Butlletí núm. 11 sobre dites i refranys catalans (www.dites.cat) - Gener 2017

PAREMIOLOGIA CATALANA, NÚM. 11 ACTUALITAT DEL MES DE GENER DE 2017 Si no veieu bé aquest butlletí, cliqueu aquí

L'aigua de gener omple el graner Reprenc el butlletí de dites i refranys catalans, en una segona etapa, després d'una aturada d'un any i mig. Espero poder-vos seguir oferint recursos d'actualitat sobre el món dels refranys. Totes les novetats del mes de gener pel que fa als refranys i les dites catalanes En aquest butlletí mensual hi trobareu informació, actualitat i enllaços a diversos continguts sobre refranys catalans. Recursos, bibliografia, materials didàctics multimèdia i moltes coses més. Compartim informació i coneixements? Si heu trobat res que penseu que pot interessar als subscriptors feu-m'ho arribar i me'n faré ressò en un pròxim butlletí. AGENDA. ACTUALITAT Pròxims tallers de dites i refranys catalans [+] (Previsió per al 2017). Em plantejo tornar a obrir tallers intensius de refranys. De moment, a Granollers. Si hi ha quòrum i prou persones interessades, ja veurem! Cal inscripció prèvia El refrany del mes: Gener Quin és el refrany del mes de gener que t'agrada més? Proposa el teu preferit, emplenant el formulari. No et prendrà més d'un minut!  RECURSOS El vídeo del mes Vídeo de l'acte de cloenda de la commemoració de l'Any Amades a Vallromanes (Vallès Oriental), el diumenge, 17 de gener de 2010, amb la lectura del manifest conjunt per part de la regidora de Cultura, Mariluz Muñoz, una aproximació a la biografia i l'obra de Joan Amades, per part de Víctor Pàmies, lingüista especialitzat en paremiologia, la lectura de la rondalla "Les maduixes", per part d'Òscar Garcia, director del casal de Cultura, i Carles Oliete, del Grup Poètic Vallromanes, i l'enlairada final de globus. (Serveixi d'homenatge al Sr. Carles Oliete que aquest 24 de desembre passat ens deixava a l'edat de 90 anys. A.c.s.) L'àudio del mes Fa més de 25 anys que s'emet un programa de cultura popular a la ràdio, els darrers anys des d'internet: Fes ta festa. I des del 2013 hi tinc un espai de "Dites i refranys". En aquest cas us enllaço el corresponent al refrany Els anys passen per a tothom. El recurs del mes - samarretes amb dites catalanes Marta Montenegro és una jove dissenyadora gironina que ha dissenyat un seguit de samarretes amb frases fetes catalanes per a la firma Partisano. El llibre del mes Als qui us agrada el paper esteu de sort i us podem anunciar que des del mes passat podeu trobar a les llibreries Els refranys més usuals de la llengua catalana en paper, publicat per Llibres de l'Índex. Les dades bibliogràfiques d'aquesta edició són les següents: Títol: Els refranys més usuals de la llengua catalana Autors: Joan Fontana, José Enrique Gargallo, Víctor Pàmies i Xus Ugarte (amb il·lustracions de Jordi Beltran) Enquadernació: Rústica Editorial: Llibres de l'Índex Primera edició: setembre de 2016 Pàgines: 56 Preu: 9,5 € ISBN: 978-84-942889-9-9 El podeu trobar en la majoria de llibreries que tenen catàleg per internet: Abacus,Agapea, Altaïr Llibreria, Claret Llibreria, El Corte Inglés, La Central, Llibreria la Puça, Llibreria Parcir, Llibres Galatea, Nus de Llibres, Racó del Llibre, etc., o el podeu demanar en la vostra llibreria de capçalera i us l'aconseguiran. L'enllaç del mes La nit de Nadal, la millor de tot l'any: dites populars i refranys de Nadal que escalfen tot l'any És només un article triat d'un dels blogs més veterans de la catosfera (els primers articles són del 2006), amb recomanacions de llibres i tirallongues temàtiques de refranys imprescindibles. Les imatges que acompanyen cada entrada són un regal a la vista i la imaginació. Articles del mes Salvador Alsius, el 17 de setembre de 2016, era entrevistat a Catalunya Religió i deia, entre d'altres coses: "La simbologia religiosa és molt present en les nostres vides". Twitter Facebook Google+ LinkedIn Pinterest Website Vés a Dites.cat GENER Altres blogs 300 dites Amb cara i ulls Biblioteca Conferències Diccitionari Ditimatges Frases fetes En cap cap cap Enciclopèdia Etimologies Paremiologia catalana Paremiologia didàctica Paremiologia tòpica Paremiosfera Raons que rimen Refranyer Refranyer temàtic Tallers de refranys Un polsim de refranys LLIBRES

Copyright © 2017 Paremiologia catalana, All rights reserved. En aquest butlletí mensual hi trobareu informació, actualitat i enllaços a diversos continguts sobre refranys catalans. Recursos, bibliografia, materials didàctics multimèdia i moltes coses més. unsubscribe from this list    update subscription preferences

De pals i de bastons

Acudir a les frases fetes i als refranys és un recurs sovint utilitzat pels periodistes per donar relleu a una idea i poder-la vestir amb certa ironia i bon humor.

