Gairebé 500 peces paremiològiques (concretament 491) ben diverses que he intentat mantenir tan fresques com me les heu fet arribar. Perdoneu, doncs, grafies que recorden més la parla que el que hauríem escrit i algunes llicències que faciliten la rima i la comprensió de les dites.
Aquí sí que hi trobareu ja força frases fetes, locucions i modismes. No són tècnicament refranys, però com explico sempre, per no condicionar ni dificultar la participació mai vaig acabar de concretar què m'havíeu d'enviar, encara que quan deia "refranys" ja condicionava molt la vostra tria.
- A bon entenedor, poques paraules
- A burro vell, albarda nova
- A cap bobo, li pega per treballar
- A gallina que es gita amb gall, no li digues polla
- A Gener es gela l'aigua del pitxer
- A l’any del batre, si no és a este a l’atre
- A l’olor del dot s’acosta el ninot
- A la bossa del jugador no li fagues lligador
- A la terra del Miquelet, si no fa vent, no fa fred
- A la vellesa el dimoni es fa sabater
- A l'aixà, una patà, | El cabàs, de bon braç | De pa, un bon mos, | I el vi, pa ca si
- A l'hospital i a la presó tots tenim un cabiró
- A mal temps, bona cara
- A manar, qui en sap
- A Nadal, cada ovella al seu corral
- A Nadal, un pas de gall. Als Reis, burro és el qui no ho coneix
- A pixar al moll i a cagar a la rambla
- A plorar, a les palmeretes!
- A poquet a poquet, la ueleta esquilava el burret
- A qui no té faena deu li'n dóna
- A San Esteve un pas de llebre
- A Sant Anton les cinc en sol
- A tu et dic filla, entén-te nora
- A València tinc un piano i ací no el puc tocar
- A veure si valdrà més el fregall que l'escurà
- Abril plujós i maig ventós, fan l'any ric i profitós
- Ací el més 'tonto' fa rellotges
- Ací hi ha per a un bollit
- Ací, el que val, val, i el que no, a l'Horta
- Aço dels casaments desgraciat lo qui ho acerte
- Açò és per a cagar-se i no torcar-se
- Açò està més clar que un enredro
- Açò són pessetes i el demés punyetes
- Adreceu la esquena, que ja ve la Magdalena
- Aguardeu sal "pa" l'ou
- Aigua corrent no mata la gent
- Aigua de gener, ompli boques i graners
- Aigua que no has de beure deixa-la córrer
- Això és com bufar en caldo gelat
- Això no té ni cap ni centener
- Al bon feiner qualsevol eina li va bé
- Al gener no hi ha gos coniller
- Al passar per la Creu de Mislata, agafa't la capa
- Al qui patix el reguen
- Al saber li diuen sort
- Al vell foc en ell
- Alacant per a les barques, Xixona per al raïm, i per a les xiques guapes: Ibi, Castalla, i Onil
- Alacantina, borratxa i fina
- Altes o baixes, a l'abril les Pasqües
- Alzira cau de raboses i Carcaixent la llobera
- Amb pa i vi es fa el camí
- Amics i aparells que no servixen, | fes-te compte que no existixen
- Amor amb amor es paga
- Anar per damunt de l'oli
- Anar per la raer taula
- Any de neus, Anys de Déu
- Aparta el "xarco" que el xafe!
- Ara que parles d'escopetes, mon pare tenia un trabuc....
- Arre burro i dixa dir que mentres hi haurà món hi haurà que dir
- Arre mosques a Sollana!
- Arremanga’t un camal i voràs quina frescor
- Arreplegador de cendra i escampador de farina
- Bata qui bata l'era és sempre d'un altre
- Batejat en la pila del Do, burló
- Beneixida, Alcàntera, Càrcer i Cotes, els quatre pobles de les granotes
- Besaràs mà que voldries vore-la tallà
- Besqüitet de monja, cafís de blat
- Bo és que el cerdet es crie gordet
- Bo està el porc quan rota
- Bon pit, bon cànem
- Cada persona és un món
- Cadascú és cadascú
- Cap amunt i cap avall, fent "ruido" pel cascall
- Caragol trau les banyes que ix el sol
- Carcaixent mala terra i bona gent
- Càrrega a gust no pesa
- Casa d’oronetes, casa d’amoretes
- Casi res porta el diari
- Castelló, molta bromera i poc sabó
- Català, si no te l’ha feta, te la farà
- Cavall de sang, cavall de fang
- Cocentaina la pollosa, Alcoi el cavaller, no passes per Benilloba que et fotran els diners.
