Blog personal de Víctor Pàmies i Riudor. En aquest diari pretenc fer la meva aportació a partir dels següents temes principals: l'actualitat de la llengua catalana; l'actualitat a Vallromanes, el meu poble; les meves lectures; llocs webs d'interès, i la paremiologia. Encara que finalment, acabaré parlant d'aquelles coses que em preocupen o que se m'acuden a cada moment.
Apreciat Víctor: M'ha fet molta gràcia el teu apunt d'avui, així com la fotografia, que m'ha costat d'entendre perquè el castellà no és el meu punt fort, hi hi hi...
Sovint, la innocència dels infants dóna cites mereixedores de constar al diccitionari. Avi Gres :)
Santa innocència la dels adults. Innocència o ximpleria. Amb el que ens roben cada any els espanyols, podríem tenir trens per anar a comprar el pa i tot, i amb jacuzzi.
Hola ex-company d'ones hertzianes. Segueixo els teus blocs. Estic amb tú en això dels termes catalans en el món virtual. Varietat és riquesa, en el pitjor dels casos pels uniformitzadors, "apunt" no exclou "post", així és que llibertat i norma. A més, jo que tinc amics filòlegs, el criteri dels professionals és important. Encara que no ens veiem massa per la ràdio, em va saber greu quan el Mairal m'ho va dir. Segur que ens trobem més endavant. De la frase infantil, és bona. En tinc una de la filla d'un amic meu; explicant com els havien aturat i posat una multa va dir "i un senyor que anava en moto li ha donat al papa un paper groc que abans no teniem". Sempre m'ha fet especial gràcia aquesta. Una abraçada Víctor.
Caram! Quants lectors un dissabte a la tarda. O és que deixeu programats els comentaris, també?
Un plaer tenir-lo per aquí, Avi Gres. La canalla és molta canalla! Per cert, digui-li al Sergi que ara mateix convio el nom del blog a PiT, com escau a la modernitat.
Carme, Jesús M., Marc... Hauríem de poder dir les coses amb la claredat que ho fan els infants. Les coses haurien de ser tan senzilles compoder fer fora algú que està fent malament la feina o si un sistema de Rodalies no funciona, muntar-ne un altre de millor. Espero no deixar mai de somiar que això és possible!
Pep, jo també espero retrobar-te a la Ràdio. Si no fos perquè no tinc temps, estic segur que trobaria a faltar preparar els programes del Polsim de refranys. Mira, ara hauria d'estar preparant els del mes següent. No sé si per l'estiu o per a la pròxima temporada, però de seguida que disposi d'una miqueta de temps vull reprendre el programa. Salut!
Ei guapissim! I van dos apunts que ets el primer en comentar! Gràcies per fer-ho. I la canalla, si no fos que els grans els espatllem, poder arreglarien el món... Ves a saber.
10 comentaris:
Apreciat Víctor:
M'ha fet molta gràcia el teu apunt d'avui, així com la fotografia, que m'ha costat d'entendre perquè el castellà no és el meu punt fort, hi hi hi...
Sovint, la innocència dels infants dóna cites mereixedores de constar al diccitionari. Avi Gres :)
Santa innocència! Que bona la frase!
Santa innocència la dels adults. Innocència o ximpleria. Amb el que ens roben cada any els espanyols, podríem tenir trens per anar a comprar el pa i tot, i amb jacuzzi.
la vida hauria de ser més senzilla. La canalla ho saben
Hola ex-company d'ones hertzianes. Segueixo els teus blocs. Estic amb tú en això dels termes catalans en el món virtual. Varietat és riquesa, en el pitjor dels casos pels uniformitzadors, "apunt" no exclou "post", així és que llibertat i norma. A més, jo que tinc amics filòlegs, el criteri dels professionals és important. Encara que no ens veiem massa per la ràdio, em va saber greu quan el Mairal m'ho va dir. Segur que ens trobem més endavant. De la frase infantil, és bona. En tinc una de la filla d'un amic meu; explicant com els havien aturat i posat una multa va dir "i un senyor que anava en moto li ha donat al papa un paper groc que abans no teniem". Sempre m'ha fet especial gràcia aquesta. Una abraçada Víctor.
Caram! Quants lectors un dissabte a la tarda. O és que deixeu programats els comentaris, també?
Un plaer tenir-lo per aquí, Avi Gres. La canalla és molta canalla! Per cert, digui-li al Sergi que ara mateix convio el nom del blog a PiT, com escau a la modernitat.
Carme, Jesús M., Marc... Hauríem de poder dir les coses amb la claredat que ho fan els infants. Les coses haurien de ser tan senzilles compoder fer fora algú que està fent malament la feina o si un sistema de Rodalies no funciona, muntar-ne un altre de millor. Espero no deixar mai de somiar que això és possible!
Pep, jo també espero retrobar-te a la Ràdio. Si no fos perquè no tinc temps, estic segur que trobaria a faltar preparar els programes del Polsim de refranys. Mira, ara hauria d'estar preparant els del mes següent. No sé si per l'estiu o per a la pròxima temporada, però de seguida que disposi d'una miqueta de temps vull reprendre el programa. Salut!
Un detall que el nano de ben segur agrairà apreciat Víctor, gràcies del PiT!
Avi Gres.
Ei guapissim! I van dos apunts que ets el primer en comentar!
Gràcies per fer-ho.
I la canalla, si no fos que els grans els espatllem, poder arreglarien el món... Ves a saber.
Ja té raó, ja... llàstima que quan els volem treure ens diuen allò que "antes partía que doblá" :-))
Us he de confesar que no vaig saber ben bé què dir-li, eh! Em va agafar absolutament en fora de joc!
Publica un comentari a l'entrada