dimecres, 19 de març de 2008

Duros a quatre pessetes

No és pas que vulgui reivindicar aquest aforisme de Santiago Rusiñol, absolutament desactualitzat amb el pas de les pessetes a l'euro. Però en els darrers dies llegeixo o rebo o em truquen per fer-me regals que no he demanat a través de sorteigs en els quals no he participat.

Ara em ve al cap, per exemple, l'engany de les cèl·lules piramidals. No cal ser un matemàtic ni tenir cap màster en economia per veure que això no s'aguanta per enlloc, perquè es col·lapsa el sistema a mida que creix exponencialment. I hi perds bou i esquelles. I amics i família.

Tampoc entenc com la gent pica amb els phising matussers que ens arriben des d'Internet. Que deixaries les claus de casa al primer estrany que trobessis davant de casa mentre vas a comprar el pa? Quin sentit té que facis servir una clau i una contrasenya única, si després la llargues al primer desconegut que t'ho demana a través de l'ordinador?

O em truquen al telèfon i se'm dirigeixen a mi pel meu nom i cognom (qui carai els ha donat aquestes dades personals?) i em diuen que em regalen una gerreta d'aigua per a la nevera, que són una empresa que ara s'instal·la a Catalunya i en lloc d'omplir les bústies de propaganda, fan aquesta promoció. I el truc? Doncs és clar: que t'ho envien per missatger i els has de pagar 8 euros per despeses d'enviament.

I encara rebo una notificació al correu dient que he guanyat un premi de no-sè-pas-quin-concurs-ni sorteig que està valorat en uns 300 euros. Els he de trucar a un telèfon d'aquells nou-cents-no-sè-quants que pagues a preu d'or perquè prenguin les teves dades personals i et diguin on has d'anar a cercar el regal. I és clar, segur que que faran repetir les dades vint-i-cinc vegades, et passaran amb un mai acabar d'operadors diferents, que et tornaran a preguntar el mateix... i mentrestant, tu, anar pagant.

Que potser ens prenen per burros?

La mestra del meu fill gran, quan estudien els sentits de la persona, diu que en tenim sis de sentits: la vista, l'oïda, l'olfacte, el tacte, el gust... i el sentit comú!!!! Usem-lo, doncs.

Jo sempre m'he malfiat d'aquells premis i regals que em cauen del cel sense haver-ho demanat. Perquè, en el cas que no sigui una enredada directament, és màrqueting calculat que saben que no hi perden. El regal és l'esquer. I tu ets l'ham.

Apliquem, doncs, el sentit comú, i recordem allò tan clàssic de qui tot ho vol, tot ho perd (en castellà diuen, la avaricia rompe el saco), perquè ja sabem que ningú ven duros a quatre pessetes.
Publica un comentari a l'entrada