Mai he entès quina estratègia comercial o de màrqueting mou les empreses que venen els seus productes a través del telèfon.Generalment tenen el do de la inoportunitat: trucar quan estàs fent la migdiada, o quan estàs preparant sopars o quan ja t'has estès pla i esgotat al sofà després d'una llarga jornada.
Són trucades molestes. Sempre. I generalment (per no dir mai) no ens ofereixen un producte que ens interessi realment: telefonia mòbil, assegurances, targetes de crèdit, matalassos...
Hem substituït el porta a porta enutjós per la trucada indiscreta.
Jo he après a treure-me'ls de sobre. Sempre. Per sistema i per convicció.
Primer filtre: contesta'ls sistemàticament en català. Oi que són ells qui em volen vendre alguna cosa? Doncs que facin l'esforç d'agradar-me i de fer-se entendre. Ja no dic d'exigir-los que em parlin ells català. No. Simplement jo els responc sempre en català. Sóc home cultivat i els entenc en català, castellà, francès i ara estic estudiant anglès també. Però que no em facin canviar de llengua. Si em volen intentar vendre res, que cerquin algú que m'ho pugui oferir en la meva llengua.
Si no et pengen abans (amb o sense improperis)...
Segon filtre (i definitiu): «─No perdoni. És que jo no compro RES per telèfon.»
Em sembla que ha de ser ja la resposta definitiva.
Això ve a tomb perquè abans d'ahir a les nou del vespre, amb la petita ja dormint i a punt de sopar i de posar-nos tots ja el pijama, vam rebre una trucada d'una asseguradora. I ahir em volien encolomar una targeta de crèdit or. I l'altre dia... Bé, no cal continuar, oi? Que tots sabeu de què parlo.
I la pregunta del milió: Qui els ha donat el meu nom i el meu telèfon i per què em truquen a mi per a un determinat servei? Qui s'està saltant a la torera la llei de protecció de dades i del dret a la intimitat?
9 comentaris:
Uuuiii... la pregunta del milió... Vols dir que en traurem mai l'aigua clara?...
Jo també aplico el primer filtre... i com s'enfaden, de vegades, eh!! En fi...
I sempre hi ha un pla B... :-)
Tinc una filleta que tot just gargoteja quatre sons i li faig fer pràctiques de veu amb les teleoperadores.
Núria, felicitats pel premi! Controvertida la decisió, que veig que ha aixecat moltes veus, però sabem que ben merescut pels que et llegim de fa temps.
Jo també tinc el meu propi filtre. Faig com si la veu es sentís des de molt lluny i dic:
Ho lamento, no sento res... ho repeteixen un parell de cops més i pengen.
Aquesta mesura la vaig haver d’adoptar perquè no volia rebre ja més males paraules quan els deia que no volia res.
Tens raó que són una llauna! I cada vegada més aprenc a treuer-me'ls de sobre ràpidament. Dient que no m'ineressa directament gairebé abans que diguin res. Com més paraules els deixes dir, més costa que et deixin marxar.
Jo espero fins que canvien de llengua o em fan veure que no m'entenen. Llavors penjo sense dir res més. A prendre pel sac, home!
Entre tots farem un bon decàleg de frontó per aquesta agressió impune a la nostra intimitat.
Núria, bona aquesta del "no et sento"... jo el faig servir amb la sogra. :-)
Carme, la brevetat és una bona arma, sens dubte, i juga al nostre favor!
I això de penjar directament, Marc, només ho faig amb els col·laboradors del Diccitionari quan em demanen un augment de sou. ;-)
Cansat, com tots vosaltres, d'aquestes intromissions no desitjades a la intimitat de la llar, l'altre dia vaig respondre amb una imitació del que deu ser un xinès per telèfon: la noia, molt educada, em va dir 'lo siento Sr. no le entiendo' i va ser ella que va penjar...
Badoc, de fet, moltes vegades si els respons en català té el mateix efecte que si els parlessis en xinès.
I si els parles en xinès, és possible que fins i tot t'entenguin a l'altra bana del fil. :-)
Fins el que no sona n'estic d'aquestes trucadetes. El meu sistema és dir:
sóc directiu de... (l'empresa competència directa) i engegar-los.
Publica un comentari a l'entrada