dir en més privat, no creus?) :-). De qualsevol forma tot és molt opinable.

Llavors quan cal fer argumentacions, aquestes poden tenir una determinada extensió. Si s'ha de justificar perquè un pot pensar quina és la manera correcta d'arribar a un consens en un assumpte concret, haurà d'exposar totes les justificacions convenients, els precedents i allò que en cregui menester.

En aquest sentit, et diré (és la meva opinió rebatible en tot cas, per suposat) que en el comentari llarg no hi sobrava absolutament res i potser sí que calia encara posar més coses. Tot està allà perquè intencionadament té un sentit i, en tot cas, relacionat amb el post i amb els comentaris que s'hi estaven duent a terme. No hi ha res gratuït ni fora de context. Val puc dir que és un comentari i no un article, evidentment, per tal motiu està fet de manera espontània i podria estar millor articulat, potser. Però els comentaris s'hi caracteritzen per això generalment. No, no sobra res, ni res hi és fora de context. Si vols t'ho pots rellegir i analitzar-ho quantes vegades vulguis.

Un altre cosa és que tu i qualsevol persona podeu o no estar d'acord amb el seu contingut.

Gràcies per la teva atenció i moltes salutacions cordials.

vpamies ha dit...

Xavi, no entenc això "d'una denominació diferent".

Tal com veig jo l'assumpte, ara com ara, només hi ha hagut històricament una denominació per al gentilici de Vallromanes: vallromanès -esa, que és la que recullen enciclopèdies, diccionaris de gentilicis i llocs oficials (Agrupació de Municipis, SIAL, Generalitat de Catalunya...).

Per desconeixement de l'herència escrita i volent donar resposta a un dubte, va començar a circular vallromaní -ina i va fer forat.

Es pot canviar la tradició? Suposo que sí. En el fons és l'ús qui acaba imposant les normes. O no és així?

Però abans caldria saber si adoptant aquest nou gentilici li estem fotent una patada a la gramàtica de l'alçada d'un campanar o si és permissible o recomanable o possible.

El debat és obert i, com et deia, no hi pot acabar havent-hi imposició, perquè cadascú és lliure de fer el que li plagui.

Però penso que és interessant que se sàpiga la història del gentilici amb tots els seus elements i finalment serà l'ús (o el seny) qui n'acabarà fixant el terme.

vpamies ha dit...

Avui he rebut la contesta de l'Oficina d'Assessorament Lingüístic de la secció Filològica de l'Institut d'Estudis Catalans, i sembla que tots, vallromanesos i vallromaneses, vallromanins i vallromanines, podrem continuar anomenant-nos amb el gentilici que més ens plagui.

Us reprodueixo la resposta:

«Benvolgut senyor,

En resposta a la vostra consulta, us hem de fer saber que, com bé dieu, les obres de referència només esmenten el gentilici vallromanès per a fer referència als veïns de Vallromanes. Això no obstant, en qüestions com la que tractem, és molt difícil trobar obres completament exhaustives, que continguin totes les denominacions o variants existents. Tal com diu l’autor del Diccionari dels gentilicis catalans, August Bover, “una mateixa localitat pot tenir més d’un gentilici, usats en diferents èpoques històriques o bé simultàniament”. Per aquest motiu, no és infreqüent que es mantinguin vius més d’un gentilici per a denominar els habitants d’un poble o ciutat, malgrat que no totes es trobin documentades.


En el cas concret de Vallromanes, poden conviure perfectament les dues formes de gentilici de la població que esmenteu: vallromanès i vallromaní, atès que totes dues estan ben formades d’acord amb la tradició de la nostra llengua; en el primer cas fent ús del sufix -ès, -esa (del llatí -ense) i en el segon cas amb l’ajuda del sufix -í, -ina (del llatí -inu). Ha de ser l’ús dels parlants el que decidirà quina forma s’imposa, però en cap cas no podem dir que n’hi hagi una de correcta i una altra de menys vàlida, sinó més aviat de quina s’usa més o de quina és la que els parlants senten com a pròpia.

Atentament,

Laia Castanyer i Teixidor
Oficina d’Assessorament Lingüístic de la Secció Filològica
Institut d’Estudis Catalans»

tonibanez ha dit...

Doncs, apa, criatures, ja us podeu buscar un altre tema de debat, que aquest està exhaurit.

De què toca discutir ara?

vpamies ha dit...

I "lo" bé que ens ho hem passat fent política d'aquest tema.

I "lo" que hem après mentre ha durat.

Ai!, no hi ha com tenir una ment oberta, desperta, curiosa i àvida de saber. :-)

Jordi Gomara (itaca2000) ha dit...
L'autor ha eliminat aquest comentari.
Jordi Gomara (itaca2000) ha dit...

Què bones paraules, amic Víctor, tens tota la raó, sens dubte. Per cert, ja li he comentat l'assumpte a l'administrador de Viquipèdia i ja he posat el dos gentilicis a la pàgina. Ara resta saber com és el gentilici en castellà, en anglès, en italià, en rus, en suec, en alemany... :-). Per suposat que no t'estic dient que t'hi documentis. Hehehe... Com que encara no he trobat l'entrada, o no la he sabut trobar, sobre la seva equivalència en català al teu refranyer, en diré: "Eramos pocos y parió la abuela"

Salutacions i gràcies per haver pogut desvetllar tot l'assumpte que ens ha fet aprendre més coses, si més no, a qui tenim ganes d'aprendre dels altres també dia a dia que passa. Afortunadament, la nostra vida és un camí en el que hi vas trobant nous coneixements, per sort no ho sabem tot; com a mínim nos.

I ens agradada intentar, poder i saber canviar com a persones; créixer, en definitiva, i intentar com a mínim, ser millors cada dia perquè nos no som déu ni partim de dogmes divins.