És el cas de la frase que ha fet popular Joan Coma, regidor de l'Ajuntament de Vic, quan ha dit que per fer una truita cal trencar abans els ous. I per aquesta metàfora ha hagut d'anar a declarar emmanillat a l'Audiència Nacional a Madrid.

L'endemà, 29 de desembre de 2016, Jofre Llombart, al davantal d'El món a RAC1 feia un enginyós joc amb un reguitzell de frases fetes, que cercava exagerar el llenguatge metafòric amb l'ús de fraseologia popular. El titulava "Muts i a la gàbia". Escoltem-lo:


Per facilitar la comprensió, us enganxo també el text complet:

«Estimat jutge i estimat fiscal: 

Si jutgen una persona per fer servir metàfores i frases fetes, mala peça al teler. Llavors, hem begut oli. De fet, n’hi ha per llogar-hi cadires. Perquè si trencar ous és disparar amb bala, amb allò de xoc de trens s’enfonsa el món. Sé que encara volen remenar les cireres i que no faran ulls grossos si alguns volen partir peres. Com que sempre han tallat el bacallà, això els fa bullir la sang, ja veig que estan que s’enfilen per les parets. 

Però ja ho veureu, entendre-ho és bufar i fer ampolles. N’hi ha uns que volen tocar el dos i a d’altres ja els va bé tenir un ocell a la mà i no cent volant. Bé, també és cert que n’hi ha que neden i guarden la roba. En fi, no els voldria aixafar la guitarra però no poden fer com si sentissin ploure. S’ha de tocar de peus a terra i deixar que qui vulgui fer foc nou com a mínim pugui aixecar la mà. I avall, que fa baixada, perquè, si no, ens pot sortir per un ull de la cara. Això sí, que no ens aixequin la camisa perquè tampoc baixem de l’hort. 

Fins ara els ha anat com anell al dit fer-nos combregar amb rodes de molí però també els dic que voler parar això és posar portes al camp. I vostès el que fan és matar mosques a canonades. I sí, parlant la gent s’entén, però si posen pals a les rodes serem al cap del carrer. Jutjar algú per dir que per fer una truita cal trencar ous és agafar el rave per les fulles. 

Per això no s’estranyin si aquí tothom ha posat el crit al cel. Bé, tothom, no: n’hi ha que encara amaguen el cap sota l’ala però això són figues d’un altre paner. El cas, senyor jutge, senyor fiscal, és que no sé si ho fan per tocar el crostó, per posar la por al cos o simplement per tocar la pera. Suposo que, com que es tracta d’una truita, ho han fet per deixar clar qui té la paella pel mànec. I tot i que allò d’ahir sembla una innocentada, sabem que en el fons volen fer passar tothom per l’adreçador. Doncs sàpiguen que no plegaran veles perquè són del morro fort. 

Senyor jutge, senyor fiscal, no els volia deixar com un drap brut. Només els volia dir que han pixat fora de test.»

D'aquests reguitzells o enfilalls de fraseologia us n'he recollit i presentat diversos. Del d'avui només volia destacar una errada que sovint fem: barrejar pals i bastons.

La distinció és clara: els pals es planten a terra (pal de paller, pal d'una bandera, etc.) i els bastons, no, atès que són trossos de llenya llargs i manejables (bastoners, donar bastonades).

Fixeu-vos que l'única fraseologia referida a pals es refereix al municipi del Baix Empordà. La resta, sempre referida a bastons: Acabar amb un ball de bastons, Posar bastons a les rodes, etc. Perquè ja sabeu que Qui no vol creure amb raons, ha de creure amb bastons.

Represa del butlletí sobre dites i refranys catalans

Demà 193 persones rebran el Butlletí núm. 11 sobre dites i refranys catalans (www.dites.cat) - Gener 2017.

Enceto temporada i espero que els continguts que mensualment comparteixo amb vosaltres us segueixin interessant.