- Collita de cistella, caga't en ella
- Com el miracle de Mahoma que se gità al sol i s'alçà a l'ombra
- Com la bacona d'Artana, menjant i grunyint
- Conec los coixos assentats
- Contar una cosa amb pèls i senyals
- Cunyades i juntes, difuntes
- D’amics, pocs i bons
- D'allò que parles, ho tastes
- Damunt de cabró a la presó!
- Damunt d'un bony, torondo!
- Darrere l'u va el dos
- D'arròs i sol mai n'hi ha prou
- De bona madera ve el trompellot, per a que no balle
- De buscalls i troballs, menjar sempre tindràs
- De contar a passar-ho!
- De dia en dia li creix a Maria...
- De dos mentides traus una veritat
- De Fontcalent, tronada segura
- De la Vila i plores? cabra fotuda!
- De nit tots els gats són pardos
- De qui burro es burla, amb burro carrega
- De treballar, ningú es fa ric
- De valents, n'estan els cementeris plens.
- Del Palamó, home, sí; dona, no!
- D'Elx i Bovo? Canta-li un trovo
- Després d’un temporal ve una bonança
- Desprès de morir-se el malalt li van traure l’orinal
- Després del meló vi a muntó. I si és d'alger, en pitxer
- Després d'una secada, ve una arremullada
- Déu els cria i ells s'ajunten
- D'home que maltracta la dona | no esperes cosa bona
- Dia de boira, dia de sol
- Diu la guatlla què fas gat, què fas guatlla diu el gat
- Divendres que fora i jo que cobrara
- Dona finestrera, tapeu-li la gatera
- Dóna més faena que una unça de cucs
- Dona que sap llatí, no la vull jo per a mi
- Durar més que un cul de morter en un bancal.
- Eixe és més gandul que Amaro!
- Eixe es pensa que el rei li guarda els porcs
- Eixir com el negre del sermó, amb els peus gelats i el cap calent
- Eixir com les cireres
- El bou vell si no llaura ho entén
- El burro li diu al porc orellut
- El burro mal esquilat, als quatre dies igualat
- El darrer, ben lliurat o mal lliurat
- El dinar reposat i el sopar passejat
- El gat és per als descuidats
- El lladre, que siga valent
- El pecat de gola Déu el perdona
- El peix per a qui se'l mereix
- El que alguna cosa vol, alguna cosa li costa
- El que envia no va
- El que escriu i parla fa faltes d’ortografia
- El que fa el dia Santa Creu quaranta dies arreu
- El que matina, Déu l'ajuda
- El que no entengues, ni el compres ni el vengues
- El que no la corre de fadrí, la corre de casat
- El que no siga co[n]frare, que no pille cera
- El que no vulgues per a tu, no ho vulgues per a ningú
- El que no vullga Farina que no vaja al molí
- El que no vullgues que se sàpiga, no ho faces
- El que pixa clar, no necessita metge
- El que va per davant, va per davant
- El qui alguna cosa vol, algun li'n costa
- El qui va amb bon fi, el nostre Senyor li ompli el cofí
- El roig fa goig
- El sant quan més lluny fa més miracles
- El vell, merda per ell
- Els bous bé es veuen des de la barrera
- Els consells, en diners
- Els diners per on passen banyen
- En (amb) els amics no cal tovalla
- En Alcoi la Tramuntana no té abric i el home pobre no té amic
- En baixar l’Àngel refresca
- En Beniatjar treuen els gossos a cagar amb el gibrell de pastar
- En bimba (minvant) o en creixent, bon cabàs de fem
- En cap cap cap que Déu deu deu
- En dir les veritats es perden les amistats
- En el Campello filet, i la maceta no para, i en Aigües estan els banys pa qui està tocat de l’ala
- En el regne dels cecs, el tort és el rei
- En gener i febrer, treu la flor l'ametller
- En la cara de Déu tot se veu
- En la panxa plena que treballe en Baena!
- En posar el cap al coixí, tots arriben
- En tot hi ha trampa menys en el vi, que li posen aigua!
- En vore el gos, amanix la pedra
- Eres d'Alzira i plores?
