dilluns, 21 de juliol de 2008

L'imaginari dels infants

Diuen que el català està perdent presència als patis de les escoles, enfront del castellà, malgrat sigui la llengua vehicular d'ensenyament en tots els àmbits educatius.

Bé, jo sempre he cregut que la batalla estava perduda de molt abans: en els jocs i referents lúdics dels nostres infants.

Ja podem fer mans i mànigues perquè juguin a la xarranca al pati de l'escola i a futbol o a les estàtues, però hem perdut la batalla perquè l'imaginari col·lectiu dels jocs dels infants és en castellà, influït per l'omnipresent televisió, les empreses de jocs, les empreses de col·leccions del quiosc i el cinema i els personatges de ficció.

A què juguen els infants al pati, amb els amics? Amb els videojocs, a Pokémon, als personatges del Bola de drac... Què intercanvien? Cromos, tazos, stacks, rollers... tots en castellà, és clar.

I quan juguen i reprodueixen els jocs que veuen a la tele, a la consola, a l'ordinador... doncs juguen en castellà.

Ja no els cal ni tan sols que hi hagi un nen que parli castellà: tots catalans, i jugant en castellà. I aquesta és la veritable batalla perduda: els jocs, les joguines, les col·leccions i les sèries per als infants. Un món perdut.

16 comentaris:

sergi m. ha dit...

És una veritable llàstima aquest pas de cranc. Nosaltres de petits amb el meu germà jugàvem en castellà a indios y vaqueros per allò de les pel·lícules, es veu que no eren altres temps :-(

vpamies ha dit...

Sergi, jo ho veig a casa meva.

Totes les col·leccions de cromos, stacks, cartes... tot, absolutament tot és en castellà. 0% de presència del català.

Tots els jocs de la DS de Nintendo, també en castellà. No serà gaire diferent la PSP, la Xbox, la Wii o altres videoconsoles. 0% de presència del català.

S'ha aconseguit alguna cosa amb les pel·lícules Disney i algunes sèries que fa TV3.

Jo recordo que el meu germà petit veia el Bola de Drac Z en català, que el feien a TV3. Ara, el fa la Cuatro en castellà i els meus fills juguen a Bola de Drac en castellà. SI els poso els capítols gravats en català, els sona malament, perquè no reconeixen el nom dels protagonistes.

Passa el mateix amb el Shin Chan i tants d'altres.

Quan agafem alguna pel·lícula del videoclub amb diferents opcions idiomàtiques, si hi ha el català els faig veure la pel·lícula en català, mal que rondinin. Però això passa poques vegades (que hi hagi català entre les opcions d'idiomes).

Hem de començar per cuidar els nostres petits!!

Puigmalet ha dit...

Ja tens raó, ja...
Jo quan era petit no jugava gaire a ordinador, però tots els jocs eren també en castellà o en anglès. La diferència és que ara potser hi ha més castellà.
De ben petit un ja aprèn com seran les coses de gran.

Júlia ha dit...

Porto molts anys a l'escola i al principi la TV3 amb el club Super 3 va fer un gran esforç bastant intel·ligent, eren els temps de la Bola de Drac que mencioneu.

Una altra cosa és la batalla del carrer, però tot és relatiu, jo també havia jugat en castellà, pel cinema, per exemple i quan era moda el Zorro, per la ràdio, tots parlàvem al cole com el Zorro.

En canvi durant la meva joventut coses com la Cançó, cert teatre, van prestigiar el català i molt de jovent 's'hi va passar'.

Ara per la Castanyada, amb tanta papanateria de l'anglès, s'ha tornat el Halloween, fins i tot en àmbits educatius.

No podem competir en quantitat però sí en imaginació qualitat, coses que actualment es troben a la baixa, la veritat.

Fan un gran esforç molts esplais, per cert.

Amb els infants s'ha d'anar amb compte, però, de vegades volent adoctrinar fem l'efecte contrari, també en conec algun cas.

vpamies ha dit...

Adoctrinar, Júlia?

Jo encara sóc dels qui pensen que no és gratuït el canvi de nom del Departament d'ensenyament pel d'educació.

Un matís prou visible, la diferència entre ensenyar i educar.

Jo només demano que els meus fills puguin jugar en la seva llengua, que tinguin l'oportunitat de trobar productes, jocs i videojocs en català, que ara no poden.

reflexions en català ha dit...

Collons, Víctor, no em deprimeixis!

Depèn dels pares, també, no?

zel ha dit...

Saps, però a futbol hi juguen en català i ben clar que reneguen... A poble, s'aguanta més el joc parlant català, i la meva alegria és gran quan sento la colla dels Bilal, Ahmed, Soukayla, Aimmane, Shaimae, Amal, Saousanne...jugant en català... Clar, visc a poble i treballo a poble i es nota...

vpamies ha dit...