Si vols rebre i llegir còmodament els butlletins mensuals des del teu correu electrònic, mòbil, tauleta o per llegir-lo des de l'ordinador, només t'has de subscriure (gratuïtament). Ho pots fer des d'aquest enllaç.

Comencem nou any, doncs, amb la represa de les informacions paremiològiques del butlletí. Bon any 2017, que diuen que és un any 1, d'inici d'un nou cicle de nou anys. Comencem amb bon peu, doncs!

P.D.: Si hi ha alguna informació d'actualitat que penseu que pot ser d'interès de fer sortir al butlletí, només m'ho heu de fer saber a través del correu eletrònic. Us agrairé que em feu arribar suggeriments de vídeos, audios, recursos, enllaços, llibres, articles o qualsevol material relacionat amb la paremiologia catalana que em vulgueu fer arribar

Qui ha fet el cogombre, que el tregui a l'ombra

M'arribava rebotada, a través d'Àgueda Vallès, una consulta a través del Twitter de Xènia Ribas sobre el refrany que intitula aquest escrit:

Algú sap l'origen de qui fa el cogombre que se'l posi a l'ombra? @rodamots @aguedavalles @clickitiro @llenguacat

— Xènia Ribas Beltran (@canetmar80) 20 de setembre de 2016

Fent cerca a la meva base de dades, el relaciono amb una dita en castellà: Quien hizo el cohombro, que lo lleve al hombro.

I al Diccionari català-valencià-balear (1926-62), hi acabo de trobar el desllorigador:

Refr.
—«Qui ha fet el cogombre, que el tregui a l'ombra»: vol dir que el qui és causa d'una cosa n'ha de sofrir el perjui o s'ha de preocupar de resoldre'n les dificultats (Empordà, Ripoll, Manresa). Sembla una mala traducció del refrany castellà «Quien hizo el cohombro, que lo lleve al hombro».

Amb posterioritat, des del Facebook, Santi Arbós m'ofereix un equivalent català a partir d'una altra imatge, similar: Qui li ha fet el nas que el dugui al braç.

I encara María del Carmen Ugarte García, a través del Twitter, ens aclareix que cohombro és un mot en desús en castellà i que això ha fet que apareguin altres equivalents sorprenents com ara Quien quiera el congrio, que lo lleve al hombro.

Podeu seguir tot el procés en els tuits encadenats a partir de la pregunta inicial:

Tast sobre refranys i dites del Montseny

Aquesta tarda, a les 20.00 h, seré a la Biblioteca Núria Albó, de la Garriga, fent una xerrada sobre refranys relacionats amb el Montseny i les feines del bosc. Aquests actes s'inscriuen dins el cicle Reravera 2015, enguany dedicat a Josep Pijoan i Joan Maragall.

Us hi espero!

2-3 d'octubre de 2015: I Jornades de llengua i literatura al Col·legi Oficial de Doctors i Llicenciats de Catalunya

El primer cap de setmana d'octubre, el divendres 2 i dissabte 3, al Col·legi Oficial de Doctors i Llicenciats en Filosofia i Lletres i en Ciències de Catalunya hi fan les I Jornades de llengua i literatura. L'expressió escrita entre l'alumnat de secundària. Antoni M. Badia i Margarit i Joaquim Molas Batllori, in memoriam.

Una oferta formativa per a tenir en compte en aquest inici de curs (per tant, cal inscripció prèvia) i, per la part que em toca, us he de dir que jo hi faig un taller d'hora i mitja la tarda de divendres, de 18.30 h a 20.00 h, sobre Parèmies:

Taller 2

Parèmies, Víctor Pàmies, lingüista especialitzat en paremiologia (ciència que estudia els refranys i els proverbis). Sobre Parèmies

Taller teoricopràctic que consta d'una primera part sobre la història de la paremiologia, amb un repàs del pas de l'oralitat al paper i del paper a internet i finalment un repàs d'iniciatives a la xarxa per trobar material sobre dites i refranys catalans, fent esment d'alguns recursos innovadors que adapten els refranys a les noves tecnologies, com ara el mapa sobre paremiologia tòpica (feta sobre Google Maps), l'enquesta del Top ten de refranys catalans i l'estratègia de recollida de dades (tot a través d'internet i les xarxes socials), actualitzada i renovada amb una nova enquesta per determinar els refranys més usuals de la llengua catalana i la vitalitat de la paremiologia a les xarxes socials (Twitter, Facebook, Pinterest, etc.).

10 anys de blog(s)

Tan avesat a commemorar els aniversaris catosfèrics, arriba un punt que t'oblides del de casa. Ja ho diuen, que el sabater és el més mal calçat!