- Eres més burro que Tacó
- És la llei de l'embut: lo ample per a mi i lo estret per a tu
- És més car que una missa en orgue
- És pitjor el remei que la enfermetat
- Escoltets en reunió, són de mala educació
- Espaiet i bona lletra
- Estar en l'arrop i en les "tallaes"
- Estar més content que una campana
- Este és del puntet que pixa alt i fa clotet.
- Este està més mal que una rella
- Este pica i vola
- Estic com un xiquet amb sabatetes noves
- Et vull més que un bon cagar
- Ets com la beata Sus, amagues la cara i ensenyes el parrús
- Faci'm una americana per aquet botó
- Faena de gos val per dos
- Faena, gira l'esquena
- Falta de pa, sobra de crits
- Febrer el curt, més mal que el surd
- Feina ben feta , traspassa fronteres
- Fent i desfent aprèn la gent
- Fer el cor fort
- Fer molta palla i poc de forment
- Ferrant, ferrant va perdre l'ofici
- Fes bé al porc, que té bones xulles
- Fes com jo dic, però no faces el que jo faig
- Fills rics de pares pobres, néts miserables
- Forta és la roca i més fort qui l’enderroca
- Fugir és obeir
- Gaianes cau de rabosses, Turballos la llobera, i Muro l'avivador de la gent malfaenera!
- Ganao de molts el llop se’ls menja
- Garrofer de quinze soques, totes grosses com el puny, eixa cançó que tu cantes me la clave jo pel cul
- Gavarda, Antella, Beneixida i Cotes, les quatre províncies de les granotes
- Gent de roglet, gent de poblet
- Gos lladrador, poc mossegador
- Han quedat com Camot
- Home casat: burro domat
- Home interessat, no pot ser honrat
- Home lluner, no fa graner
- Home matiner, home feiner
- Hòmens i neu, no Mare de Déu
- Ja han aparegut les tisores
- Ja va entrant en barres
- Juguem tots o estripem la baralla
- Juí precipitat, quasi sempre errat
- L’arc de sant Martí de matí, la pluja ja està sí; l’arc de sant Martí de vesprà, la pluja ja se’n va
- L’un per l’atre i la casa sense agranar
- La boca te l'ha feta un frare
- La burreta creix però l'albardeta no
- La dona és com la mel, però fa treure la fel
- La fadrina alzirenya | de tot se'n riu, | se li solte l'espardenya | o se n'isca el riu.
- La figa per estar bona ha de tindre tres senyals: pansideta, clavilladeta i picadeta pel pardal
- La gallina de dalt caga (a) la de baix (sota)
- La mà ferix el cos, la llengua aplega a l’os
- La mare ceba i el pare grill, ¿què serà el fill?
- La Mare de Déu només ix una volta
- La muntanya qui la perd, la guanya
- La processó llarga i el ciri curt
- La que a la tenda va i ve, dos cases manté
- La qui és puta no vol ser puta a soles
- La sogra encara que siga de sucre, sempre amarguege
- La taronja pel matí or, a migdia plata, a la nit plom
- La terra que te rapa, ni es ven ni es barata
- La vida és curta com un pal de galliner: curta i plena de merda
- La visita i el peix menut a les vint-i-quatre hores put.
- La xiqua eixerida, al febrer la alfabega eixida
- L'amor és una bava que es cria en els ronyons, pega un bot en els collons i ix per la punta de la fava
- Les coses clares i el xocolate espés
- Les gallines ponen pel bec
- Les manies no les curen els metges
- L'haca l'he treta, l'altra haca la trac?
- Li passà a Rosa i estava més grossa
- Llàgrima a l’ull, bocí com un puny
- Lligar gossos amb llonganisses
- Lluna minvant, part semijant. Lluna creixent, part diferent
- Lo bo, si debães, bo dos vegães
- Lo normal, una figa pa un pardal
- Lo que no deixa deixar-ho
- Lo qui de lluny fa cara de tonto de prop ho està
- L'ofici de burgés, menjar, beure i no fer res
- L'oli del cresol tot ho resol
- M'agrada com llaures, però demà no tornes
- Magraner que fas castanyes, m'enganyes
- Mai et fies de l'aigua quieta
- Mai plou a gust de tots
- Mal acaba qui mal comença
- Mala herba mai no mor
- Mallorquina, puta fina
- Malpensa i acertaràs
- Mare de Déu Senyor Sant Silvestre, en tants anys que sóc ferrer i encara no havia vist clau com este
- Mare Pere em toca! Toca'm Pere, toca'm, ara que la mare no em veu!