I és clar que depèn dels pares, però tampoc pots convertir els teus fills en bitxets extraterrestres.

Ja li pots dir que facin la col·lecció de cromos dels Almogàvers (si existís) o que no juguin a la Nintendo DS o que no mirin les sèries de moda de la tele... però és com qui va a la feina el dilluns i no parla de futbol, d'OT o de Polònia els divendres, posem per cas. :-P

Zel, jo també visc a poble. Però cada vegada hi ha menys distància entre els terrícoles urbanites i els rurals. Ara la majoria som neorurals. :-)

Carme ha dit...

Ja tens raó, ja! Aquesta batalla ha estat guanyada i perduda diverses vegades, s'ha anat endavant i endarrere. No sé quants cops es podrà refer aquesta remuntada.

david carrillo ha dit...

Bones Victor,

Feia temps que no deixava comentaris en un blog. Quan es treballa, estudia, jugues en un ekip de bàsket, ets membre del claustre de la UPC, etc... i s'està continuament intentant lluitant veritablement contra un projecte urbanistic com el de casa nostre, amb pocs recursos s'ha de treballar molt més per trobar irregularitats. Però n'he trobat.

Sobre el tema que tractes del català i la seva "flebesa". Des de fa moltissims anys es diu lo mateix..."què si es va perdent, què si no se què, que nose quantu"... Encara que seria un tema llarguissim per tractar, ho deixarè caure en poques paraules.

El català es un idioma molt antic que en els anys, com molts altres han evolucionat i segons la zona geogràfica, s'han subdividit. Ara bé...quin idioma perdura per sempre? Ni el llatí que era d'una gran extensió, va poder aguantar-se.

AMB tot això no dic que estiui encontra del català, ni molt menys sino, que s'ha de recapacitar millor per què pasen les coses i com es preveu el mal abans de curar-ho.

Jo he vist bola de drac en català i m'agrada més que en castellà com també, shiin shan i no se quants més programes. La comedia catalana (l'idioma) és molt bona.

No sóc partidari d'obligar a la força a veure programes o parlar
en català però tampoc accepto que la gent desprecií el català. Sempre he parlat més el castellà per comoditati perquè ha estat sempre en la meva vida social present allà on vagi. Ara bé, no m'agrada que com la cosa no va bé o diuen que no va bñé es digui..."per nasos a parlar aen català"...pues no. No es tic d'acord, nii jo ni moltisima gent,i es crea lo contrari.

El que fas amb els teus fills, ni em sembla bé ni em sembla malament, però has de deixar escollir sino, pases a formar part de l'autoritat i això es complica a la radicalitat amb els anys.

Després un altre problema que amenaça el català, no és el castellà . També t'oblides de la imigració majoritaria que és l'àrab i que aquests, no s'estan integran(parlo en general i majoria, no absolut). Recordo unes paraules del senyor Carod Rovira que deia..."abans l'àrab que el castellà!"...es de boixos! abans prefereixo el gallec o el vasc a l'arab.

Parlar català no ha de ser una imposició sino, es perd de veritat per l'abús d'autoritat. Si no s'etsigues apretant tant amb el català, posiblement desde el govern central i els partits de dreta no entrarien tan en el lloc però és el que tenim.

També t'oblides que la majoria(no totes que n'hi han molt bones) de doblatges de les pel.licules al català, són de pena. T'extranya llavors que la gent prefereixi abans el castellà?

Si volem mantindre el català, és tan sencill com voler comprendre la seva existència.

Hi ha una dita que ja la deus coneixèr...

" Todo lo que nace, muere "(no se si la escrita bé, les lletres no són lo meu).

També li pasarà als demès idiomes del mn, potser no ara ni en mil anys,però l'idioma per milions de variables canviarà.

I estic a facvor, de protegir el català, sempre i qunt no siguin sistemes radicals. NO t'he n'oblidis.

Jesús M. Tibau ha dit...

Tens raó, al món lúdic en general, tan important a la nostra societat, el català està perdent força

vpamies ha dit...

David, veig que seguim defensant posicions gairebé antagòniques.

Què vol dir que el català és un idioma molt antic que ha evolucionat i en segons quinse zones s'ha subdividit? No ho entenc. Deuen ser uns nous camins inescrutables de la sociolingüística.

Si això fos cert, seria aplicable, llavors, a totes les llengües: no seeria una característica exclusiva del català, sinó un procés d'evolució de totes les llengúes en general.

Jo no parlo d'obligatorietat de veure les coses en català. Però sí que demano igualtat de condicions, que ara no n'hi ha.

Com ho he de fer per veure una pel·lícula d'estrena en català? COm ho he de fer per sentir música en català a la ràdio? Com ho he de fer per veure els programes que m'interessen de la televisió (poquets, la veritat) en català?