Gràcies per tot i salutacions molt cordials amic Víctor

vpamies ha dit...

Toni, celebro que hagis recapacitat i hagis fet esment d'aquest debat al programa Capvespre de Ràdio Vallromanes. Llàstima que en Joan t'ha fallat dient que li sona vallromanès... Coses del directe. :-)

Potser no estava tant polititzat com semblava aquest debat, oi? Ja veus moltes vegades les coses es fan amb la millor intenció del món.

I n'estic content perquè penso que tots plegats n'hem pogut aprendre prou d'aquest debat, que en sortim tots beneficiats i que aclarim que no hi ha un gentilici únic possible per anomenar-nos col·lectivament

Bon vespre!

tonibanez ha dit...

Ah, Víctor, quina sorpresa, així que ETS TU l'oient fidel que ens escolta?

Ja veus: quan anava cap a la ràdio he preguntat a un vell del poble que m'he trobat: "Com es diuen els habitants de Vallromanes"? I ell m'ha dit: vallromanencs.

En fi. Ara només em queda preguntar a la Quitèria de l'estanc....

vpamies ha dit...

Toni, m'agrada molt el programa Capvespre i sempre que puc l'escolto. I entre d'altres coses m'agrada perquè no està polititzat i lliga amb la meva idea de ràdio com a servei desvinculada de qualsevol opció política.

Tots tenim les nostres filiacions (només faltaria), però no tot el que fem hi ha d'estar lligat indefectiblement. I entenc que determinats serveis o actes s'han de poder oferir sempre, hi hagi qui hi hagi a l'Ajuntament.

Tornant als gentilicis, la resposta de l'Oficina d'Assessorament Lingüístic de la Secció Filològica de l'Institut d'Estudis Catalans obre la porta a admetre qualsevol gentilici ben format.

I jo ja preveia en un dels primers comentaris que pogués aparèixer: «També sortirà a qui li agradi vallromanenc o vallromanià o vallromanesc...» i en Jordi GOmara ja expressava que era el que li agravada a ell.

Bé, doncs, de tots aquest debat, el que jo acabo entenent és que ens podem dir com vulguem, dintre d'uns ordres derivatius possibles i que no hi fa res que uns parlin de vallromanesos, uns altres de vallromanins i uns altres, encara, de vallromanencs, perquè el nom no fa la cosa.

tonibanez ha dit...

¿Ja n'està al cas, de tot això, el Sr. Santjoan? Ho dic perquè ell -en qualitat d'expert- volia "imposar" vallromanès en un article (de títol tendenciós) que pretenia publicar a La Pinya en el qual només es recolzava en l'argument d'autoritat del diccionari Bover. Ja es veu que calia investigar una mica més, com tu has fet, Víctor, demanant el parer dels veritables experts.

Felicitats!

vpamies ha dit...

Toni, ja em dispensaràs, però veig més tendenciositat en el teu comentari de 6 línies que en tot l'article del Sergi Santjoan.

L'August Bover és un expert en onomàstica i, si t'hi fixes, la resposta que ens donen de l'IEC fa referència a aquest diccionari. Per cert, vaig tenir l'honor de tenir-lo de professor a la UB, a literatura catalana medieval.

També t'he de dir que la meva opinió inicial anava en la línia iniciada pel Sergi Santjoan, 100%.

Però ja se sap, com diu aquell, donde hay patrón, no manda marinero. :-)

tonibanez ha dit...

I com seria en català allò de le ha salido el tiro por la culata?

vpamies ha dit...

Ara mateix no t'ho sabria dir (per això hi ha les obres de consulta, per poder-les consultar quan cal), però em sembla que el tret i la culata també tenen tradició en català.

De totes maneres, m'agrada, per al cas que estem tractant i debatent aquí, i referint-nos a la tasca que fa el Sergi Santjoan, recordar aquella dita llatina que fa altissima flumina minimo sono labuntur o quelcom semblant. Ja em perdonaràs que el meu llatí pugui estar una mica rovellat. :-)

Jordi Gomara (itaca2000) ha dit...

hehehehe... això s'està posant interessant! d'un fórum de la Malla.net:

"Re: Llàstima - de politics (16/05/2006 - 11:33h)
Si menyspreen la intel·ligència de bona part de la ciutadania, és possible que el tret els surti per la culata...", és la vox populi.


En anglès: "somebody’s heart sinks, the pace gets too hot for someone"

Bloc de Muscat: "És cert que hi va haver un moment que algú va intentar canalitzar politicament tota aquesta moguda però li va sortir el tiro per la culata"

Gran diccionari de la llengua catalana:

"tret
..........

8 sortir el tret per la culata fig Sortir malament una cosa, al revés de com s'esperava."

En voleu més, jo ara no. Avui em toca insomni un altre cop; mala sort.

El Sergi Santjoan és un tío collonut, és un intel·lectual però es comporta com una persona més, no li agrada "l'autobombo", és una persona senzilla i corrent. Té una feina com un altres, és català però podria ser romanès, això no té cap importància. Ell és escriptor premiat diverses vegades i reconegut, hi ha un negre que el contracten per arreglar coses al nostre carrer alguns veïns, i està premiat i reconegut pels nostres veïns per això sempre el tornen a contractar, perquè fa el que sap fer i ho fa bé. En Sergi és igual, fa la feina que sap fer i la fa bé i per aquest motiu no té perquè ser diferent dels altres i, així es comporta, com un altre vilatà més, sense voler cridar massa l'atenció perquè no ho necessita. Viu la vida com qualsevol altra persona i prou. No cal més. Cadascú busca la seva manera de poder viure la vida com pot i com sap.

Salutacions