- Maredeueta, maredeueta, que me quede com estic
- Massa tomata per un parell d'ous
- Matar-se per qui no es mata, catarata
- Me cague en Dénia, la terra que rega amb sénia
- Me fas la raó i no me la sols fer, o em necessites o et sóc de menester
- Menja, beu i fes-te gord, i si et criden fes-te el sord.
- Menjats i dejuns, no canten junts
- Menges mes que el tio sangonera, que va morir de una fartera
- Mentres descanses piques les granses
- Més m'estime carabassa que casar-me amb un pendó
- Més parla el mut que el llengut
- Més sap el vell per experiència que el jove amb la seua ciència
- Més val això que una punyada a l'ull
- Més val arribar a hora que córrer tot el dia
- Més val borratxo conegut que alcohòlic anònim
- Més val dir que "cal dir"
- Més val ser amo d'un ou que criat d'un bou
- Més val ser gallina que pollastre
- Més val suar què tremolar
- Més val Torrefeta que Castellserà
- Més val vergonya en la cara que dolor en el cor
- Mira-lo!, pareix d'Otos
- Montortal: quatre cases i un hostal
- Monyo fet, cara llavà, xica templà
- Mora Marta, mora farta
- Murcians?, salats i a la gerra
- N'hi ha ulls que s'enamoren de llaganyes
- Ni casa en cantó, ni vinya en racó
- Ni menja rescalfada ni donzella festejada
- Ni per ric gallejar ni per pobre espantar
- Ni terra en costera, ni dona forastera
- Ningú caça sense gos
- No cal fer cas a mig dies havent dies sencers
- No corresgues tant, que ahí davant, també plou
- No digues figa que a la mà no estiga.
- No digues mai d’esta aigua no beuré ni este frare no és mon pare
- No diràs mal que no aparega l'animal
- No era roig el meu Camilo i era suc de llonganissa
- No és la mel per a la boca de l’ase
- No et fies de monges i capellans ni de frares tardans
- No fiques el cap a on siga atzucac
- No hi ha lluna com la de gener, ni amor com el primer
- No hi ha més remei que morir-se o fer-se vell
- No ofèn qui vol, sinó qui pot
- No s'hereten només els bancals
- No som, anem fent-se
- Nora i sogra son llegums que no es couen junts
- Novia ploguda, novia volguda
- Òbila llantiera, mànegues d'astral
- Obrir el cul i empomar les mosques
- Oliveta menjà, pinyolet en terra
- On falta coneixement sobra picardia
- On mengen dos, mengen tres
- Pagar i plorar
- Per als lladres no hi ha mans
- Panxa plena crida son
- Pardalet vell en gàbia nova canta
- Parla com un llibre obert
- Patir? Pa tir el que li pegaren a Prim
- Pedreta a pedreta es fa una caseta
- Pel boig sempre és carnestoltes
- Pel juliol, pobres dels que estan al sol
- Pel març, les xarxes a la mar
- Pensa mal i encertaràs
- Pensat i fet
- Per l' agost, a l 'ombra fins el gos
- Per la nit baladres i pel matí llautets
- Per l'agost, figues i most
- Per les juntes se'n ix el vi
- Per l'olor a bou, llepa el llop el jou
- Per on passa l'oli, taca
- Per Sant Andreu, pluja o neu
- Per Sant Antoni, un pas de dimoni
- Per Sant Francesc la magrana al pes
- Per sant Jordi, el melonar, ni fora ni per sembrar
- Per Sant Mateu si no heu veremat, veremeu
- Per Tots Sants, castanyes i torrons
- Per Tots Sants, posa’t els guants
- Per un poll no es mor la lloca
- Perquè una volta vaig pintar una mona, tots em diuen pintamones
- Pesa més que un matrimoni mal casat
- Plets vells, baralla nova (o comptes vells)
- Plou poc però per a lo poc que plou, plou prou
- Poble menut, infern gran
- Poca terra val diners
- Poll d’una llocada fart i malcontent
- Ponent en terra baixa, aigua altra vegada
- Poques cabres, pocs xiulits
- Posar-se com un llop
- Primer l'obligació i després la devoció
- Primer trenca(da) que dobla(da)
- Puta, pitxer i pagar el beure
- Quan criden bou, si no és bou, vaca
- Quan estava engolfat, verderol quasi m'espantes; ara que estic remuntat, me'n fot verderol que cantes
- Quan ja s’ha mort l’haca, bon cabàs de garrofes
- Quan més roïn la nou més "ruido" mou
- Quan no hi ha pa, bones són coques
- Quan plou de tramuntana, plou de bona gana
- Quan t’isca el pèl pel nas, | i el monyo per les orelles, | ja pots pixar-te en la figa | i cagar-te en les mamelles
- Quan u no vol, dos no rinyen
- Quan uns van, altres tornen
- Quan vages al camp, la manta i la brena sempre a l’esquena.