Aquesta és la gran mentida: diuen "deixem que cadascú pugui triar amb llibertat", però hi ha una situació de desequilibri que decanta la balança indecentment cap a la llengua dominant. I a sobre tenen la barra de dir que el castellà està en perill d'extinció a Catalunya, a Galícia, al País Basc, al País Valencià o a les Illes Balears. Es pot ser més cínic?

I la immigració dels països àrabs, com bé dius, lluny de ser un problema per al català pot ser una possibilitat de nous parlants si ho veuen com una necessitat o una possibilitat de progrés.

Per a un parlant àrab, que potser també sabrà francès (Marroc, Nigèria...), li costa el mateix aprendre castellà que català. I amb una mica de sort podrà aprendre ambdues llengües.

però desenganyem-nos: si no tenen necessitat d'aprendre-la, no ho faran. Com va passar amb la immigració de fa més de quaranta anys, que mai ha tingut la necessitat d'aprendre català i no ha fet cap esforç per aprendre'l.

David Carrillo ha dit...

No estic d'acord amb aquesta posició teva Victor..."però desenganyem-nos: si no tenen necessitat d'aprendre-la, no ho faran. Com va passar amb la immigració de fa més de quaranta anys, que mai ha tingut la necessitat d'aprendre català i no ha fet cap esforç per aprendre'l"...

Els àrabs, no es volen integrar. Perquè? moltes raons n'hi han... Em sap molt greu que pensis que la "imigració" propia de l'estat a Catalunya que, van ser els qui van fer creixer Catalunya en els 60, diguis que no tenen necesitat ni fer l'esforç per parlar el català. Estic totalment en desacord, doncs llavors, parla amb els meus familiars andalusos, gallecs, etc que vieuen a Catalunya i que van vindre a Catalunya(millor dit a Barcelona i Lleida). Aveure que et trobes. I com la meva familia, milers i decenes de milers de persones. Si malauradament en la teva experiencia t'has trobat amb persones de fora que viuen a Catalunya i no parlen en català, doncs mira...t'has trobat als que no volen parlar però segur, que l'entenen.

Sobre el tema d'evolució de la llengua...si és a totes les llengües. No és el mateix l'anglés nord americà que el britànic o; el català de Barcelona que el de Girona. I ja no et posso el de l'Alguer que no vegis.

Insisteixo, contra més importància se li doni, més efecte contrari té.Però per a totes les llengües de l'estat.

Sobre el tema de les pelis o el que vulguis...sincerament, ho veig una tonteria. Per això, no desapareixerà ni perdrà força.

Les igaultats de condicicons, no exiteixen quasi en res de la vida. Tant de debò existis.

vpamies ha dit...

Molt bé, David. Si no és tan important això del cinema, que et sembla si per llei fem que tot el cinema (100%) hagi de ser en català? Com que és una tonteria no importarà a ningú, oi? ;-)

No et dic que tota la immigració dels anys quaranta no s'hagi integrat. Però en aquells moments, que el català era perseguit i prohibit, no tenien cap necessitat d'aprendre'l. Potser n'hi ha que encara ni saben que aquí es parla una llengua diferent del castellà!

Arribaven, s'establien en nous barris, fets íntegrament amb gent de fora i arreu només sentien parlar castellà. No necessitaven aprendre català per a res.

És clar que hi ha gent que l'ha après i que s'ha integrat. Però també n'hi ha hagut molta que no ho ha fet i que no ho ha necessitat per a res.

Per això deia, que, amb aquesta experiència, no hem de caure en el mateix parany ara que torna a haver-hi un allau immigratori.

david carrillo ha dit...

Hola Victor,

Mira...has dit una cosa que m'agrada, comparteixo i imparteixo:

"amb aquesta experiència, no hem de caure en el mateix parany ara que torna a haver-hi un allau immigratori" ...

Sobre el tema de les pelis, ho torno a repetir...obligar nomès és radicalitat autoritària, a més a més, ja vaig dir que els doblatges (majoritariament) els hi manca molta qualitat. També es podria obligar a doblar les pelis a l'alguer. ;)

Observo que aquest tema es dels teus preferits.

vpamies ha dit...

David, com a lingüista i com a català, sí, aquest és un tema que em preocupa.

Suposo que per "tema preferit" et deus referir a la defensa de la llengua catalana i no pas al tema concret de les pel·lis, que és només un aspecte més on es veu quina és la llengua maltractada i minoritzada a casa nostra: la nostra pròpia llengua.

Em sabries posar algun exemple de país on la seva pròpia llengua tingui un tracte tan desigual que ni tan sols els propis parlants la puguin fer servir en la majoria dàmbits normals de la seva societat i país.