Els meteoròlegs no es cansen de repetir que no tenim memòria del temps (meteorològic) viscut i passat. Que sempre ha fet molt fred, que sempre hi ha hagut períodes més o menys persistents de sequera i que sovint neva en aquestes terres de clima mediterrani temperat, però amb contrastos sovint bruscos.
Així doncs, sense aquesta memòria que diuen que no tenim, us puc dir que la d'ahir al vespre va ser la nevada més gran que recordo a Vallromanes des que hi visc, ara fa 10 anys. Tornar de Barcelona va ser una experiència arriscada però inoblidable, veient les gotetes, primer d'aiguaneu, després volves de neu, que suraven en l'aire cap al vidre davanter del cotxe.
Com canvia un paisatge conegut quan esdevé tot emblanquinat per la neu, esborrant part de la presència de l'home en la natura. Cada revolt esdevé més allunyat i feréstec.
Just arribar a casa, la carretera era completament blanca i la policia local tancava l'accés a Alella per carretera. Cap a casa, patinant per la rampa del garatge, una curta batalla de boles de neu amb els nens i esperar que demà puguem sortir de casa sense perill ni risc.
12 comentaris:
Xxxxt! Víctor... encara tinc neu a casa i la meva gossa li té por al ninot de neu que van fer els meus fills ahir (sense pastanaga, però).
Hola, heu pogut sortir de casa? o et quedes "colgat" per la neu i el glaç...
Molt de fred i queda neu per les teulades, pels arbres i arraconada als camins i vorals, però de moment ens podem moure.
Diuen que potser avui torna a nevar... a veure si puc tornar d'hora a casa.
Aquí dalt s'ha repetit un fenomen poc habitual: ha nevat molt al Pla de Sant Tirs i a Andorra pràcticament gens.
I aquesta neu, amb el fred que fa, ja veurem quan marxarà.
Gaudiu-ne, que amb el recanvi climàtic això s'acaba, hehe.
Quin gust que nevi una mica per aquí baix, mo massa però... a verue aquest a nit què farà diuen que serà més que el dia de Reis.
Ets que encara ets molt jovenet, quan siguis gran hauràs vist de tot, i hauràs comprovat científicament que 'nada es verdad ni es mentira'.
Bua..., per aquí n'esperàvem i no n'ha caigut! (els romans deien de tarragona, la polis de l'eterna primavera i, pel que sembla, tot el Camp ho és!)
Marc,no és habitual que nevi així a tot el país, però tampoc és estrany. Tu sí que hi deus estar avesat a la neu, oi?
Finalment vaig tornar bé i l'endemà no va nevar, malgrat les previsions. Millor: no estem preparats per la neu, ni tampoc les carreteres i els transports.
Haha, Júlia... molt jovenet. Tot és relatiu, eh? ;-)
Estem ociosos, eh?
Sí, una nevada de nassos i ben documentada fotogràficament; amb ninot de neu inclòs. Jo també tornava de Barcelona i sort que ho vaig fer per l'autovia de l'Ametlla perquè quan vaig arribar al poble la Font de Cera ja era tancada. I si vaig poder pujar a casa és perquè porto un cotxe amb ABS, ESP i no sé quantes històries de seguretat que juguen amb les diferents rodes, bloquejant-les, deixant-les anar, etcètera. Ara bé, la nevada anterior va ser més llarga i més bèstia, ho sabré jo que, amb els meus veïns vam caminar uns quants carrers amb els peus enterrats sota la neu intentant rescatar el cotxe que se m'havia quedat enmig del poble. La policia ens va portar amb un tot terreny i ja no van poder sortir del meu carrer fins que va venir a la matinada la màquina a treure la neu. Van ser moltes hores nevant i no com ara, una jaqueta de pell se'm va fer malbé per la nevada; ho sé tan bé que va ser més forta perquè no se m'oblidarà mai!
Salutacions
Jordi
Marc, no dono l'abast. Ja vaig dir que reduiria la meva activitat blogaire. I de moment la cosa seguirà així.
Jordi, mirant fotos antigues, també em va semblar que la darrera nevada deixava el jardí més emblanquinat. Però és que aquella no la vaig viure in situ i aquesta sí.
Ja sé que diuen que empipa, ja sé que a molts no agrada, però jo voldria una micona de neu, de tant en tant...pel silenci, per la pau que encomana, pel blanc...
Publica un comentari a l'entrada