- Quant (com) més rics més animals
- Quedar-se com la núvia de Pinet, amb la roba posada i el monyo fet
- Qui barata el cap es grata.
- Qui cau i s’alça, camí avança
- Qui depressa viu, depressa mor
- Qui dona fills a fer, tard li semblen
- Qui en fa mil i no en fa una, com si no en fera ni una
- Qui entre setmana va mudat, el diumenge va cagat
- Qui envia no tria
- Qui és bo per a fer festa, és bo per a treballar
- Qui es casa en estiu es casa dos vegades
- Qui estudia, sempre sap
- Qui família busca, honra li falta!!
- Qui gasta més que guanya, es penja com una aranya
- Qui mana, no va
- Qui menja a les hores, caga rellotges
- Qui menja sopes se les pensa totes
- Qui molt abraça, poc estreny
- Qui molt parla perd mòs
- Qui molt vulga viure, de tot s'ha de riure
- Qui no es contenta és perquè no vol
- Qui no està, no s'encontra
- Qui no fila en tot l'any fila el dia de Cap d'Any
- Qui no fot i roba és perquè no troba
- Qui no guarda quan té, no menja mai prou
- Qui no ha portat mai bragues, les costures li fan llagues
- Qui no s’ha vist mai amb un tros de lona, se la mira i fa la mona
- Qui només té un gat, amb ell combat
- Qui paga, descansa
- Qui primer envasa no li falten cordes
- Qui riu l'últim, riu millor
- Qui s’ha menjat les molletes, que es menge els ossets
- Qui s'alça matí, caga on vol
- Qui s'allarga més que la tapadora es queda destapat
- Qui se rasca és que li pica
- Qui se xolla, s’estrena!
- Qui s'ho menja tot en una fartà, ho caga tot en una caguerà.
- Qui siga burro que rode sénia
- Qui té cony té pa, qui té pixa es fot matar
- Qui té diners, té tot l'adreç
- Qui té mal en el dit i mal marit, a sovint s'el mira
- Qui té poc i gasta massa té el cap de carabassa
- Qui té troncs, fa astelles
- Qui treballa amb pedra, ni creix, ni medra
- Qui val, val i qui no per municipal
- Qui vulga saber, que estudie
- Quin tall de huit i nous i cartes per lligar
- Quina em faràs que no me la pegaràs
- Reunió de pastors, ovelles mortes
- Ric rac i dorm al terra
- Rinyes de marit, de la taula al llit
- S'acaben les festes i se queden les bèsties.
- Sant Feliu, festa "hasta" el riu. Del riu cap allà, ja no n'hi ha
- Sant Jaume i Santa Anna, raïm a la Plana
- Sap més que l’han ensenyat
- Sempre plou sobre banyat
- Senyor pequé, senyor pequé, però per l'esquena t'apunyegaré
- Senyor tira'm un duro... i va i em tira un atabó
- Ser més amarg que l'acever
- Ser més animal que un carro bolcat
- Ser més burro que Tacó
- Ser més descarat que el rei de l'aduana
- Ser més gos que un pont
- Ser més popular que la Xarito
- Ser mes tonto que una mata de faves
- Ser més vell que cagar emponnat (o aponat)
- S'ha juntat el forn i la paneria.
