Refranys preferits del Llibre de bons amonestaments, d'Anselm Turmeda

Estic intentant accedir a les primeres fonts de proverbis catalans, per documentar els refranys més populars que m'heu dit al Top ten de refranys catalans. Intento determinar quan apareix per primera vegada aquell proverbi, refrany o frase feta i quin és el seu origen.

Importantíssim és el Franselm o Llibre de bons amonestaments, amb què van aprendre lletra a Catalunya molta gent de la pagesia fins ben entrat el segle XVIII.

És una obra d'Anselm Turmeda, del 1398. Jo tinc l'edició d'Editorial Barcino, dins la Col·lecció «Els nostres clàssics», núm. 10, del 1927, dins el llibre Obres menors de B. Metge i A. Turmeda, del qual us reprodueixo la portada.

Són en total 99 proverbis. Mireu, per exemple, quins proverbis hi he trobat. Segur que n'hi ha molts que us sonen, encara que amb un enunciat potser una mica diferent:

1. Entre les gents, lo poc parlar | és saviesa
2. Jamai no vulles ahontar | muller d'altre, ne difamar, | car és follia
3. Si est estaca soferràs, | e si est maça feriràs
4. Mai retengues esparver | qui no port caça
5. Can hauràs guanyat bon amic | guarda'l bé
6. Paraula no pot tornar, | pus que es dita
7. Si vols que diguen bé de tu, | no parles mal de negú
8. De poca brossa | se fa gran foc e molt ardent
9. Qui bé està mai no es moga
10. Qui cerca lo mal tost lo troba
11. Lleixar via vella per nova | és modorria
12. Si segur viure volràs | lo teu secret amagaràs, | si no, seràs, de qui el diràs, | catiu, debades
13. Si no seràs bon raonador | jamai sies gran parlador
14. De dos camins vulles cercar | la millor via
15. Ço que oïràs dir faràs, | e ço que ells fan esquivaràs
16. En puta no et vulles fiar | ni amor li vulles mostrar
17. Fembra enganà Salamó, | Adam, Daviu e Samsó. | ¡Oh fill, si Déus te perdó, | no et fius en ella!
18. Savi és l'hom qui pot trempar | la sua ira
19. Los jocs honests tu usaràs; | de jocs de dau te guardaràs. | Jamai bon manto portaràs | mentre el seguesques
20. Membre't fill, que hages cura | de beure lo vi ab mesura, | car lo secret mai no dura, | on lo vi regna
21. Més val pa eixut ab amor | que no gallines ab remor
22. A tos parents faràs honor
23. Si l'arbre gran vinclar volràs, | ans que no els vincles trencar l'has
24. Qui bé farà bé trobarà, | qui mal farà semblant haurà
25. En vil arbre no atrobaràs | fruit que bo sia
26. De mal d'altre no hages pler
27. No mengs gallines ne capó, | menja llegums e algun peixó; | a les festes carn de moltó | ton menjar sia
28. A qui et fa mal perdonaràs; jamai mal per mal no retràs
29. Qui malparla de tu detràs | par que por haja
30. Pa alís fa mal ventrell
31. Si tot ho vols, tot ho perdràs

Anselm Turmeda acaba l'obra donant les dades bàsiques del llibre en vers:

Aquest llibret io t'he dictat

[...]

E no l'he dictat en llatí

per ço que el vell e lo fadrí,

lo estranger e lo cosí

entendre el puixen.

[...]

E si volets saber mon nom:

Frare Anselm me deia hom,

e Turmeda, per sobrenom,

m'hi ajustaven.

Açò fo fet al mes d'abril,

temps de primavera gentil;

noranta vuit tres cents e mil,

llavors corríem.