Va haver-hi un temps que vam pensar de solucionar a Europa el que se'ns negava a Espanya. I el resultat ha estat encara més decebedor.
És aquesta l'Europa que tots pensàvem? L'Europa dels pobles? L'Europa amb sensibilitat social? No és pas la meva Europa. Han convertit el vell continent en un lloc de mercadeig i d'imposició. Lleis i més lleis. Sancions i coaccions. Lucre i funcionariat allunyat de la realitat i de les necessitats dels europeus. Qui ha anat a raure generalment al Parlament Europeu? És un cementiri d'elefants: una jubilació daurada en una torre d'ivori.
Doncs no, aquesta no és la meva Europa i no m'hi veuran pas per allà.
Blog personal de Víctor Pàmies i Riudor. En aquest diari pretenc fer la meva aportació a partir dels següents temes principals: l'actualitat de la llengua catalana; l'actualitat a Vallromanes, el meu poble; les meves lectures; llocs webs d'interès, i la paremiologia. Encara que finalment, acabaré parlant d'aquelles coses que em preocupen o que se m'acuden a cada moment.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
11 comentaris:
Europa sembla ser una estructura creada per tal de facilitar els negocis dels grans poders econòmics. La manera de vendre'ns la moto és parlar-nos de l'Europa social, dels pobles, l'Europa de les hòsties consagrades... No existeix una cultura europea, un sentir més o menys homogeni: és fals. Però si no han aconseguit crear/imposar una noció compartida d'Espanya!
Penso que necessitem Europa, no pas pels ideals romàntics però sí pràctics. Els ideals romàntics s'han de solucionar directament amb Espanya, que és amb qui vam perdre la guerra...
Vicent estic d'acord amb tu. Europa mira la macroeconomia, les grans infraestructures. Uniformitza. I això no ens interessa gens, perquè intenta difuminar i diluir les particularitats.
Cèlia, a Europa no crec que ens valgui el romanticisme. No s'estan amb punyetes, ja veus!
Ah! Doncs jo sí que penso votar...
Parles com el meu sogre, amic Pàmies... però ell té 84 anys.
Vingaaaaa tu que ets jove, home!!!
Assumpta, hi ha persones que no necessiten tants anys com d'altres per veure segons quines coses. ;-)
No, de fet ell fa anys ja que les veu les coses així :-))
A mi tampoc m'hi veuran, n'estic fins al capdamunt de veure com ens prenen el pèl, i com cada vegada més paguem més inútils. Apa. Petonàs!
i és que bàsicament continua sent una unió per interessos econòmics
I quina llàstima que hagin plantejat la disjuntiva interessos econòmics / interessos socials donant més valor als primers que als darrers.
Publica un comentari a l'entrada