- S'han de tenir amics fins a l'infern
- Si a l'abril la puput no ha vingut, s'ha mort o s'ha perdut
- Si açò és guerra, que dure
- Si beus vi, borratxo; si no, un interessat; si vas a missa beat i, si no, un condemnat
- Si el llaurador contara, no sembrara
- Si el món fos un ou se'l beuria
- Si en fas cent i no en fas una, com si no en feres ninguna
- Si en ta casa cauen faves en la meua poalades
- Si no vols carnestoltes, tanca les portes
- Si sembres julivert pel maig, tot l'any en tindràs
- Si són grosses n’entren poques, si en vols més para el cabàs
- Si te cases a Ares, puta l'agarres; pa putes fines, les vilafranquines
- Si toquen les campanes és senyal de festa
- Si una ceba val un duro, | ceba i mitja què valdrà? | Si la primera està ben pegà, | la mitja, tira-la
- Si vas a Castalla, si et foten, calla. -I el que ho diu és un "canalla"
- Si vols fer-te ric, vetla i matina
- Si vols saber l’home qui és, dóna-li mando i diners
- Si vols ser advocat, posa-t'ho pel cap
- Sords i cegos, fot-los al riu
- Tan madures i a la vora del camí?
- Tant com plou el vent ho eixuga
- Tant et vull que et trec un ull
- Tant tens, tan vals
- Tard s'ajunten dos que no es semblen
- Té la figa com un cabàs
- Té més fam que un gos que s'ofega
- Té més fam que un lladre
- T'ensenya el caramel i et dóna el paperet
- Terra de pebrella, caga't amb ella
- Tinc fam, set i son, si menge, bec i dorm, se'm passarà la fam, la set i la son
- Tinc més fam que un músic d'Agres!
- Tindre cara de marededeueta i fets de dimoni
- Tindre els collons a tires
- Tindre la sang d'orxata
- Tira-li, Martí
- Tot cavall es torna rossí
- Tot el que puja, baixa
- Tot ho sàpies fer i res hages de menester
- Tot potser va dir Caliu (menys una rata fer niu baix la cua d'un gat viu)
- Tot té fi, fins les figues de cofí
- Tot té un mig i dues vores
- Tots d’un ventre i cadascú el seu temple
- Tramuntana a l'Albufera, ni cacera ni peixera
- Tres cagant dalt d'una apost
- Tres fan ball
- Trieu i garbelleu
- Trons al Pi Gros, aigua al tros
- Tu digues el que vullgues que jo faré el que em dóna la gana
- U, un altre i una parelleta quatre
- Un bé i un mal no duren cents anys
- Un pet i una bufa, el llit com una estufa!
- Una atra vegada serà, germà
- Una mà llava l'altra i les dos (dues) la cara
- Val més arribar a temps, que córrer tot el dia
- Val més un bon pet que una missa amb orgue
- Val més vestir sants que despullar borratxos
- València no es va fer en un dia
- Vas per damunt de la maroma!
- Vestiràs com la ceba a la fi de la primavera
- Vist un bastó i pareixerà un baró
- Volent o no volent de la dona sigues parent
9 comentaris:
Què n'és de ric el nostre idioma!! El de "En cap cap que Déu deu deu" l'havia sentit a un noi d'Alcoi que vaig conèixer al Col·legi Major.
És un embarbussament ben conegut a tot el territori. I de fet t'has deixat un cap: 3 'cap' i 3 'deu'.
És veritat, m'he deixat un cap. Quin cap! :)
Jo havia sentit una variant de l'última peça única: De Llevant o de Ponent, de la dona sigues parent.
I precisament li he sentit a un senyor català que només té fills (nois).
Per cert, aprofito per felicitar-te pel blog!
Montse
Minimontse, és la mateixa parèmia sens dubte, amb variants diferents, com apuntes. És possible (ho hauria de mirar) que hagi arribat també per altres bandes al Top ten. però de participants del País Valencià només ha arribat aquesta i en aquesta versió.
Jo també coneixia la que tu apuntes.
Ufffff!!! Mil gràcies per la tasca feta!!! Quina feinada.
Aquesta no l'he vista:
"La gallina de dalt sempre caga la de baix"
I es diu molt al País Valencià, concretament a la Ribera baixa, exactament a Algemesí
Un altre molt bò: "a gos flac, tot són puces"
http://floket.blogspot.com
Joana, doncs només me l'ha dita una persona. És al número 223.
Mesque, la del gos flac és dins el Top 100, al lloc 27. El van dir 15 persones
La meva mare, de la Vall d’Albaida, sempre diu “ qui oli mesura les mans s’unta “ Ara ho repeteix molt sovint quan veu el Telenotícies…
Salut!
Oscar
Publica un comentari a l'entrada