El foc és un dels elements cabdals de moltes festes del nostre poble: la Patum, els correfocs, les revetlles, les falles...
Diuen que el descobriment i el domini del foc va suposar una primera revolució en la història de la humanitat.
El foc... el seu perill, l'escalf de les flames, l'eixordidor espetec de la pólvora.. ens hipnotitza i domina.
Foc i foscor, festa i destrucció. El refranyer ens acosta al món del foc des del proverbi, des de l'avís, des de la festa i des de la saviesa popular que recorda com ens és d'imprescindible, però com pot resultar d'aniquilador si no en fem un ús responsable.
Feia dies que no actualitzava el refranyer temàtic. Ara hi trobareu vora 600 parèmies sobre el foc. Bona revetlla!
Blog personal de Víctor Pàmies i Riudor. En aquest diari pretenc fer la meva aportació a partir dels següents temes principals: l'actualitat de la llengua catalana; l'actualitat a Vallromanes, el meu poble; les meves lectures; llocs webs d'interès, i la paremiologia. Encara que finalment, acabaré parlant d'aquelles coses que em preocupen o que se m'acuden a cada moment.
5 comentaris:
Ahir vaig comprar els petards a l'Estalella, com cada any. La cara de bocabadada de l'Anna i d'espant de son àvia no tenen preu. Els petards sí que tenen preu :(
A veure cap on enfoques els coets! A casa no ens deixen llençar coets, perquè som envoltats de bosc.
Ara que hi penso li ho hauré de dir al cunyat, que compra pólvora com per cremar tot el Vallès Oriental!
Jo us fotria un petard al cul al tots els petardistes.
I un altre al responsable que els focs de Sant Joan estiguin gairebé perseguits.
Hoooooooooooooolaaaaaaaaaaaaaa!!!! Feia dies que no et deia res, però ja saps, els finals de curs són patètics!
I passaré a llegir del foc, me'n guardaré pels nens!
Petons, maco!
Marc, Sant Joan és de les millors festes de l'any: el temps acompanya, acabar el curs... i els petards l'hi donen un toc festiu únic.
Amb responsabilitat, hi estic d'acord, però és un bon element de festa.
Potser ho duc una mica a la sang, després de passar per la colla de les Bruixes de la Salut i del Drac de Gràcia!
Zel, no cal que t'excusis. Sé que sovint passes, encara que ho facis sigilosament. Jo també passo en silenci molts cops. Sempre he pensat que si no tinc res a afegir al que ja diu l'escrit, de vegades és millor només llegir i prou.
Publica un comentari a l'entrada