I seguint amb la línia de fraseologia dedicada a una temàtica específica, he vist un fragment divertit al blog
La panxa del bou, de la Júlia, i li manllevo el fragment dedicat a les frases fetes sobre les mosques.
De tota manera un no es pot fiar de les mosques mortes, si tanquem la boca les mosques no hi entraran, i a l’ase nafrat no li falta la seva companyia, de la mateixa manera que al gos prim castellà l’assetgen les puces. De vegades em fan pujar la mosca al nas per molts motius i no sé perquè en d’altres indrets les tenen darrera l’orella. Qui està avorrit, diuen, amb el cul caça mosques (amb perdó) i quan fas coses estranyes et diuen que ja caces mosques, també. Quan ets jove i maca tens mosquer, però més val una abella que cent mosques.
I seguint amb la línia de fraseologia dedicada a una temàtica específica, he vist un fragment divertit al blog La panxa del bou, de la Júlia, i li manllevo el fragment dedicat a les frases fetes sobre les mosques.
4 comentaris:
Estic segura que amb més paciència n'hauria trobat un munt més, les mosques han estat unes grans companyes dels humans, és clar que més nombroses quan també els animals domèstics compartien la nostra vida més a fons.
No suporto els insectes. Tens raó que han conviscut sempre amb nosaltres però...Per què deuen servir les mosques?
Bona pregunta, jomateixa. Jo també m'ho pregunto, però segur que algú ens ho sabrà explicar.
Ara bé, empipen molt més els mosquits, que, a més a més, piquen i et xuclen la sang.
Júlia, m'agraden aquests jocs lingüístics i veig que tu els sovinteges... M'hi aniré atansant, no ho dubtis.
No sóc especialista ni experta com tu, però tinc curiositat i a més, des que em faig 'gran' que em venen al cap moltes dites i refranys dels meus pares, avis i parents antics, és curiós.
Les mosques suposo, dit finament, que deuen 'gestionar la podridura', per alguna cosa hi són, no sé si Sant Francesc va dir alguna cosa de la germana mosca.
Publica un comentari a l'entrada