Doncs resulta que aquest blog, el degà dels meus blogs, ha fet aquest agost 10 anys d'existència. Raons que rimen ha estat important per a mi, perquè ha estat el pal de paller de tot un entramat paremiològic de blogs, perfils, eines i feina, molta feina sobre refranys catalans. El pal de paller o la punta de l'iceberg d'un fons paremiològic frondós, vivent i en constant actualització.

I encara que sembli que no, hi continuo treballant al darrere, traient hores a la son, polint articles, retocant aquí i allà i engrossint aquest portal amb devoció i passió.

Els qui em coneixeu sabeu que no sóc de fer gaire soroll, però també sóc tenaç com les formigues i encara em resta molt per fer i millorar. Sempre, és clar, agraint (i molt) els vostres comentaris, esmenes i aportacions, que donen sentit a la meva tasca i que entre tots m'ajudeu a millorar-la dia a dia.

Amb quatre dies de retard, vaig a bufar espelmes...

500.000

Vint anys després. Sis anys després dels 300.000. La formigueta que no s'atura ha arribat a la xifra màgica de les 500.000 parèmies en base de dades.

Mantinc durant aquests vint anys una mitjana de cent registres entrats diaris, que surten de més de 2.600 referències bibliogràfiques, de les quals en tinc disponibles (en paper, digitals o en línia) vora un miler, i de les quals n'he buidat gairebé 300.

Són 375.000 parèmies en català, 85.000 en castellà, més de 25.000 d'equivalències multilingües i la resta en altres llengües com francès, occità, llatí, italià, gallec o portuguès, majoritàriament.

La captura de pantalla és del blog Raons que rimen, per immortalitzar el moment.

I ara a seguir amb nous reptes, com el d'arribar als 65 anys (allà pel 2028) amb el milió de registres a la base de dades, per tenir un bon coixí per treballar quan arribi el jubileu!

Ja tenim rànquing als refranys més usuals de la llengua catalana!

Aquesta setmana passada els coordinadors de l'enquesta dels refranys més usuals de la llengua catalana vam participar al 17è Col·loqui de l'AILLC (Associació Internacional de Llengua i Literatura Catalanes), a València i vam oferir les primeres dades amb el resultat del rànquing definitiu dels 10 refranys més valorats. En concret, el resultat ha estat:

1. Més val sol que mal acompanyat 
2. Feta la llei, feta la trampa 
3. Hi ha més dies que llonganisses 
4. Com més serem, més riurem 
5. Qui paga, mana 
6. La primavera la sang altera 
7. A poc a poc i bona lletra 
8. A la tercera va la vençuda 
9. Les aparences enganyen 
10. Tots els camins van a Roma

Aquest rànquing és fruit d'atorgar dos punts als refranys valorats amb una "U" (usuals), un punt als valorats amb una "S" (els conec) i zero punts als valorats amb una "N" (no els conec).

Vam donar alguna altra dada estadística, com ara "que la participació s’ha centrat en més d’un 83% al Principat i que, per a cada home, hi han pres part dues dones. D’altra banda, la mitjana d’edat dels participants s’ha situat als 51 anys, essent-ne la moda (és a dir, l’edat més repetida) els 50 anys. A això cal afegir que el participant més jovenívol tenia 14 anys, mentre que el més provecte, 93", tal com podreu llegir al blog del projecte.

Durant aquests primers dies de juliol, els participants heu d'haver rebut a la vostra adreça de correu electrònic un document digital en pdf amb el rànquing dels 25 més votats i el següent compromís és oferir-vos una publicació digital il·lustrada amb els vora 500 refranys utilitzats en l'enquesta. Però això ja serà a partir del setembre.

Bon estiu!

[Més informació a http://www.refranysmesusuals.cat]

Premi d'Honor de les Lletres Catalanes per a l'Olga Xirinacs

Amb un dia de retard, però vull afegir-me també a l'homenatge que en motiu del 79 aniversari d'Olga Xirinacs ha mogut la Júlia Costa per demanar que l'any que ve, quan en faci 80 pugui rebre el Premi d'Honor de les Lletres Catalanes.

Pensant en l'Olga i en com vincular la seva obra a la temàtica dels meus blogs he trobat un vídeo d'un programa de Televisió de Catalunya de l'any 2004, Més paraules, on diversos escriptors expliquen alguna expressió pròpia del parlar de la seva terra.

Olga Xirinacs ens explica uns expressió típica de les Terres de l'Ebre: Al cel bassetes, aigua per les barraquetes, una expressió amb moltes variants.