Recordeu: dimecres, 1 de juny, a les 19.00 h, a la seu d'Òmnium Cultural a Barcelona (C. Diputació 276, principal, a tocar de Pau Claris).
De moment, a través del Facebook i altres mitjans ja han confirmat vora 75 persones, que és a fregar de la capacitat habitual de la sala d'Òmnium.
Us recordo que a banda d'una taula amb intervencions prou interessants i diverses:
- Vinyet Panyella, de la Junta d'Òmnium Cultural, que farà els honors institucionals,
- Joan Sala, abordarà la part de Verkami, el portal que ha fet possible que naixés aquest llibre,
- Joan Puigmalet i Albert Domènech 'Galderich' també seran a la taula amb la seva visió ben peculiar de l'autor (el menda lerenda) i de la catosfera actual,
Ah!, i el cava ja és prenent temperatura a la nevera d'Òmnium i hi haurà una mica de piscolabis fins que ens facin fora, als voltants de tres quarts de nou.
Per a mi és una festa d'agraïment a tantes persones que heu fet possible aquest projecte a través de Verkami. Ens veiem demà!
9 comentaris:
Avui he anat a la pelu!
Pobra! Quina feinada haurà tingut!
Per cert, la sogra no vol fer croquetes.
Sino hi ha croquetes no hi ha presentació! Fins aquí podríem arribar!
No pot ser aguantar de set a quarts de nou sense les croquetes...
És que porto tota la setmana perseguint el pollastre... però corre més que jo. No hi ha hagut manera!
T'hauràs de conformar amb pastes dolces i salades i alguna galetona.
Ah!, i cava verbívor! (capicua)
El Galderich em va prometre que es posaria el vestit utilitzat el dia que es va casar... per anar de vint-i-un botons.
Ni amb calçador m'entraria...
No havia pensat en la presentació avui a l'Òmnium, però un amic, en Rafael Badia, m'ha demanat si hi pensava anar.
Amb la presentació, he quedat admirat de la simplicitat i la complexitat del projecte, i aquests dos elements, aparentment tan contradictoris, tenen una resposta que els casa de la manera més agradable i positiva: la persona d'en Víctor Pàmies. Felicitats!
Gràcies, Ramon!
Encara estic paint les emocions d'avui. Acabo d'arribar a casa, posar a dormir la petita, mentre els grans s'hi van posant sense pressa...
Pel meu cap passen moltes imatges d'avui, moltes cares que m'hagués agradat poder mirar amb més atenció, la sala plena de gom a gom, la taula de presentació amb amics que sempre que els necessites hi són, el piscolabis librorum d'en Galderich... Amb raó m'ha demanat dos llibres més! QUin detall!
Molts detalls, molts i molt agraïment cap a totes les persones que hi han participat de la manera que sigui. Activament, venint-me a donar escalf...
Ja ho aniré recomposant, que ara és com un enorme puzle al meu cap.
Gràcies a tots!
He pensat que estaria bé d'incloure una part de la presentació en un dels meus blocs!
http://unacosamoltgranenunademoltpetita.blogspot.com/2011/06/raons-que-rimen.html
Ha estat molt bé.
Publica un comentari a l'entrada